[nointext]
Rep el butlletí cada matí al teu correu

La influència aconseguida al Congrés, en què els partits independentistes són decisius per conformar la majoria que necessita Pedro Sánchez per fer avançar la legislatura, va maquillar la reculada electoral d'ERC i Junts, primer a les municipals i després a les espanyoles. Tot i tenir la presidència de la Generalitat, els republicans van ser els qui més van retrocedir en les dues cites amb les urnes mentre que Junts, incapaç de superar els seus exsocis, va poder projectar el triomf a Barcelona i el paper central en l'aritmètica espanyola com un retrocés dolç malgrat quedar a la intempèrie institucional. Cap dels dos partits, doncs, pot projectar un moment de fortalesa en el trajecte cap a les catalanes, perquè és el PSC qui està més ben situat, vencedor com va ser del cicle del 2023.

Atès el moment i coneguts els reptes del curs, ERC i Junts estan aprofitant el mes de gener per atendre urgències internes. Els republicans han fet canvis a Palau que estan estretament vinculats a l'horitzó electoral i que no estan deslligats de la governança de la formació. La ratificació de Pere Aragonès com a candidat -per acabar amb les especulacions sobre una contesa amb Oriol Junqueras, que tenia poc marge efectiu per haver-se postulat però que va jugar a l'equívoc fins fa uns dies- pretén afermar la idea que la legislatura acabarà el febrer de 2025. Els nomenaments posteriors fets pel president faran servei a aquest propòsit.

Amb l'ascens de Laura Vilagrà a vicepresidenta i de Sergi Sabrià a viceconseller, Aragonès reforça el seu nucli a Palau i mostra autonomia davant el partit. Superats els pressupostos, Sabrià buscarà micròfons per marcar distàncies amb PSC i Junts i collar els adversaris amb un discurs més directe. ERC haurà de fer la seva feina, amb Junqueras envoltat d'un equip feta a mida. Els resultats electorals del proper any seran un examen per al president de la Generalitat, però també per al president del partit.     

A Junts, les aigües estan més remogudes. No perquè no hi hagi candidat a la presidència definit -totes les veus apunten que Carles Puigdemont es postularà per a les eleccions europees i el dilema persistirà-, sinó perquè hi ha una disputa no resolta al partit, ferida que supura puntualment. Els casos de Cristina Casol i Aurora Madaula -totes dues diputades han denunciat el grup de Junts al Parlament per assetjament- expliquen el duel de fons entre les faccions de la formació. Com escrivia Oriol March, aquests episodis són la punta de l'iceberg del duel de poder entre Laura Borràs i Jordi Turull, presidenta i secretari general de Junts, respectivament.

La decisió que ha de prendre dilluns l'executiva de Junts sobre l'expulsió de Casol amenaça d'esquerdar més la unitat fràgil en què està instal·lada la direcció. Bona part del grup parlamentari ja ha demanat la dimissió de la diputada afí a Borràs mentre la presidenta del Parlament, Anna Erra, no vol sentir a parlar de mantenir Madaula a la mesa. Ha molestat tant al partit la denúncia de les dues diputades que Erra ha arribat a plantejar suspendre i revisar el protocol d'assetjament del Parlament, iniciativa rebutjada per la resta de grups. Ho avançava, de forma detallada aquest dijous, Carme Rocamora. 
 
Tanta feina en clau domèstica evidencia dubtes sobre la solidesa dels projectes independentistes camí a les eleccions catalanes. ERC suarà per transmetre que l'executiu d'Aragonès té un recorregut que convenç -els pressupostos poden atenuar la solitud parlamentària, que se li farà feixuga per consolidar l'acció de govern, però sequera i educació són reptes capitals carregats d'incerteses- mentre que Junts té un puzzle intern difícil d'ajustar. Però el que pot pesar més és la percepció d'esgotament del cicle sobiranista. Salvador Illa es frega les mans veient que el 2024 ha començat amb l'independentisme ocupat fent endreça. 
 

---

Avui no et perdis

» El CNI va espiar Aragonès perquè creia que era el líder dels CDR; per Lluís Girona.

» El jutge de Tsunami comença a adaptar-se als canvis de l'amnistia; per Bernat Surroca.

» Estrasburg avisa que posicionar-se ara sobre l'amnistia seria «interferir en un procés democràtic».

