[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu
Quin Pedro Sánchez veurem? Avui, a les dotze del migdia i després de set anys sense celebrar-se, bé perquè les legislatures han estat curtes o bé per la pandèmia, torna el debat d'orientació política general al Congrés dels Diputats. Debat de l'estat de la nació, en diuen allà i també alguns aquí. Aquests dies n'aniré publicant cròniques al diari des de Madrid i podreu seguir-nos durant la setmana amb l'etiqueta #DebatESP a Twitter.
Sánchez explicarà el que ha fet des que és president, el que està fent (bàsicament mesures econòmiques i socials per fer front a la crisi inflacionista), i el que espera poder fer a final de legislatura, que ha de resoldre's amb noves eleccions a molt estirar el gener de 2024, just després de la presidència de torn espanyola de la UE.
Una legislatura que, tant sí com no, el president espanyol pretén esgotar. Ho ha de fer perquè el seu moment polític és dolent, perquè hi ha un cert efecte Feijóo que fan evident les enquestes que donen majoria absoluta a les dues dretes -la tercera en discòrdia, Ciutadans, està en liquidació-, i perquè el bon resultat del PP a les eleccions andaluses pot crear, tot i l'onada de calor, un efecte bola de neu. Queda un any i mig de legislatura i res és encara definitiu malgrat que el PP i les seves terminals mediàtiques alimentin el relat del final de cicle.
Sánchez la vol acabar i per això busca, per exemple, refer els ponts amb ERC oferint reactivar la taula de diàleg amb la reforma dels delictes de sedició i malversació com a reclam. Una reforma que asseguren que serviria per allunyar de la zona de perill els alts càrrecs del Govern de l'1-O encausats al jutjat 13 i obrir la porta al retorn dels exiliats.
El que ens ha d'aclarir el debat del Congrés és com vol acabar Sánchez la legislatura. Si realment decideix desacomplexar-se en matèria de pactes (per què no ha rebut encara Oriol Junqueras o Arnaldo Otegui a la Moncloa?) i posar en el camí de la resolució política el procés català o deixa podrir la situació. Això s'hauria d'acabar de resoldre divendres, a la reunió que mantindrà amb Pere Aragonès. I també hem de veure si vol gestionar la crisi des de la coherència d'esquerres -explicant per exemple quin serà l'abast de l'impost als beneficis a les elèctriques i si aquest s'aplicarà també als de 2022, que són immensos- o opta pel qui dia passa any empeny i mesures populistes que castiguen la hisenda pública, com ara la bonificació dels carburants o de l'IVA de la factura de la llum.
Sánchez ha esgotat ja el crèdit amb ERC, que vol garantir-se resultats abans de donar més passes, i és a prop de fer-ho amb els seus inquiets socis de Podem. El clima polític s'ha degradat entre els aliats. Per la sortida a la crisi però també per la despesa militar i fins i tot per l'escassa voluntat del govern del PSOE d'acabar amb les clavegueres de l'Estat, que tenen també derivades mediàtiques, i que van atacar Podem i els seus líder a més dels independentistes. La setmana passada, al consell de ministres, la vicepresidenta Yolanda Díaz va alçar la veu i Pablo Iglesias, amb una gran influència encara en aquest espai, ha endurit molt el to.
El debat que acabarà dijous amb la votació de les resolucions, que no són vinculants, però sí un bon termòmetre del clima polític, servirà per veure per quin camí opta Sánchez. Sembla difícil que, en temps que són durs a la política i al carrer, pugui sortir-se'n donant peu a lectures equívoques sobre la seva posició.
Avui no et perdis
» Sánchez treu la pols del manual de resistència per rellançar el seu govern; per Sara González i Oriol March.
» Entre la «fiabilitat» econòmica i el manual d'Ermua: Feijóo prepara l'assalt a Sánchez; per Pep Martí.
» Set anys sense debat de política general al Congrés, set diferències entre dues èpoques; per Sara González.
» La Moncloa i el PP s'enfronten per la renovació de la justícia a les portes del debat al Congrés; per Pep Martí.
» Opinió: «Democràcia i periodisme»; per Joan Manuel Tresserras.
