[nointext]
Rep el butlletí cada matí al teu correu

El debat de política general al Parlament -probablement, un dels que menys interès han suscitat en els últims anys- es va tancar aquest dijous amb la constatació que la relació de la majoria independentista de la cambra catalana és manifestament millorable. A les discrepàncies endèmiques entre els socis del Govern -ERC i Junts- s'hi ha sumat un allunyament progressiu de la CUP, que demana un canvi de rumb a Pere Aragonès per mantenir intacte l'acord que va permetre la investidura.

Al marge del to emprat pels anticapitalistes en el debat parlamentari -dur amb la taula de negociació, que van qualificar de "vergonya", i de desencís amb les decisions en matèria mediambiental de l'executiu-, la proposta de posar data a un nou referèndum, sense negociació prèvia a l'anunci, va afegir tensió a la convivència amb el Govern. Junts i ERC van acordar en les propostes de resolució que només un referèndum pactat pot substituir el que va significar l'1 d'octubre mentre la CUP va mantenir el text que instava a treballar per una consulta en l'horitzó del 2025. La negociació d'última hora entre les tres formacions per maquillar les diferències no va prosperar.

La CUP entén que el Govern hauria de jugar amb cartes de pressió -com la d'un nou referèndum- si vol donar cert recorregut a la taula de negociació amb el govern espanyol. A la vegada, el moviment executat en el debat al Parlament va molestar ERC per les formes i el fons, per la desfiguració que implica del pacte subscrit la primavera passada. A Junts, el malestar va tenir altres matisos. Va pesar el que entenen com a marginació de l'1 d'octubre, però el sector que s'aglutina entorn a Laura Borràs també es va neguitejar per les conseqüències que podria tenir la tramitació de la proposta per a la presidència i la mesa del Parlament. Certament, és sorprenent que per a qui ha predicat els atributs del simbolisme -inclús en discursos institucionals-, els gestos simbòlics només siguin un problema quan a la diana judicial hi poden ser uns i no els altres.

La setmana de sessions al Parlament, salvada pel Govern amb ferides suportables tot i el soroll en relació al cas Carles Puigdemont i les estratègies discrepants sobre el diàleg, deixa pas a la negociació més important del primer tram de la legislatura, els pressupostos. El soci prioritari per aprovar els comptes continua sent la CUP -així ho detallen a l'executiu-, però el moment convida a pensar en una negociació complexa. El PSC s'ofereix des de la barrera i els comuns ja van ser aliats en l'última ocasió.

Per què és difícil imaginar que els anticapitalistes no validaran els comptes malgrat la distància discursiva amb el Govern? Perquè, després de l'acord d'investidura, un "no" als pressupostos convertiria en paper mullat el recorregut dissenyat fins a la qüestió de confiança del 2023. I el debat fort a la CUP ja es va produir quan les bases de la formació van avalar, amb divisió, tenir un paper actiu en la governabilitat. Ara bé, l'escenari és menys clar avui que abans de l'estiu, perquè aquesta setmana s'ha constatat que l'independentisme institucional no té un rumb compartit.

» I, encara amb la ressaca del debat de política general, aquest divendres es commemora el quart aniversari de l'1 d'octubre. Us explicarem l'acte institucional del Govern -que finalment no serà a l'Escola Industrial de Barcelona, fet que ha molestat a Palau- i també serem a la Catalunya Nord, per narrar-vos la mobilització promoguda per l'ANC. Seran dies moguts, perquè diumenge hi ha convocada una altra manifestació pel 3-O i dilluns ens desplaçarem a l'Alguer per seguir la declaració de Puigdemont davant de la justícia italiana. Feu-nos confiança i estareu ben informats.     
 

---

Avui no et perdis

» Crònica | L'independentisme constata la manca de rumb compartit i s'ennuvolen els pressupostos; per Bernat Surroca i Oriol March.

» El Parlament rebutja posar data a un nou referèndum amb l'independentisme dividit; per Bernat Surroca i Oriol March.

» Els socis de Govern traslladen al Parlament el desacord sobre l'ampliació del Prat; per Sara González, Bernat Surroca i Oriol March.

» Junts s'absté en la via del diàleg «entre governs» defensada per ERC; per Bernat Surroca i Oriol Macrh.

» La majoria independentista insta el Govern a retirar les distincions a Joan Carles I; per Bernat Surroca i Oriol March.

