L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha tingut un d'aquells matins d'equilibris conciliadors. Arribava a Foment del Treball unes setmanes més tard que el president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, esclatés contra les polítiques d'habitatge d'intervenció del mercat que el PSC ha anat abraçant darrerament. La darrera iniciativa, pactada entre Salvador Illa i els Comuns, que limitaria les compres d'habitatge per treure'ls rèdit especulatiu, va ser etiquetada com a "filocomunista" per part de Sánchez Llibre. Conscient d'aquest clima, Collboni ha protagonitzat una conversa a la seu de Foment amb nombroses picades d'ullet al sector privat -en habitatge i més enllà- i ha marcat distàncies amb els governs municipals anteriors, dels quals formava part però que liderava Ada Colau (BComú). El seu mandat, ha insistit, ha servit per recuperar iniciatives privades.
Preguntat sobre com s'imagina la Barcelona del futur, fins als 2035, Collboni ha engegat la seva exposició amb una declaració significativa: "La primera gran novetat és que Barcelona torna a tenir projectes de transformació i un horitzó d'esperança, de canvi, d'afrontar els reptes del futur d'una forma sistemàtica i en col·laboració amb el sector privat. Això probablement fa tres, quatre o cinc anys no era tan evident, per diversos motius". Després, durant les respostes a la periodista de Catalunya Ràdio que comandava l'acte de Foment, Glòria Marín, insistiria en la idea de la mà estesa als negocis i la mobilitat privada, contraposant-la al tarannà dels anys anteriors al seu govern en solitari.
Pel que fa a la carpeta de l'habitatge, l'alcalde barceloní ha sostingut que la recepta per aturar la crisi de l'habitatge no potser fiar-ho tot a la llei de l'oferta i la demanda i als designis del mercat immobiliari perquè aquest és el model que ha alimentat l'escalada de preus, ha argumentat. "És el que ens ha portat fins aquí", ha expressat. Tot seguit, ha reclamat barrejar les intervencions públiques -com el topall als lloguers o la prohibició dels pisos turístics- i els incentius a l'activitat privada. "El cop es para amb regulació i amb oferta. I oferta vol dir pública i privada", ha resumit.
De la cultura a la mobilitat
En el sector cultural, també ha optat pel mateix model, posant l'accent en la menció d'alguns projectes privats que complementen l'acció municipal. Ha recordat que hi ha intervenció pública per recuperar teatres com l'Arnau o sufragar la rehabilitació de la sala Capitol, però ha insistit també que hi ha altres projectes en moviment. "Hi ha d'altres que són privats. Perquè hem acompanyat, hem facilitat, hem animat a què el grup Focus faci el seu projecte o perquè la baronessa Thyssen obri el museu amb la seva col·lecció privada", ha citat com a exemples Jaume Collboni, després que diverses iniciatives de l'àmbit de la cultura es comentessin sobre l'escenari de la sala de conferències. "Un govern municipal ha de fer i ha de deixar fer", ha reblat.
Fins i tot s'ha referit a l'àmbit de la mobilitat com un altre sector en què el seu tarannà ha canviat la desconfiança vers les opcions privades. "Aquesta ciutat que abans feia la guerra contra el transport privat, contra el cotxe, és la que ha propiciat que hi hagi una empresa com Nissan que es converteix en EBRO i que torna a fabricar cotxes", ha sentenciat. I ha afegit: "Aquesta ciutat, que també feia un discurs contra la moto, ara està donant ajuts per a la compra de motocicletes elèctriques". De nou, per compensar-ho, ha defensat que la manera de descongestionar de cotxes "les rondes" no és castigar més l'ús del transport privat sinó millorar la infraestructura pública, des de Rodalies fins al metro.
Motor pre-electoral
En una defensa de la seva actuació com a alcalde, Collboni ha assegurat que el que hi ha diversos exemples de projectes en marxa a la ciutat que ha aconseguit amb un govern en minoria, de només 10 regidors dels 41 del consistori. Així, a un any de les eleccions municipals, ha volgut deixar un comentari de contingut explícitament pre-electoral: "Ara hauria de dir, però encara no ho diré, imagini si tingués millors resultats a les properes eleccions". Tot plegat s'ha emmarcat en el cicle "Fer metròpoli’, impulsat per RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball (SBEES).
