Els cinc catalans del creuer amb un brot d'hantavirus faran quarantena en un hospital militar de Madrid

Els 14 passatgers de nacionalitat espanyola seran traslladats en avió fins a la base de Torrejón després de desembarcar a Tenerife

Publicat el 07 de maig de 2026 a les 07:01
Actualitzat el 07 de maig de 2026 a les 07:06

Les 14 persones amb nacionalitat espanyola, entre els quals hi ha cinc catalans, a bord del creuer afectat per un brot d'hantavirus que desembarcarà a les Canàries aquest cap de setmana faran quarantena a l'hospital militar Gómez Ulloa de Madrid. Ho faran després de firmar un consentiment informat -voluntari-, tal com ha explicat la ministra de Defensa, Margarita Robles, que no ha concretat quant durarà el règim de confinament.

Està previst que el vaixell arribi aquest cap de setmana al port secundari de Granadilla de Abona, al sud-est de l'illa de Tenerife. Allà, tots els passatgers i els membres de la tripulació seran examinats per equips mèdics i després seran repatriats als seus països de residència.

Pel que fa als cinc catalans a bord i a la resta de persones amb la nacionalitat espanyola, un avió de l'exèrcit els traslladarà fins a la base militar de Torrejón de Ardoz, a la Comunitat de Madrid, on passaran una quarantena a l'hospital militar Gómez Ulloa de Madrid. Els epidemiòlegs i els immunòlegs expliquen que el període d'incubació del virus Hanta és llarg, de 45 dies, pel qual el confinament podria durar setmanes.

La ministra de Sanitat, Mónica García, tampoc ha especificat els dies que passaran aïllats els passatgers catalans i espanyols, però ha assegurat que seguiran tots els protocols mèdics. Fonts de la Moncloa han explicat que s'estan definint els protocols de la quarantena, perquè cal determinar quin dia és el primer després de l'últim contacte de risc. La resta dels passatgers espanyols són de Madrid, Astúries, València, Galícia i Castella i Lleó.

El govern canari no avala el desembarcament

Tot aquest procediment es durà a terme sense el vistiplau del govern canari, que s'ha enfrontat al govern espanyol per permetre el desembarcament al seu territori. L'executiu de Pedro Sánchez actua, però, d'acord amb les instruccions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Unió Europea (UE), que li ho han demanat "en compliment del Dret Internacional i l'esperit humanitari".

L'embarcació, que ja ha partit des de Cap Verd fins al port de Granadilla de Abona, al sud de Tenerife, arribarà a l'arxipèlag aquest cap de setmana i, allà, tripulació i passatgers seran "convenientment examinats, atesos i traslladats als països corresponents". L'OMS ha elevat a vuit el total de casos -tres confirmats per laboratori i cinc sospitosos-, l'últim dels quals és un home que es troba ingressat en un hospital de Zúrich.

L'hantavirus, una malaltia "potencialment mortal"

La notícia ha posat al mapa la malaltia de l'hantavirus, un desconegut de la família dels virus respiratoris. En l'era post-Covid i amb la presència hegemònica del Rinovirus (refredat comú) i l'Influenza (grip A i B), aquest virus no ha gaudit de cobertura mediàtica tot i que és considerat agut i greu, i potencialment mortal. L'hantavirus és una malaltia viral aguda greu per als humans provocada pel virus Hanta. Es caracteritza per la transmissió pels rosegadors, a través de mossegades o contacte directe amb excrements contaminats, en espais tancats i amb poca ventilació.

Aquest virus afecta el sistema respiratori i provoca una caiguda de l'oxigen a la sang, amb símptomes típics d'un quadre viral com calfreds, febre i dolors musculars, a més de malestar general, mal de cap i nàusees. Pocs dies després, si no s'ha rebut un tractament idoni, apareix la dificultat per respirar, cau la pressió arterial i es tenen taquicàrdies.

Sovint, els contagiats d'hantavirus acaben a l'UCI perquè necessiten respiradors i màquines especials per oxigenar la sang. El virus és especialment perillós perquè no existeixen antivirals que funcionin i perquè els símptomes empitjoren ràpidament, per la qual cosa cal actuar de pressa. De fet, aproximadament el 40% de les persones que desenvolupen la malaltia als pulmons acaba morint.