» Opinió: «Tirar-se la taula pel cap»; per Sara González.

» L'ANC commemora l'1-O a les portes de la declaració de Puigdemont a l'Alguer; per Bernat Surroca.

» Rajoy troba «bé» la taula de diàleg, amb «el límit de la Constitució»; per Pep Martí.

» Llarena demana al tribunal de Sardenya l'entrega «immediata» de Puigdemont; per Bernat Surroca.

» El Consell d'Europa torna a retreure la manca d'independència del poder judicial a Espanya; per Albert Vilanova.

» Dades | Catalunya, a la cua: rep només el 10,7% de la inversió estatal el primer semestre del 2021; per Roger Tugas Vilardell.

» La lava del volcà que arriba al mar crea una illa baixa de mig quilòmetre d'amplada; per Lluís Girona.

» Saturació a Rodalies: incidències a tot el territori, amb servei limitat a Sants i plaça Catalunya; per Víctor Rodrigo.

» Nova llei de trànsit: els 5 canvis que afectaran els conductors; per Lluís Girona.

» El preu de la llum acomiada setembre amb un nou rècord històric.
 

---

 El passadís

Sayde Chaling-chong és un activista cubà vinculat als sectors més radicals de l'anticastrisme, un dels impulsors de les sorolloses protestes que s'organitzen darrerament davant del consolat de Cuba a Barcelona. Manté bona relació amb el PP i ha participat en actes del partit. Curiosament, ha topat amb algú amb vara alta en l'entorn de Josep Bou, el cap del grup municipal dels populars a l'Ajuntament. L'activista anticastrista va haver d'esperar setmanes per ser rebut per Bou, fins que la direcció va intervenir. Al PP tothom assenyala Luis Barroso, cap de gabinet de Bou, com la persona que va intentar vetar Chaling-chong. Barroso s'ha convertit en un maldecap per a molts dirigents del PP. Oficial de la marina veneçolana, va treballar d'assessor en organismes oficials del règim chavista i va col·laborar també amb les autoritats cubanes. Malgrat que ara fa professió de fe antichavista, al PP no se'n refien.   

Vist i llegit

Elvira Dyangani Ose és la nova directora del Macba i arriba a la institució en un moment de canvi, assumint la substitució de Ferran Barenblit. En una conversa amb José Ángel Montañés a El País, exposa les línies mestres del mandat que estrena: pensa en refer una estructura del museu que considera "quasi del segle XIX", desitja activar la "curiositat" de més ciutadans en relació el museu i somia en fer possible l'entrada gratuïta en el termini de cinc anys. Però la directora també pensa en la força que pot tenir el rol d'una dona negra -de família originària de Guinea Equatorial- en espais de responsabilitats. "No tinc por de ser dona i negra. La pregunta és si la tenen els altres", sintetitza el titular de l'entrevista.     

 El nom propi

L'endemà que Pablo Casado demanés al PP que es fixés en l'"exemple" de Nicolas Sarkozy -en un acte de la convenció del partit amb la presència de l'expresident de França-, la justícia francesa ha emès una altra sentència condemnatòria contra el dirigent conservador, la segona des de la seva sortida de l'Elisi. El tribunal ha determinat que Sarkozy és culpable de finançar de forma il·legal la campanya presidencial del 2012, després d'entendre que es va beneficiar d'una doble comptabilitat per excedir els límits de despesa fixats per llei. La condemna se suma a una anterior sentència per corrupció i tràfic d'influències. Els líders dels quals s'envolta Casado no passen per bons moments, com s'ha constatat en aquests dies de convenció del PP, amb desfilada histriònica inclosa de José María Aznar.

 Els imperdibles

Aquest divendres arriba als cinemes Mediterráneo, el treball dirigit per Marcel Barrena que relata l'experiència d'un grup d'activistes a l'illa de Lesbos en plena crisi dels refugiats que acabaria desembocant en la fundació del projecte Open Arms. Protagonitzada per Eduard Fernández -que assumeix el paper d'Òscar Camps- i amb un repartiment que inclou Sergi López, Dani Rovira, Anna Castillo i Àlex Monner, el film denuncia la indiferència d'Europa i les seves institucions davant el drama viscut al Mediterrani. Després de passar pel Festival de Sant Sebastià, des d'avui es podrà veure a les sales. Bon cap de setmana!

  ​