El Tribunal Suprem ha avalat aquest dilluns, en una sentència, la fórmula que va posar en marxa l'Ajuntament de Barcelona durant el primer mandat d'Ada Colau. Es tracta de l'obligació de reservar un 30% de tots els edificis nous que es facin a la ciutat -o grans rehabilitacions- per a habitatge de protecció oficial (HPO). La mesura va néixer de les entitats pel dret a l'habitatge i va acabar sent aprovada al consistori per un ampli consens, però la manca de resultats ràpids ha acabat deixant BComú com a única força defensora d'aquella política urbanística. Ara, l'alt tribunal estipula que és legal fer HPO obligatori a les noves promocions immobiliàries en sòl urbà consolidat, i descarta que calguin indemnitzacions per tots aquests propòsits. 

El text del Suprem desestima el recurs que buscava les pessigolles al consistori barceloní. Les claus del posicionament jurídic són dues. D'una banda, es remarca que es poden imposar reserves obligatòries d'habitatge protegit també en sòl urbà consolidat -el que ja té uns usos establerts i no requereix d'una nova ordenació urbanística- i, d'altra banda, s'argumenta que no existeix un dret general a ser indemnitzat per l'obligació del 30% ja que s'aplica a totes per igual -no hi ha distincions- i no es pot compensar econòmicament l'afectació al propietari d'un edifici que no existia en el moment de plantejar la norma: "La patrimonialització de l'edificabilitat es produeix únicament amb la seva realització efectiva". 

Una norma que porta cua

D'entrada, la reserva del 30% que ja fa uns anys que els promotors privats estan obligats a complir s'havia d'aplicar sempre que es faci un nou edifici a la ciutat o que s'encarregui una gran rehabilitació de la finca, una d'aquelles que deixa el bloc gairebé com a nou i que serveix per augmentar-ne el valor econòmic. Si aixequen 20 pisos nous, sis han de ser amb preu protegit. Si renoven una finca de 10 habitatges, tres han de tenir un preu assequible a partir de llavors. Aquest sistema, però, no ha satisfet el sector privat, que ha frenat el seu ritme de construcció a la capital catalana i ha deixat de moment un nombre de pisos protegits aconseguits amb aquesta mesura molt baix, en els primers anys. Això ha servit perquè una part rellevant de l'Ajuntament demani canviar-la. Malgrat això, la manca de consens polític, ha propiciat que la norma encara estigui plenament vigent.

Expedients pendents de resoldre's

Ara bé, això no sempre significa que s'estigui aplicant amb tots els ets i uts. Una inspecció municipal, anys enrere, va analitzar uns 1.300 edificis amb permisos d'obres. Llavors va concloure que unes 17 finques contenien elements de sospita. La idea del consistori era que s'havia intentat amagar grans rehabilitacions demanant llicències d'obres menors per evitar dedicar el 30% dels pisos a habitatge protegit. Llavors, a mitjans de 2022, l'executiu municipal liderat per BComú, però amb el PSC com a soci de govern, va denunciar que hi havia una "voluntat d'estafa" i que es procediria a incoar expedients sancionadors. El febrer de l'any passat, gairebé tres anys més tard, encara no se n'havia aplicat cap.

Fa dos anys i mig, Nació ja va informar que la meitat d'aquells 17 bloc assenyalats s'havien deslliurat de quedar sancionats. En vuit d'aquells casos, la revisió dels expedients va concloure que no eren grans reformes de la finca o tenien altres condicions eximents i que, per tant, no havien de formar part de la llista dels incomplidors. A banda, però, quedaven nou edificis catalogats com a tramposos. D'aquests, cinc informes estaven més avançats i quatre més s'estaven estudiant en fase prèvia. Llavors, la tinent d'alcaldia Laia Bonet assegurava que s'estava esperant "un informe dels serveis jurídics centrals" per poder donar continuïtat al càstig municipal amb "seguretat jurídica".