» El PSOE descarta mesures disciplinàries contra Page per les crítiques a l'amnistia.

» Quan desnona l'ajuntament o la Generalitat: «Et vol deixar sense casa qui te l'hauria de garantir»; per David Cobo.

» El TJUE amplia el termini per reclamar les despeses hipotecàries.

» El BCE manté els tipus en el 4,5% a l'espera d'una baixada a l'estiu.

» Rècord europeu de temperatura en un mes de gener; per Arnau Urgell i Vidal.

» El Govern endarrereix una setmana més la declaració d'emergència per sequera; per Arnau Urgell i Vidal.

» Test: Estàs preparat per a l'emergència per sequera?; per Arnau Urgell i Vidal.

» Les infermeres pacten amb Salut i desconvoquen la vaga indefinida.   

» Educació pacta amb els sindicats recuperar els sexennis i reduir la jornada dels majors de 55 anys.

» Cotxes voladors, IA i un ús racional de l'aigua: així serà el Mobile que preveu uns 95.000 congressistes.

» Entrevista a Ricardo Baeza-Yates: «Haurem de prohibir algunes aplicacions de la IA»; per Pep Martí.

» La veu de Nació: «Xavi, el Barça i competir»; per Oriol March.
 

---

 El passadís

Al grup parlamentari de Junts les absències són tan importants com les presències, tenint en compte els moments de tensió que s'hi viuen pels casos d'Aurora Madaula i Cristina Casol. En els últims plens no havia passat desapercebuda una baixada de les participacions de Jaume Alonso-Cuevillas, també proper a Laura Borràs, però aquesta setmana sí que ha acudit a la cambra. També ho ha fet Casol, seguida per més càmeres de les habituals i sense perdre el somriure. Qui encara no ha reaparegut al Parlament és Madaula, de baixa, que el cap de setmana passat sí que va acudir a un homenatge a l'activista Carles Furriols celebrat a Vic. Les fotografies de l'acte i de la seva intervenció van circular amb rapidesa entre els membres del grup parlamentari, amb més d'un comentari sarcàstic associat. Als passadissos, aquesta setmana, s'hi ha escoltat més d'un "ja n'hi ha prou" quan es pregunta sobre determinats noms afins a Borràs. O més d'un eloqüent "prefereixo no parlar-ne". Significatiu.

Vist i llegit

Guillem Gisbert ha estrenat aquesta matinada dues cançons més del seu primer disc en solitari. Amb Hauries hagut de venir i Cantiga de Montse va prenent cos el nou treball del cantant de Manel, que completa així el segon avançament de peces, després que mesos enrere difongués els primers temes, Les dues torres i Waltzing Matilda. Aquest estiu sonarà Gisbert a dojo. Reserveu entrades per concerts i festivals.

 El nom propi

Luis Rubiales haurà de respondre davant d'un tribunal pel petó no consentit a Jenni Hermoso i les coaccions posteriors a la futbolista per relativitzar els fets. El jutge Francisco de Jorge, que lidera la causa a l'Audiència Nacional, va proposar aquest dijous jutjar l'expresident de la Federació Espanyola de Futbol pel seu comportament després del Mundial femení. Un cop tancada la instrucció, el magistrat també proposa que també siguin jutjats el director esportiu de la selecció espanyola masculina, Albert Luque, l'exseleccionador femení Jorge Vilda i l'exresponsable de màrqueting Rubén Rivera, per les pressions a què van sotmetre Hermoso un cop va esclatar la polèmica.

 Els imperdibles

Si us interessa la política britànica i aquest gener encara esteu perseguint lectures que valguin la pena, us recomano que llegiu Amigocracia (Capitán Swing, en castellà), l'última obra del periodista Simon Kuper. És un treball documentat i il·lustrador de com una generació de tories formats a Oxford -la majoria, de classe alta- van controlar la política del Regne Unit i van conduir-lo al Brexit. L'autor, articulista del Financial Times i exestudiant de la mateixa universitat, relata amb tot luxe de detalls l'etapa acadèmica de David Cameron,  Boris Johnson, Michael Gove, George Osborne, Theresa May, Dominic Cummings, Daniel Hannan o Jacob Rees-Mogg, tots noms propis dels governs conservadors i, alguns d'ells, amb rang de primer ministre. Una llibre que val molt la pena. Bon cap de setmana!

  ​