[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Recuperem, amb totes les cometes i els peròs que vulgueu, la normalitat. Torna El Despertador després de l'aturada nadalenca i l'actualitat ja no ens donarà treva aquesta setmana: la negociació de la reforma laboral i els estira-i-arronses que marquen les setmanes prèvies a qualsevol reunió de la taula de diàleg compartiran titulars amb les dades de l'evolució de la pandèmia. Avui serà un dia, sobretot, marcat per la tornada a les aules en plena sisena onada, quan encara ens corseca el dubte, més que raonable, de si realment som o no al principi del final. El doctor Bassat creu que no.

El Departament d'Ensenyament va confirmar ahir els nous protocols, amb test d'antígens gratuïts, menys quarantenes que han complicat molt la logística familiar i amb la voluntat de cobrir amb rapidesa les baixes dels mestres per assegurar la marxa normal de la tasca lectiva. És bona notícia que, aquest cop i malgrat les circumstàncies i que encara queden molts infants per vacunar, no ens hàgim qüestionat la necessitat de tornar a les aules de forma presencial, com va passar ara fa un any. El departament va decidir aleshores no alterar els seus plans i va actuar correctament.

La supressió de l'educació presencial té uns efectes molt nocius per als alumnes i les seves famílies i és un clar factor de desigualtat que no ens podem permetre. Malauradament, les sortides a les crisis econòmiques solen portar un augment de les diferències entre qui té més i qui té menys. Els governs ho han de posar tot de la seva banda per evitar que s'agreugin encara més, i l'escola és bàsica.

I posar-ho tot de la seva banda vol dir renovar el pacte per una sanitat pública de qualitat i amb prou dotació, com reclama avui l'exconsellera Marina Geli en el seu article d'opinió, i també actuar per evitar que proliferi la picaresca com la que us hem explicat aquests dies dels tests PCR fraudulents que ara les autoritats volen perseguir o per garantir un accés universal als tests d'antígens. No són la panacea, prou que ho sabem, però ens permeten fer el nostre dia a dia amb més tranquil·litat.

La pandèmia és en una fase delicada perquè és cert que la Covid és ara menys greu que fa dos anys gràcies a les vacunes i a que les noves variants són menys agressives. Hi ha menys morts, sí, però és un imperatiu baixar la pressió assistencial i a l'atenció primària, que està desbordada i estressada després de gairebé dos anys de pandèmia. I només ho farem reduint els contagis.

Aquest any, com deia, hauríem de "resoldre" la pandèmia i veure les sortides que dibuixem a la crisi. Però també saber si la taula de diàleg entre el Govern i l'Estat per resoldre el conflicte polític serveix d'alguna cosa, si torna Puigdemont (per la porta gran), si ho acaba fent també Joan Carles I (per la de servei) i els efectes polítics que tindran els dos retorns. Sobre el panorama polític català i el que els ve a Pere Aragonès i a Puigdemont en vaig escriure aquesta opinió.  

» I al diari també tenim novetats. Reforcem la secció d'opinió amb l'advocada Magda Oranich, l'editor Eduard Voltas, l'escriptora Bel Olid i la sociòloga Iolanda Fresnillo. Aquestes quatre firmes s'incorporen a la resta d'habituals de NacióDigital, que asseguren una opinió amb mirades diverses i temes variats per fomentar debats de país sense defugir cap tema. Són noms que ho faran des del respecte i el rigor a l'hora d'expressar les seves opinions.

Darrerament, també hem incorporat el Modernet i la Paula Carreras, que fan les seccions "Jo competeixo" i "Flors i rumbes", als qui els lectors heu donat una molt bona acollida. Ja que haureu fet propòsits d'any nou, des de dedicar més temps amb els amics a la família a anar al gimnàs o fer dieta, us demano que doneu un cop de mà al nostre periodisme fent-vos subscriptors del diari i gaudint dels avantatges de la comunitat de NacióDigital. Gràcies i que tinguem tots un molt bon any 2022!
 

---

Avui no et perdis

» Antígens gratuïts i menys quarantenes: així serà el retorn a les aules; per Albert Vilanova.

» Tests d'autodiagnòstic, gratuïts a Europa i a preu d'or a l'Estat; per Irene Montagut.

» Entrevista a Quique Bassat: «No som al principi del final de la pandèmia»; per Pep Martí.

» Els efectes secundaris més habituals de la tercera dosi de la vacuna contra la Covid‑19.

» Opinió | «Sistema públic de salut, una propietat col·lectiva»; per Marina Geli.

