El Comitè de Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell d'Europa ha reconegut els esforços del Govern per reduir l'ús de les contencions mecàniques a les presons catalanes, una pràctica que ha estat reiteradament qüestionada per organismes internacionals i entitats de drets humans. El president del comitè, Alan Mitchell, ha assegurat que la resposta de les autoritats catalanes ha estat "increïblement exhaustiva" i ha expressat confiança en la reducció progressiva d'aquestes mesures.
Tot i aquesta valoració, el CPT manté una posició crítica de fons: no reclama l'abolició total de les contencions, però insisteix que només s'han d'utilitzar com a últim recurs, durant el mínim temps possible i amb garanties estrictes. En aquest sentit, Mitchell ha remarcat que qualsevol aplicació hauria d'estar sota supervisió directa del personal penitenciari.
Les declaracions arriben després d'anys de crítiques. En un informe publicat el juliol del 2025, el CPT ja va alertar sobre denúncies de maltractaments a presons catalanes i va posar el focus en l'ús de la contenció mecànica -amb interns lligats a llits amb corretges-, que en determinades condicions es considera tracte "inhumà i degradant".
El Consell va instar aleshores la Generalitat a eliminar aquesta pràctica amb finalitats disciplinàries i limitar-la exclusivament a l'àmbit mèdic. També va recomanar mesures concretes, com reduir-ne la durada a minuts, prohibir posicions de risc com la prona (boca avall) o evitar-ne l'ús en persones amb malalties mentals.
Reducció, però debat obert
El Govern defensa que ja ha començat a aplicar canvis. El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, va assegurar a finals del 2025 que les contencions mecàniques regimentals s'han reduït un 22% en els primers deu mesos de l'any, i que la ràtio d'afectats també ha disminuït.
Malgrat això, entitats com l'Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans de la UB continuen exigint l'abolició total d'aquestes pràctiques i reclamen més control parlamentari. El debat, per tant, continua obert entre la reducció progressiva que defensa el Govern i la demanda d'eliminació completa per part del món dels drets humans.
Entre el reconeixement institucional i la pressió social
Aquest equilibri entre reconeixement institucional i advertència no és nou en el cas català. El CPT ja havia reiterat en informes anteriors que les recomanacions sobre contencions mecàniques no s'havien aplicat amb prou celeritat, fet que havia situat Catalunya sota escrutini internacional. Ara, tot i el gir cap a la reducció, el comitè deixa clar que els avenços només seran rellevants si es consoliden en el temps i s'acompanyen d'un canvi de model en la gestió dels interns, amb més pes de la prevenció, l'atenció mèdica i els mecanismes de supervisió independent.
En paral·lel, el comitè ha alertat en el seu informe anual del 2025 de "signes preocupants" en el tracte a persones detingudes a diversos països europeus, incloent-hi casos de maltractaments, impunitat policial i sobrepoblació penitenciària. Davant d'això, l'organisme insta els governs a reforçar les garanties i a millorar les condicions de vida als centres penitenciaris.
