La Copa Amèrica de Vela va arribar a Barcelona amb uns auguris refrendats en un informe acadèmic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) -no consultable- en què es prometia un impacte econòmic de 1.200 milions d'euros per a la ciutat. Havien de ser fruit de l'arribada de 2,3 milions de turistes nous per veure una competició que es va presentar com la tercera competició esportiva amb més audiència del món. Temps més tard, i malgrat que l'informe va ser esgrimit i amplificat, les incorreccions d'aquell informe van quedar en evidència: ni els hotelers notaven cap impacte rellevant de visitants per la Copa Amèrica, ni les dades de seguiment televisiu de la competició tenien a veure amb els espectadors estrictes de les regates.
Mesos després d'aquells matisos, i un cop ja finalitzada la cita esportiva, un nou informe, aquesta vegada de la Universitat de Barcelona (UB) i publicat la setmana passada, destacava les bondats de la Copa Amèrica i tornava a generar polèmica. Tant les entitats socials com Junts, els comuns i ERC, formacions que en alguns moments van ser favorables a l'esdeveniment, han arrufat el nas al voltant d'algunes xifres. Els acadèmics de la UB conclouen que hi va haver un impacte positiu per al país de 1.034 milions d'euros i que els ingressos fiscals arriben als 208 milions d'euros, superant els 97 milions d'euros que van arribar a pagar les administracions públiques per acollir l'esdeveniment. Alguns mitjans també han donat la xifra de 954 milions de telespectadors -el que equivaldria a una de cada vuit persones que habiten el món- a partir d'una consultoria que en realitat es refereix de forma genèrica a "visualitzacions".
L'informe de la UB confirma que les administracions públiques van arribar a aportar gairebé 100 milions d'euros a l'esdeveniment privat, i no els 45 milions anunciats inicialment. "El que tenen en comú els macrofestivals, la Fórmula 1 i la Copa Amèrica és que requereixen un alt grau d’inversió pública", resumia l'economista i jurista Marta Ribera Carbó en un article a aquest diari, dos anys enrere.
Tot plegat fa revifar un debat cíclic que apareix quan grans xifres econòmiques justifiquen transformacions i inversions públiques vinculades a esdeveniments amb interessos privats, siguin esportius, socials, culturals o empresarials. Quina validesa tenen aquests estudis d'impacte econòmic? Hi ha un estàndard metodològic sobre què s'hi compta i què no? Són irrefutables, i compten amb una base ferma? O hi ha espai per al dubte? Diversos experts contactats per Nació ho valoren. La conclusió comuna, sigui com sigui, és que sovint admeten biaixos per incloure conclusions favorables a qui encarrega l'informe.
De fet, en un informe recent (2023) de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB), també vinculat a la UB, sobre futbol i economia, s'hi donaven pistes de la desconfiança existent vers els balanços econòmics de les grans cites esportives. En aquell recull, l'expert Francesc Trillas ressalta que "el consens entre la majoria d'economistes que ha estudiat els grans esdeveniments esportius" és que "en general són un pèsim negoci per als països i les ciutats organitzadores". També, citant Andrew Zimbalist, de la Universitat de Harvard, Trillas apunta que "els organismes mundials de govern de l'esport són monopolis globals desregulats que utilitzen el poder massiu per als seus propis interessos". Això també té excepcions, és clar, i se cita l'organització dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992) com a exemple d'organització profitosa per a la ciutat.
Actualment, Francesc Trillas és el secretari d'Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat. El tema, però, continua sent vist com una carpeta sensible. Tant és així que l'organisme de la UB es cura en salut en la presentació del document. "Les opinions expressades en aquest informe no reflecteixen les opinions de l'IEB", s'estableix a la portada de la publicació que dona pas als textos dels acadèmics.
La necessitat d'explicar les dades
Sobre els estudis d'impacte econòmic que alimenten els arguments per decidir si un esdeveniment té aval polític per arribar a un territori o no, la doctora en Economia i Empresa i professora a la Universitat de Lleida (UdL) Mercè Sala recepta "ser molt curós" perquè "d'aquests informes acostumen a sortir titulars massa grandiloqüents". La investigadora remarca que s'ha de tenir en compte la metodologia, però també aclarir correctament quins són els grups d'interès de l'estudi o com es barregen les dades després amb l'estratègia escollida. "La metodologia pot ser correcta, però si falla qualsevol dels altres elements, pot sortir un nyap", resumeix.
