Un operatiu del govern de Jaume Collboni (PSC) per desmantellar l'assentament més gran de persones sense llar de Barcelona ha deixat una situació particular. Malgrat sacsejar un punt clau del sensellarisme a la ciutat, justificat per la necessitat d'aportar-hi salubritat i higiene, el desplegament no ha inclòs operatiu extraordinari per allotjar tots els afectats. En bona part dels casos, simplement s'ha permès que es desplacin a un altre punt pròxim per acampar de nou, a l'entorn de la Zona Franca. A més, el desplegament que havia de ser sanitari ha decidit incloure també la presència de la Policia Nacional espanyola, que s'ocupa de casos d'estrangeria.
Els últims dos anys, un tram del carrer número 2 de la Zona Franca s'havia anat omplint de tendes de campanya de persones que havien anat quedant expulsades d'altres espais, que no podien pagar una llar i que també havien quedat desallotjades de punts com l'antic Palau d'Esports de Barcelona, al carrer Lleida. Hi vivien 151 persones, segons xifres del consistori, però moltes han anat marxant les últimes setmanes davant l'anunci del desallotjament. Aquest dimarts n'hi quedaven 75, apunten des de l'Ajuntament.
Entre les que ja se n'havien anat n'hi ha que han entrat a dormir al centre habilitat per l'Operació Fred i fins i tot hi ha qui ha pogut accedir a algun Centre de Primera Acollida (CPA), mentre que d'altres s'han quedat sense plaça i actualment es troben "en llista d'espera", expliquen fonts municipals. Entre la setantena que avui quedaven al carrer, per contra, predomina la manca d'alternatives residencials. A banda de tenir l'opció d'apropar-se al Centre d'Acollida Nocturna d'Emergències (CANE) on poden estar-s'hi un màxim de dues setmanes, no s'ha desplegat cap alternativa afegida.
Únicament s'ha plantejat estudiar "cas a cas" les situacions dels desallotjats que demanin ajuda explícita i deixar oberta la possibilitat d'instal·lar-se momentàniament al Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) si hi ha algun cas de "vulnerabilitat molt agreujada" entre el col·lectiu de persones que fins ara dormien al carrer número 2 de la Zona Franca. Davant d'això, la majoria ha optat per fer via i buscar algun altre racó de la ciutat, o al costat mateix dels terrenys desallotjats, on acampar. Maribel del Moral, directora de Serveis d’Urgències i Emergències Socials, ha estat l'encarregada d'explicar el dispositiu social i aclarir que aquest dimarts s'ha atès únicament vuit persones.
Tanmateix, també s'ha detallat que moltes de les persones sense llar afectades pel desallotjament tenen algun vincle, més enllà de la carpeta residencial, amb els serveis municipals barcelonins per qüestions de formació, d'accés a menjador o per motius d'higiene. En aquest sentit, 132 persones de les 151 que formaven part de l'assentament fa unes setmanes tenen alguna vinculació als serveis socials municipals.
Crítiques per l'absència d'un pla social
Col·lectius com el Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya han assenyalat que expulsar sense garantir "una alternativa habitacional" als afectats és "moure la pobresa d'un lloc a un altre". I han assenyalat similituds logístiques entre aquest cas i l'execució del desnonament de l'antic institut B9 de Badalona per part del govern de Xavier Garcia Albiol, del PP, que va ser àmpliament criticat per desplaçar el sensellarisme. Llavors, tampoc es va oferir alternativa habitacional digna a tots els desallotjats i també s'hi va incloure el Cos de Policia Nacional (CNP) espanyola.
Un enfocament que també han compartit els exsocis del PSC al govern municipal, els dos mandats anteriors. "Un dia més ens llevem amb el que significa el Pla Endreça: desplaçar persones sense llar", ha apuntat Carol Recio, regidora de BComú, a les xarxes socials. Més suau, però igualment crítica, ha estat ERC. En un comunicat, ha apuntat que "veure com es mou la gent només uns metres per evitar una zona concreta, però sense cap alternativa sòlida a la vista, evidencia que no hi ha una resposta estructural ni amb recursos, ni amb eines adequades, ni amb un abordatge ambiciós i efectiu per part del govern municipal". Des d'un altre punt de vista, Junts veu l'acció del govern Collboni com "una operació publicitària" i condemna que els desallotjats es reubiquin a tocar dels mateixos terrenys. "Neteja i desallotja les rates, però convida la gent a quedar-s'hi", ha criticat Jordi Martí Galbis (Junts), que també lamenta que no hi hagi "un pla social real per atendre aquestes persones".
De la neteja a la presència de policia espanyola
La justificació d'aquest desplegament era únicament sanitària. La detecció de rates a la zona, per la presència permanent de persones, havia comportat que l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) s'impliqués i preparés un dispositiu per "netejar i desinfectar integralment l'àrea". La mesura resol un problema sanitari per als habitants de la zona i per als veïns del voltant, però també desplaça i atomitza l'assentament. Molts desallotjats el que han fet és moure's uns metres, mentre que d'altres s'han acollit a algunes solucions de l'administració.
Sigui com sigui, l'operatiu d'aquest matí ha desplegat tot un operatiu amb Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra i Policia Nacional espanyola. La presència dels agents del CNP completa un altre dels elements a tenir en compte. Fa quatre mesos, Nació detallava que les administracions catalanes cada vegada feien més partícip aquest cos policial de processos de desnonaments. Llavors, fonts oficials de l'Ajuntament de Barcelona sostenien que "l’objectiu dels desallotjaments és la recuperació de l’espai ocupat i no la situació administrativa de les persones" i que només se sol·licita "la presència dels cossos policials que tinguin competència" quan "les persones ocupants pressentin perfils delinqüencial". En aquest sentit, afegien que a diversos desallotjaments de l'espai públic on hi ha hagut sensellarisme els darrers mesos -com el Parc de Joan Miró o l'Estació del Nord- no s'havia convocat la Policia Nacional espanyola, malgrat saber que hi hauria perfils de diverses persones migrants.
Aquesta vegada, en canvi, el govern municipal sí que ha convocat el cos estatal -que té atribucions en matèria d'estrangeria- per poder identificar les persones sense llar, moltes de les quals joves d'origen magrebí. Fonts municipals apunten que en aquesta ocasió no hi ha cap motiu delinqüencial, sinó que ara hi mana un altre criteri. Asseguren que calia que hi fossin els agents de la policia espanyola per "tenir l'aplicatiu que digui la identitat de les persones que no estan filiades". És a dir, que a més de fer tasques de neteja, també s'havia decidit aprofitar l'operatiu per fer identificacions policials. Per fer-ho, s'hi han desplegat fins a cinc vehicles de la Policia Nacional espanyola, segons detalla El Periódico. Ara bé, a diferència d'altres vegades, en què la presència d'aquesta policia acabava amb detencions o ingressos de migrants al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE), fonts municipals remarquen que no s'ha detingut ningú.
