El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit per primer cop una denúncia per maltractaments en un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de l'Estat. El TEDH ha comunicat al govern espanyol la demanda arran de les agressions i maltractaments denunciats per una persona mentre estava interna al CIE de Barcelona, com també com per la manca d'investigació sobre els fets. En concret, la demanda sosté que les autoritats espanyoles no van dur a terme una investigació efectiva davant la denúncia per tortures.
Un cop comunicada la demanda, el Tribunal d'Estrasburg estudiarà el cas i l'estat espanyol haurà de donar explicacions ara sobre les mancances en la investigació d’aquest cas en particular i sobre els protocols de prevenció dels maltractaments en els CIE a escala general. Entre altres, el TEDH fa referència a mancances com que les imatges de les càmeres de seguretat no es van custodiar adequadament per part del CIE i, per tant, que no es van poder recuperar quan així ho va ordenar el jutge. A més, el denunciant va ser expulsat del país abans que pogués declarar sobre els fets.
Posteriorment, el denunciant va poder tornar a Espanya i declarar davant les autoritats, moment en què es va ratificar íntegrament en la seva denúncia. També se li va practicar un reconeixement medicoforense que va acreditar tant l’existència d’un eritema compatible amb l’agressió com de seqüeles psicològiques relacionades amb els fets denunciats. Malgrat aquests indicis, els tribunals espanyols van rebutjar portar el cas a judici. Aquesta obligació resulta especialment important als Centres d’Internament d’Estrangers, segons Irídia, que defensa la víctima.
Denúncia per maltractaments i contra la integritat moral
Els fets als quals fa referència la denúncia es remunten al 2020. Segons la demanda, cap a les 19.30 hores del 12 de gener d'aquell any l'intern estava sopant al menjador del centre i es va acostar a un agent de la Policia Nacional per demanar-li la medicació que necessitava per a dormir i que prenia cada nit, ja que tenia diversos problemes de salut mental, addicció a psicofàrmacs i síndrome d'abstinència. Els agents li van demanar el número d'intern i després li van denegar la medicació sense cap altra explicació. Tot i la insistència de l'intern, l'agent no li va donar els fàrmacs perquè no figurava a la llista de persones autoritzades, tot i que la investigació posterior va confirmar que sí que tenia receptats els medicaments.
La negativa a la medicació va originar ansietat a l'home. Mentre pujava a la seva habitació, com li havien ordenat, va llençar a terra el iogurt que duia a la mà. Això va provocar que l'agent que li havia denegat la medicació anés cap a ell i li donés un cop de puny al coll, que el va fer caure a terra. A continuació, el va arrossegar escales avall pels peus. En arribar al replà, l'agent li va aixafar el coll amb el genoll contra el terra i diversos agents s'hi van apropar. El van immobilitzar i el van dur a infermeria, on li van punxar un ansiolític i després el van dur a l'habitació. Aquella mateixa nit l'home va intentar suïcidar-se, però els seus companys de cel·la ho van impedir. La Policia se'l va endur a infermeria altre cop i el va tancar en una cel·la d'aïllament. L'endemà va presentar una queixa al director del CIE.
Dies després va posar una denúncia al jutjat per maltractaments i contra la integritat moral, i va demanar poder declarar, ser visitat per un metge forense i aturar l'ordre d'expulsió. També va demanar una investigació dels fets i l'aportació dels vídeos del CIE. Tot i això, el jutjat no va aturar l'expulsió i uns mesos més tard va arxivar la causa.
Irídia denuncia els obstacles per accedir a la justícia
L'acusació va recórrer contra l'arxivament inicial de la causa, que es va reobrir després que l'home fos localitzat i declarés davant del jutjat el febrer del 2021. Tot i ordenar diverses diligències, el jutjat no va ordenar una investigació als Mossos. Més d'un any després dels fets va sol·licitar les imatges del CIE, però la Policia Nacional només en va facilitar una part i no es van demanar més explicacions. Posteriorment, l'Audiència de Barcelona va ordenar noves diligències i els tres agents investigats van declarar el gener del 2023, negant els fets.
Malgrat les peticions de la defensa per obtenir més imatges i informació, la Policia Nacional va assegurar que no en disposava de més. El jutjat va arxivar definitivament la causa el juny del 2024, una decisió ratificada per l'Audiència de Barcelona i, posteriorment, pel Tribunal Constitucional, que no va admetre el recurs d'empara.
Irídia denuncia que aquest cas evidencia els obstacles que afronten les persones internes al CIE de Barcelona per accedir a la justícia en igualtat de condicions i confia que el procediment davant del Tribunal d'Estrasburg serveixi per reforçar la protecció dels drets fonamentals als CIE, a millorar els mecanismes de prevenció i investigació dels maltractaments i a evitar que situacions com la denunciada quedin impunes.