Els fets la porten a concloure que per fer estudis d'impacte s'ha de ser especialment transparent amb tots els instruments que conformaran l'informe final, i a compartir-los amb la premsa que després n'avaluarà les conclusions. "Els mitjans de comunicació haurien d'entendre tots els detalls de com fem un estudi perquè puguin validar les dades que després arriben a l'opinió pública", insisteix Sala. En aquest sentit, cal recordar que l'informe inicial de la UPF que les institucions van utilitzar per promoure la Copa Amèrica ni va ser presentat ni és d'accés públic. El més recent, elaborat per la Fundació Bosch i Gimpera de la UB -el lema de la qual és "connectem universitat i empresa per transferir la innovació a la societat"-, sí que és d'accés públic, però tampoc va ser treballat prèviament amb els mitjans ni presentat en roda de premsa. Es va fer públic a través d'un comunicat.
La diferència entre quin informe és consultable i quin no ho és recau sobre l'entitat que va encarregar els dos estudis, la Fundació Barcelona Capital Nàutica, que integra administracions públiques i organitzacions empresarials. En aquest cas, ha decidit posar a disposició de la ciutadania al seu web l'informe de la UB, però no el de la UPF.
La trampa del turisme en un "mercat finit"
Alhora, el professor de turisme de la Universitat de Girona (UdG) José Donaire, acostumat a analitzar estudis moltes vegades vinculats a l'arribada de visitants, presenta un altre matís. "Les claus són les dades en origen, i aquesta és la dificultat", insisteix. Una vegada es tenen les xifres, els càlculs de despesa per persona, fins i tot filtrant per perfils diferenciats, permeten obtenir un grau de validesa elevat, assegura l'investigador. Ara bé, la distorsió ve abans, subratlla, perquè és molt difícil saber del cert quants turistes pots atribuir que són "gràcies a un esdeveniment concret" en un mercat com el turístic, que té un límit de places i que al voltant de Barcelona compta amb una quota d'ocupació molt elevada de manera habitual.
"Fins i tot si garanteixes a l'estudi que aquells visitants estan aquí per l'esdeveniment que analitzes, extreure conclusions avantatjoses pot ser una equivocació. Perquè moltes vegades simplement estàs desplaçant altres turistes i no n'estàs sumant de nous. On hi ha els problemes metodològics és en l'estimació del nombre de visitants que es poden imputar a l'activitat estudiada. És molt controvertit, i es camufla amb cientificitat", enraona Donaire, qui també ha estat director de l'Escola Oficial de Turisme de la Generalitat i diputat del PSC. "Tu a Lloret de Mar no cal que facis res perquè tinguis tot ocupat a l'estiu. I no pots fer un festival, dir que hi ha 100.000 persones i concloure que l'impacte econòmic d'aquell festival són 100.000 persones perquè s'ha fet l'esdeveniment", exemplifica el professor de la UdG. "L'error més gran és aplicar al sector turístic, que és finit, una metodologia que s'aplica a altres sectors, de naturalesa gairebé infinita", remata Donaire.
Els beneficis fiscals, per aclarir
Altres fonts del sector que han ostentat responsabilitats públiques, que demanen anonimat per la sensibilitat d'uns posicionaments amb interessos polítics i econòmics destacats, també lamenten la ductilitat dels estudis d'impacte dels grans esdeveniments. "Cap informe fet fins ara sobre la Copa Amèrica té en compte la minva dels beneficis fiscals extraordinaris que s'han ofert. Ja no és només que s'aconseguís que la comissió d'hisenda del Congrés aprovés les deduccions fiscals als patrocinadors, és que van aconseguir bonificacions a les cotitzacions de la Seguretat Social per a tots els implicats en l'esdeveniment", sentencia d'un d'aquests testimonis, tot preveient una pèrdua d'ingressos públics de desenes de milions d'euros que només es podran concretar quan l'Estat en publiqui les dades.
L'oposició vol una auditoria
Mentrestant, la part política fa equilibris. La majoria de l'oposició de l'Ajuntament ha insistit a demanar una auditoria més exigent per poder fer balanç d'haver acollit la Copa Amèrica entre l'agost i l'octubre del 2024 a Barcelona. Al govern municipal, hi ha dues ànimes. Una, expressada pel tinent d'alcaldia Jordi Valls, s'ha centrat a reivindicar l'esdeveniment esportiu com una cita circumscrita a unes condicions concretes i a defugir el debat sobre una possible repetició de la capital catalana com a seu de la competició. Ell va ser qui va dir que no es repetiria enutjant la patronal Foment del Treball, entre altes. L'altra, exhibida aquest febrer per l'alcalde Jaume Collboni en la conferència anual davant dels periodistes, que es mostra convençuda que caldria repetir l'experiència d'organització de la Copa Amèrica.
Sigui com sigui, el Port de Barcelona va informar recentment de pèrdues de 3,5 milions d'euros pel que fa al balanç del pas de la regata internacional per aquesta infraestructura pública. Tanmateix, tant l'autoritat portuària com les principals patronals empresarials es mostren satisfetes amb l'esdeveniment, que rubrica el model de ciutat que projecten i aporta atractiu per a un visitant amb una capacitat econòmica més elevada.