La Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d'Esquadra, conjuntament amb el Servei d’informació de la Guàrdia Urbana de Barcelona (SID), han desmantellat una organització criminal juvenil relacionada amb el tràfic de drogues, robatoris violents, temptatives d’homicidi i amb múltiples agressions amb armes blanques amb epicentre a Barcelona i l’àrea metropolitana. Es tracta d'Els 300, que es caracteritzaven per l'extrema violència en les seves accions.
La investigació va finalitzar el mes de maig passat, amb diverses entrades i escorcolls a Montcada i Reixac, Ripollet i Barcelona que van comportar la detenció de 18 persones, 6 d’elles menors d’edat. Els agents, a més, van intervenir una arma de foc municionada, diversos matxets i ganivets, esprais de defensa, passamuntanyes i defenses extensibles.
La investigació va començar el mes de juny del 2025, quan es va detectar que aquest grup de joves participava de manera reiterada en enfrontaments violents amb altres grups. Els investigadors van adonar-se que ocupaven i controlaven espais públics de diversos punts de la ciutat, especialment places dels districtes de Sant Andreu, Sant Martí i Nou Barris, on desenvolupaven la seva activitat i reforçaven la seva presència. De fet, l'increment de la violència augmentava a mesura que la investigació avançava.
La banda actuava de manera "organitzada i jeràrquica", amb un líder que ordenava i vigilava les actuacions de la resta d'integrants. En el segon nivell de poder, hi havia els coordinadors, que s'encarregaven de planificar i organitzar els crims, mentre que el tercer nivell l'ocupaven els anomenats "soldats", que eren els encarregats d'executar els actes violents. En aquest últim grup és on es trobaven els menors.
El tràfic de drogues com a motor econòmic
El pilar econòmic del grup criminal era el tràfic de drogues, principalment de cocaïna rosa o tusi. Aquest delicte era clau en el finançament de l'organització i reforçava el seu funcionament com a un entramat criminal estable i amb capacitat econòmica pròpia. Els beneficis obtinguts d’aquesta activitat il·lícita no només permetien el sosteniment econòmic del grup, sinó que també contribuïen directament a finançar altres activitats delictives, especialment les vinculades amb la violència organitzada.
Les xarxes socials com a mecanisme de difusió i símbol de pertinença
Els presumptes criminals utilitzaven les xarxes socials com un pont de difusió que tenia la intenció de captar i crear una identitat. A través de les xarxes, publicaven continguts amb simbologia del grup, exhibició d’armes i referències explícites a activitats violentes o delictives. Així mateix, els investigadors també han acreditat que el sentiment de pertinença s’ha realitzat a través de la producció i difusió de contingut audiovisual propi.