» Fil directe: «Borràs i el dret a preguntar»; per Pep Martí.
» Els Estopa reivindiquen la Catalunya «mestissa» en l'entrega de les Creus de Sant Jordi; per Oriol March.
» Duel de burgesos al Cercle d'Economia; per Pep Martí.
» Opinió: «El trampolí de Vox»; per Jordi Borràs.
» Ja són 14 les comarques en alerta per temperatures extremes; per Irene Montagut.
» Deu patis i jardins amb ombra per protegir‑se de la calor a Barcelona.
» Opinió: «Setena onada»; per Marina Geli.
» Un 16% de les escoles hauran de modificar part del projecte lingüístic per adaptar-se a la nova normativa.
El passadís
Alberto Núñez Feijóo serà avui al Congrés, però no intervindrà des de la tribuna perquè no és diputat. El partit el va designar senador autonòmic per Galícia per tal que pogués interpel·lar Sánchez a la cambra alta. Però el nou líder del PP ja té prou feina aquests dies. Ara ja viu a Madrid, a la zona d'El Viso, i té reunions constants amb empresaris. A diferència de Pablo Casado, ell té bona relació amb Mariano Rajoy, expresident del govern. I Rajoy, gallec com ell, ha posat a la seva disposició la seva agenda de contactes empresarials per facilitar-li l'aterratge al Madrid del poder. Ja han tingut trobades a tres bandes amb grans empresaris i directius. Abans les feien a Galícia, a l'estiu al fòrum empresarial de la Toxa i ara s'han traslladat a la capital espanyola, on resideixen tots dos.
Vist i llegit
Els ciberatacs proliferen a empreses, institucions i particulars. El teletreball, la digitalització i el comerç electrònic són un context idoni perquè proliferin aquesta mena de delictes a casa nostra. Un interessant reportatge de Laia Bruguera a El Punt Avui explica que el 40% de les empreses ha pagat el rescat per recuperar les seves dades i operativa quan ha estat atacada i que la majoria d'estafes menors de 100 euros no es denuncien. Podeu llegir aquí la informació i les opinions dels experts.
L'efemèride
El 12 de juliol del 1975, les illes de São Tomé i Príncipe, al golf de Guinea, van proclamar la seva independència de Portugal. Des de feia anys existia un actiu moviment d'alliberament nacional, perseguit per les autoritats lusitanes. La dictadura de Salazar va mantenir fins al final un imperi colonial que la metròpoli no podia costejar (Angola, Moçambic, Guinea-Bissau, Timor Oriental...) i que només la megalomania del dictador s'entestava a preservar. Les guerres colonials que van estendre's per tot l'imperi des dels anys seixanta i van accelerar la caiguda del salazarisme amb la Revolució dels Clavells del 25 d'abril del 1974.
El nou govern portuguès va iniciar la descolonització i el 1975 les antigues possessions obtenien la llibertat, en alguns casos per començar crues guerres civils en el marc de la guerra freda. Sao Tomé i Príncipe va engegar la seva història independent amb un sistema socialista. Amb els anys, seria dels primers països africans a instaurar un sistema democràtic multipartidista. Aquest reportatge de la TV portuguesa explica el procés de descolonització viscut els anys 1974-75.
L'aniversari
El 12 de juliol de 1937 naixia a Filadèlfia, als Estats Units, l'actor còmic i productor Bill Cosby. Va començar amb els monòlegs i la programació infantil, però el gran èxit li va arribar als vuitanta amb The Cosby show, que es va allunyar dels habituals estereotips racials. El "pare d'Amèrica" (així se'l coneixia pel seu rol a les sitcoms) va ser jutjat el 2015 després que diverses dones el denunciessin per sedar-les per mantenir relacions sexuals. El 2018 va ser finalment condemnat i el 2019 empresonat, convertint-se en el primer famós que complia pena de presó en l'era del #Meetoo. L'any passat va sortir de la presó després que s'anul·lés el judici un cop que en un pacte extrajudicial reconeixia la seva culpabilitat. El seu nom va quedar tacat per sempre més. Aquí podeu veure Himself, un dels seus monòlegs més populars a principis dels 80.
subdirector de NacióDigital
