[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Des que dissabte Pedro Sánchez va defensar obertament l'amnistia davant del comitè federal del PSOE era evident que l'acord d'investidura estava ja molt avançat. El president en funcions sempre havia dit en privat que no cometria la temeritat d'abonar públicament una sortida que, si bé compartia i era la continuació lògica després dels indults i de reformar el codi penal a l'anterior legislatura, és blasmada per la dreta en bloc i no entesa per bona part del seu partit. Des de dissabte la seva investidura en primera votació, que a la Moncloa voldrien poder celebrar la setmana que ve, es va accelerar.

Reunió a Brussel·les el dilluns a la tarda entre Santos Cerdán, número tres del PSOE, i Carles Puigdemont, i trucada dimarts a la nit de Pedro Sánchez a Pere Aragonès per tancar un acord per la llei d'amnistia. Per cert, pel que sembla no era el primer cop que es veien el president a l'exili i el negociador socialista: El Mundo assegurava ahir que hi havia hagut vuit reunions prèvies entre ells i també alguna amb el ministre Félix Bolaños. La informació la signava el seu cap d'investigació.  

Ara, els negociadors d'ERC i del Govern intenten, abans de donar el seu sí definitiu a la investidura, concretar avenços en els assumptes pendents (ingrés mínim vital, beques...) i també fixar calendaris i compromisos en les noves carpetes. Són el traspàs de Rodalies i en la millora de les finances de la Generalitat, si no és amb la reforma del model de finançament amb alguna altra via transitòria. També aspiren, i en això, com en l'amnistia, el desig és compartit amb Junts, a refundar la taula de negociació per avançar en el dret a decidir i poder verificar de forma independent el grau de compliment dels acords. 

Junts és a punt d'anunciar el seu pacte per a l'amnistia i el sí al candidat del PSOE. La idea és que es pugui fer avui mateix i també que aquest dijous el partit de Puigdemont, el PSOE, ERC i Sumar -com a mínim- registrin al Congrés la proposta de llei d'amnistia, que s'hauria d'aprovar immediatament després de la investidura de Sánchez. El líder de Junts preveu comparèixer avui per explicar en persona l’acord.

El president en funcions ha d'atendre en aquesta negociació diversos fronts. Ahir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va fer evident que, encara que fos festiu i que ells portin cinc anys en funcions gràcies a la negativa del PP a renovar-lo per no perdre-hi la majoria, el confrontarà. Van titllar la llei -que encara no han vist- d'inconstitucional, contrària a l'ordenament jurídic comunitari i "liquidadora" de l'estat de dret. No s'hi posen per poc, però sobretot fan un toc a sometent de la dreta judicial, que és àmpliament majoritària.

Com vaig explicar fa uns dies, el president espanyol és conscient de la situació, i per això negocia l'amnistia en dues taules: una amb ERC i Junts i l'altra amb el Tribunal Constitucional, que controla però on no es pot permetre cap esgarrinxada. Prou que en tindrà amb el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional a l'hora d'aplicar la llei.

Sánchez continua excel·lint en l'aplicació del seu Manual de resistència, el llibre que va escriure per explicar com se'n va sortir de recuperar el poder al PSOE i arribar a la Moncloa gràcies a una moció de censura a Mariano Rajoy. Ara, però, hi haurà d'afegir la gestió de la competència entre ERC i Junts, que no han cooperat en res i que en aquestes hores pot arribar al paroxisme.

Els republicans expliquen que, malgrat el relat mediàtic per la novetat Puigdemont, ells han negociat l'amnistia des del primer moment, i que la seva gestió política ha estat intensa els darrers dies però també llarga, i recorden que fa tres setmanes que Sánchez i Oriol Junqueras ja van tenir una llarga conversa. Afirmen que ells han inclòs a la llei que es pugui resoldre la papereta als acusats de "terrorisme" del Tsunami i dels CDR. Donen a entendre que Puigdemont i Junts havien deixat de banda i els tornen, així, les acusacions dels darrers d'anys d'haver procurat els indults pels líders del procés i poc més, encara que entre aquests hi hagués el seu secretari general i negociador, Jordi Turull. 

I els juntaires sostenen que l'amnistia és només cosa seva, que sense Puigdemont mantenint "la posició" aquests anys i ara disposat a votar que "no" aquesta no hauria estat possible, i que ERC no hi ha pintat res. Asseguren que els seus vots estaven descomptats (allò del "a cambio de nada") i que Sánchez s'ha limitat a escenificar-hi una negociació i els ha donat a llegir el seu acord per no deixar encara en més mal lloc el Govern. D'aquí que ahir encara estiressin també la negociació.     

D'aquesta lluita de relats i propaganda, costarà treure'n l'aigua clara més enllà de confrontar les versions perquè els tercers en discòrdia, els socialistes, que podrien actuar, ells sí, de verificadors i desempatar-ne les versions i posar o treure medalles no ho faran per no incomodar a uns o a altres. Quan arrenqui la legislatura, Sánchez els necessitarà als dos en totes i cadascuna de les votacions i haurà de fer equilibris i concessions constants perquè ningú se senti menystingut. No ho va preveure al Manual de resistencia, però s'haurà d'adaptar a la ferotge competència independentista, com a mínim pel que queda de legislatura catalana. 
 

---

Avui no et perdis

» Crònica: La cuina del pacte ERC‑PSOE per l'amnistia: la trucada de Montero i una llei polida en plena castanyada; per Joan Serra Carné.

