Combatre l'absentisme escolar és una de les moltes assignatures pendents que afronta la conselleria d'Educació. És el principal indicador per poder avaluar la desconnexió de l'alumnat, fer-ne prediccions al respecte i, d'aquesta manera, abordar l'abandonament escolar prematur, el qual se situa en un 13,5%, un dels més alts d'Europa i encara molt lluny del topall fixat per Europa (9%). El problema, però, és que no hi ha dades per calcular-lo. Així ho indica el darrer informe presentat per Equitat.org aquest dimarts, el qual alerta que Catalunya no sap quina magnitud té el problema ni quines previsions a futur hi ha perquè el sistema educatiu català no té un sistema propi per registrar l'absentisme escolar ni en primària ni en secundària.
Fins ara, el mètode per calibrar mínimament aquest indicador eren les proves PISA. Ara bé, l'exclusió del país en l'informe internacional que elabora l'OCDE dificulta encara més aquesta recopilació de dades. Per a la rebatejada Fundació Bofill això planteja un nou problema: "Espanya mostra un repunt de les absències, però Catalunya no pot saber si està passant el mateix", argumenten des de l'entitat. D'acord amb les xifres de l'informe PISA, les quals recullen les absències durant les dues setmanes prèvies a la prova, a l’estat espanyol ha pujat del 28% detectat el 2022 al 34% d'enguany, i està molt per sobre de la mitjana de l’OCDE (22%).
En clau catalana, les dades de l'informe PISA de 2018 apuntaven que l'absentisme escolar era del 34,8%. Quatre anys després, però, la tendència havia anat a la baixa i se situava en un 22%, xifra encara superior a la mitjana de l'OCDE (15%). Ara bé, la manca de dades catalanes en l'informe d'enguany impedeix veure si la tendència a la baixa es manté o, en la línia espanyola, repunta l'absentisme escolar als instituts. “L’abandonament escolar prematur difícilment podrà reduir-se al ritme dels darrers vint anys sense identificar les absències a classe de l’alumnat i intervenir-hi a temps”, ha resumit la cap de projectes d’Equitat.org, Elena Sintes, durant la presentació de l'informe.
Els nois falten més a classe que les noies
Des de l'entitat de pedagogs alerten que l’absentisme és especialment crític a secundària i la postobligatòria, amb especial impacte entre els nois, que tendeixen a faltar més a classe de forma injustificada que les noies. També s'accentua en l'alumnat en situació socioeconòmica vulnerable i certs col·lectius migrants. Per a l'entitat, aquestes dades, insuficients i poc caracteritzades, apunten a un absentisme "massa normalitzat, especialment en les etapes en què el vincle educatiu és més fràgil, com el final de l’ESO i el pas a la postobligatòria".
Davant d'aquesta situació, des de l'entitat reclamen a l'administració mecanismes propis -que no depenguin de PISA- per establir polítiques contra l'abandonament escolar prematur: "Disposar d’un registre comú, monitoratge continu i governança clara suposaria un salt estructural. Permetria, per primer cop, dimensionar el problema, comparar territoris, avaluar polítiques i orientar decisions pressupostàries amb criteris d’equitat", argumenten des d'Equitat.
Emmirallar-se en el municipalisme
Malgrat la manca de sistemes propis per avaluar la magnitud de l'absentisme escolar, des del municipalisme han impulsat -com a mínim, alguns ajuntaments- mecanismes per fer front a aquest problema. Aquí és on posen el focus des de l'entitat, que creuen que cal emmirallar-se en aquests consistoris. Segons el panel de polítiques educatives locals 2024, el 38,5% dels municipis de la demarcació de Barcelona ja disposen d’un pla d’absentisme propi. En aquest sentit, la proporció arriba al 56% entre els municipis de més de 50.000 habitants, i mostra també que un 70% dels municipis compten amb "estratègies d’orientació i acompanyament".
Per a l'entitat, el cas de Badia del Vallès és representatiu de la importància de la detecció i la coordinació: "Té un pla de desafecció, absentisme i AEP [abandonament escolar prematur] que fa de sedàs dels indicadors de desafecció escolar a tots els nivells educatius i identifica l’alumnat en risc amb prou temps. Això facilita accions preventives i itineraris personalitzats". Paral·lelament, el municipi també disposa d'un sistema digital, connectat a aplicatius escolars i municipals, segueix l’absentisme i permet coordinar les intervencions.
I el cas de Badia del Vallès no és l'únic al país, tal com recorden des de l'organització especialitzada en polítiques pedagògiques. Castelldefels, d’altra banda, ha definit indicadors de seguiment i una avaluació de les intervencions en xarxa amb altres institucions. En aquest sentit, Girona també de comissions d’absentisme a nivell de ciutat i de centre, les quals articulen la intervenció a molts nivells, coordinant la tasca dels instituts, el consistori, la inspecció educativa, l'EAP o, si s'escau, els Mossos d'Esquadra. Ara bé, tot i l'existència de plans municipals per fer front a l'abandonament escolar i l'absentisme, des de l'entitat consideren que el Govern ha d'engegar un sistema independent que permeti avaluar l'impacte d'aquesta situació arreu del país.