» Vox i l'intent de reagrupar l'extrema dreta europea; per Pep Martí.

» Anàlisi | Vents de dreta o d'extrema dreta, als Estats Units i a més llocs; per Ferran Fernández Pintó.

» Els conductors de bus de Barcelona hauran de saber parlar català; per Anna Mira.

» Opinió | «La perversa utilitat de la catalanofòbia»; per Aleix Sarri.

» Entrevista a Miquel Desclot: «No veig una voluntat real de construir un país»; per Pep Martí.

» Qui plora avui per Cambó?; per Pep Martí.

» Fil directe | «Enguany passaran coses»; per Germà Capdevila.

» Altres Barcelones | L’antic Hostal del Carme o del General, encara dempeus a la plaça del Pedró; per Dani Cortijo.

» Opinió | «La gratitud»; per Laura Pinyol.

» NacióDigital reforça l'opinió amb Magda Oranich, Eduard Voltas, Bel Olid i Iolanda Fresnillo.

» El 2022 ens portarà sèries de Joan Carles a l'estil «The Crown» i «The Windsor»?; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

Gustavo Petro és el candidat a l'esquerra a la presidència de Colòmbia. Les enquestes li donen possibilitats de guanyar i sumar el seu país a l'onada de l'Argentina o Xile. El seu moviment, el Pacto Histórico, va començar divendres a Barcelona la gira europea per intentar assegurar-se el vot de la nombrosa diàspora del país caribeny. Avui farà un acte a Madrid. Petro, economista de formació, va ser a les Cotxeres de Sants i va protagonitzar un míting amb el líder d'ERC Oriol Junqueras, els dirigents de Podem Susana Segovia i Juan Carlos Monedero, i la diputada de la CUP Basha Changue. Petro es va reunir també amb l'alcaldessa Ada Colau.

El candidat de l'esquerra colombiana va assegurar que Barcelona és una ciutat de les "més llibertàries del món, avantguarda artística, urbanística i, en els meus records de lectura, la seu d'una revolució que va il·lusionar la humanitat democràtica [l'anarquista]". Sensible a la situació política catalana va piular sobre el seu acte a "Barcelona, Catalunya, Europa".  

Vist i llegit

El 2022 estarà marcat per una potent efemèride cultural: el centenari de Joan Fuster, l'assagista més potent de les nostres lletres. A Fuster li devem la formulació política i cultural dels Països Catalans i també la concepció moderna del País Valencià i bona part del nostre pensament crític. Intel·lectual allunyat dels dogmatismes i àcid, el seu compromís amb la llengua i la nació completa al final del franquisme i durant la Transició el van posar al punt de mira dels ultres, fins i tot amb atemptats.

Per entrar a la brutal obra de l'autor de Nosaltres els valencians o el Diccionari per a ociosos, us aconsello el llibre Fuster per a ociosos, una antologia sobre l'escriptor de Sueca a cura del periodista d'El Temps Xavier Aliaga que el 2017 va publicar l'editorial valenciana Sembra llibres. Aquest 2022 també s'esdevé el centenari d'altres dos gegants de la nostra cultura: el poeta reusenc Gabriel Ferrater i l'escriptor agramuntí Guillem Viladot.  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2011 ETA anunciava el seu alto el foc com a pas previ a convertir-lo en definitiu l'octubre d'aquell mateix any. Ho va fer a través d'un vídeo enviat al diari Gara i d'un comunicat on demanava mediació internacional. L'Estat s'ha mogut molt poc i no ha facilitat als seus presos sortides col·lectives ni ha donat peu a una negociació política. Derrotada, ETA es va dissoldre formalment el 4 de maig de 2018. Aquest dissabte, dues-centes concentracions es van produir a diferents punts d'Euskadi i Navarra demanant que acabi "la política d'excepció" amb els presos bascos. Hi van assistir representants d'ERC, Junts i la CUP. 

 L'aniversari

Un 10 de gener de 1940 va néixer a Bell-Lloc, al Pla d'Urgell, el lingüista Joan Solà, que avui hauria fet 82 anys i que va morir el 2010. Solà, que va ser vicepresident de l'IEC i era catedràtic, defensava un català més a l'abast i amb més pressió normativa per assegurar-ne la supervivència. Solà va fer, en la fase final de la seva vida, l'any 2009, una recordada i reivindicativa intervenció al Parlament de Catalunya en motiu del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que se li va concedir. Aquí ho podeu veure. Ja advertia dels problemes de salut de la llengua, ara evidents i dels quals ens en vam fer ampli ressò en aquest especial

  ​ Fes clic aquí per rebre'l