» ERC assegura que la llei d'amnistia pactada amb el PSOE inclou «tots els represaliats polítics» del procés.

» Opinió: «Possibilitats probables»; per Montserrat Nebrera.

» La dreta judicial activa l'amotinament contra l'amnistia; per Ferran Casas i Manresa.

» El «no» de Colau situa Urtasun com a ministrable dels comuns.

» Els reptes de la monarquia amb Elionor: de Catalunya a l'ombra de l'emèrit; per Pep Martí.

» Opinió: «Som 10 milions»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Entrevista a Dimitrij Rupel: «A Eslovènia vam lluitar per la democràcia, no només per la independència»; per Pep Martí.

» L'emergència per sequera a Barcelona ja és inevitable; per Arnau Urgell i Vidal.

» Anàlisi: L'Església espanyola, en una cruïlla: com reaccionar davant els abusos sexuals?; per Pep Martí.

» Opinió: «No puc, tinc cau»; per Berta Torrades.

» Gir estètic al ple de l'Ajuntament: Collboni recupera la cadira clàssica que Colau va aparcar.

» Crítica: «Past Lives»: el drama romàntic amagat en dubtes emprenyadors, en cada intuïció fugaç d’una vida millor; per Marta Ferrer.
 

---

 El passadís

Òmnium s'ha posicionat per defensar drets en moltes causes. També internacionals, com en el cas de la guerra d'Ucraïna. Amb el conflicte entre el govern d'Israel i els milicians de Hamàs a la franja de Gaza l'entitat, que té 180.000 socis, va amb peus de plom. Al sobiranisme, els partidaris d'un bàndol o de l'altre estan molt connotats malgrat que el govern de Netanyahu ha perdut alguns suports entre la comunitat internacional pels seus mètodes i la duresa del càstig davant els atacs dels islamistes.

A les xarxes, aquests dies diverses personalitats demanaven a Òmnium que es pronunciés. Ho han fet alguns membres de la junta, com David Fernàndez o Dídac Amat, però no va ser fins ahir que l'entitat que president Xavier Antich va fer una piulada reproduint-ne una altra de Nacions Unides que afirmava que els civils no poden ser objectiu militar. "Des de sempre i arreu al costat de les víctimes civils i en contra de la violència indiscriminada contra infants, col·lectius i pobles. Sempre i arreu amb els drets humans, el dret internacional humanitari i sempre i arreu amb els qui treballen per la pau", afirmaven evitant mencionar Israel o Palestina. Tema delicat i prudència extrema. 

Vist i llegit

La notícia empresarial de la setmana ha estat la sortida de Jaume Roures de Mediapro. N'era soci fundador i gestor, però la compra per part d'un grup xinès, propietari del 85% del gegant audiovisual català, ha provocat el trencament. El seu soci de sempre, Tatxo Benet, es queda al capdavant de la nau i això els ha portat a partir peres. Sobre la seva sortida, tarannà i el que aportava Roures a Mediapro (que era molt) en fa aquesta informació a Cinco Días, el diari econòmic de Prisa, que es va enfrontar brutalment a Mediapro, el seu subdirector Daniel Toledo Quer. "Fonts empresarials coneixedores del desacord asseguren que Roures no comparteix ni la filosofia que busca imposar el propietari asiàtic, contrària als principis fundacionals de la casa, ni l'estructura societària que s'està establint, amb un propietari amb vincles amb el món de les apostes i el joc. Benet i l'equip directiu que es queden no semblen albergar aquest desencís. La divisió a la casa és inefable", escriu.  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2005 la majoria parlamentària catalana arribava a Madrid per fer política, de bona fe i amb la mà estesa. Fa 18 anys que el Congrés admetia a tràmit la proposta d'Estatut que el 30 de setembre havia aprovat el Parlament de Catalunya amb els vots de CiU, PSC, ERC i ICV i que, entre altres coses, establia que Catalunya és una nació i en millorava el finançament. El text va ser acceptat pels socialistes, les esquerres i els nacionalistes, i va obtenir els vots en contra del PP, que va provar de torpedinar-ne la tramitació.

El text va ser retallat durament pels pactes entre el PSOE i CiU el 2006, i pel TC el 2010, quan ja havia estat votat en referèndum. L'Estatut del Parlament el van defensar Artur Mas, Manuela de Madre i Josep-Lluís Carod-Rovira. Per si us hi voleu entretenir, us deixo el minut a minut que va fer el diari El Mundo, que va fer una duríssima campanya en contra del text. "Pilar Portero, desde los pasillos del Congreso, informa de que se escucha hablar mucho catalán", deien a la primera entrada. S'ha avançat poc, però potser avui ja no els xocaria tant encara que em temo que els molestaria igual. 

 L'aniversari

Avui fa 53 anys l'actor català Joel Joan. Sèries de televisió com Poble Nou o Periodistas el van llançar a la fama als 90 i després va seguir l'èxit al teatre, en pel·lícules o sèries com Porca Misèria, Plats Bruts o El Crac, a més de dirigir i impulsar l'Acadèmia Catalana del Cinema. La seva darrera obra teatral és Escape Room, de la que n'ha fet també una pel·lícula que està tenint èxit a les plataformes. Joel Joan també s'ha implicat en la reivindicació independentista a través de plataformes com Sobirania i Progrés. Fa uns anys el Telenotícies explicava per què havien triomfat tants cops les reposicions de Plats Bruts, estrenada el 1999, els estius a TV3 i que ara es pot recuperar a la nova plataforma d'streaming de la CCMA. 

  ​ Fes clic aquí per rebre'l