Les entitats veïnals del centre de Barcelona, juntament amb col·lectius com el Sindicat de Llogateres o el Sindicat d'Habitatge de l'Eixample, s'han aplegat per primera vegada per fer un moviment conjunt davant un risc desbordant. "Mai havíem fet res junts tots aquests col·lectius, però la urgència i la gravetat ens obliga a fer-ho. Ens neguem a què l'Eixample estigui en venda i que acabi sent com el centre de Londres, que de dia i hi ha molta gent i a la nit no hi viu ningú", ha resumit Xavier Riu, portaveu de l'Associació de Veïns i Veïnes de l'Esquerra de l'Eixample. L'històric de l'associacionsme veïnal feia referència a un procés que s'ha estès pels carrers del centre de la capital catalana i que ha deixat en risc milers de llogaters: les compres i els processos especulatius de finques senceres.
La situació els ha portat a fer un recompte intens del panorama residencial al districte, i això ha acabat traslladant-se a un informe que han presentat aquest dimarts davant els mitjans de comunicació. L'informe "Habitatge i especulacio a l'Eixample" deixa uns càlculs veïnals que asseguren que hi ha 232 finques que tenen un únic propietari -per més que algunes hagin partit la propietat amb diverses empreses que acaben en un mateix tenidor- i que tenensituacions similars al que va acabar passant a la Casa Orsola. La majoria d'aquests edificis (116) estan ubicats al barri de la Dreta de l'Eixample, mentre que l'Esquerra de l'Eixample, la nova i l'antiga, sumaria 38 casos i el barri de la Sagrada Família es quedaria amb 19 finques amb veïns en risc. A Sant Antoni (14) i al Fort Pienc (10) també se n'han detectat algunes.
Actualment, falten mecanismes de protecció per als habitants d'una zona especialment llaminera per a l'especulació immobiliària, remarquen des de l'associacionsme veïnal. Relaten una "indefensió" perfectament legal. De fet, entre 2016 i 2024 la immensa majoria d'expulsions veïnals s'haurien produït únicament a través de processos com la fi dels contractes de lloguer i el rebuig a renovar els arrendaments als habitants de les finques. Segons les aproximacions de les entitats, més enllà dels 97 denonaments judicials d'aquests anys, s'haurien produït uns 4.000 desallotjaments invisibles -"quan els residents es veuen obligats a marxar sota l'amenaça d'una demanda i un judici"- que haurien causat l'expulsió de 10.000 veïns de l'Eixample els darrers vuit anys.
Els "mapes de l'especulació" que han presentat els veïns fan referència a finques que tenen alguna de les següents situacions: o bé són edificis que s'han adquirit recentment per part d'un sol propietari, o bé s'han trobat situacions en què s'estan negant a renovar els lloguers als residents, o bé són finques noves o amb grans rehabilitacions destinades a lloguer turístic o de temporada, o bé són de luxe, o bé són noves construccions preparades per vendre-les o bé tenen preus de lloguer o compra per sobre de la mitjana de preus del barri, segons les estadístiques de l'Ajuntament. A vegades fins i tot apareixen grans empreses de gestió immobiliària i s'ofereixen a portar la finca, sense necessitat de canviar de propietari, prometent un augment del rendiment econòmic d'aquells habitatges.
El president de l'Associació de Veïns i Veïnes de la Dreta de l'Eixample, Jaume Artigues, ha lamentat especialment el pes del negoci turístic també sobre la trama de l'Eixample. En concret, al seu barri, un 9,4% dels habitatges tenen llicència de pis turístic. Un de cada 10 pisos són per a acollir visitants. A tot el districte, igualment, s'arriben a concentrar gairebé la meitat de tots els habitatges d'ús turístic de la ciutat: 4.716. En aquest sentit, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha assegurat que cal aplicar el nou decret del Govern català i extingir les llicències econòmiques de tots aquests pisos. Això, però, es pot produir -si es manté la promesa política de fer-ho- a partir de finals del 2028. De moment, a l'Eixample ja hi ha més llits als pisos turístics (28.630) que als hotels (22.495).
L'Hug, en representació del Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya i de la secció de l'Eixample, ha insistit que el primer cal fer és prohibir els desnonaments, mentre es pressiona socialment perquè les pràctiques especulatives tinguin cada vegada menys espai al país. La urgència de l'habitatge cada vegada ha impregnat més col·lectius, com el dels docents, les famílies d'estudiants o els bombers, ha citat, i això hauria d'encendre encara més alertes. Tot plegat, a més, s'ha presentat l'endemà que diverses comunitats de llogaters de la ciutat es trobessin davant de la Casa Orsola per organitzar-se davant els riscos de ser expulsats de les seves llars.