Catalunya fa temps que flirteja amb la idea de tenir una llei pel sensellarisme que obligui els ajuntaments de més enllà de Barcelona a tenir més espais -més edificis, més llars, més habitacions- per a les persones que s'han quedat sense res. La idea és atendre millor "els més exclosos entre els exclosos", acostumen a dir els impulsors d'una norma que mai no acaba d'arribar. A Badalona, però, el camí s'ha fet a la inversa. Han tancat l'únic recurs d'emergència que hi havia a tota la ciutat. A finals d'abril, l'alberg de Can Bofí Vell on menjaven, tenien acompanyament i dormien 45 persones va tancar. No se'n va proveir cap alternativa. Qui no tingués llar, tornaria al carrer. I així segueixen un mes més tard.
Una d'aquestes persones és en Douniane, un home de 52 anys que, mentre brega contra les exigències de la llei d'estrangeria per poder treballar i residir amb normalitat, un dia va començar a jugar a escacs a l'entitat cultural El Círcol de Badalona. Entre partides va fer amics. Després es va federar. I ara això l'ha salvat de tornar al ras. Dos companys de tauler fan torns per acollir a casa l'home -un mes cadascun- mentre mira de trobar una alternativa improbable. Ara bé, la seva sort és una excepció i una tireta. Encara hi ha una quarantena més de Doudianes en una situació de màxima fragilitat. Mentrestant, el govern de Xavier Garcia Albiol (PP) fa silenci.
Els afectats ja no saben quina porta tocar i els veïns indignats amb la situació exhaureixen les eines amb què fer un cop de mà. Aquest divendres la plaça de la Vila de Badalona s'ha convertit en una mena de sala de jocs popular. Entre el Jordi Sabater, professor d'escacs a El Círcol, i altres membres implicats a l'entitat s'han animat a baixar taules i cadires i plantar-les al mig de la plaça noble del municipi. "Si no poden fer res, almenys que puguin jugar, que s'esvaeixin. I de pas ho fem davant l'Ajuntament, que hauria de reaccionar", exposa Sabater, l'actual company de pis accidental del Doudiane.
"Jo no sé jugar a escacs, però si traieu el parxís... M'hi poso", diu en Sergio, badaloní de tota la vida i un dels 45 sensellar que van quedar expulsats de l'alberg el 29 d'abril passat. Ara dorm al paviment de la mateixa plaça on hi ha la seu del consistori, juntament amb una desena de companys i intenta ajustar-se al nou paisatge miserable que els ha quedat. "La meva referent social diu que no hi ha pisos ni opcions, ara mateix. Alguns teníem plans de treball en marxa i ara ens queda tot a mitges. Com has de treballar a un lloc i no tenir ni on dutxar-te ni on menjar, després de la feina? Això desestabilitza. Igual que alguns s'estaven refent de problemes o addiccions i ara, al carrer, hi acaben tornant", menciona el mateix Sergio.
Mentre alguns veïns ordenen el menjar que han anat portant -tenen un grup de Whatsapp per organitzar-se- i en Sergio es prepara per jugar al parxís, el Doudiane ja fa estona que mou peces d'escacs. Celebra que li ha menjat la reina a la seva contrincant. Està acostumat a evadir-se quan juga. "A mi veure el cartell que deia que aquí es jugava a escacs em va donar vida", diu. Va arribar a l'entitat badalonina a partir d'un curs de teatre que li va sorgir mentre feia el seu tercer curs de català del Consorci per la Normalització Lingüística. "He fet tot el que he pogut per aprendre tot el que podia en aquest temps", reflexiona, sobre els cinc anys que fa que viu a Catalunya.
Va arribar a Barcelona per treballar en el taller de la joiera d'un amic, però mesos després de començar-hi, el negoci va tancar. Mai no li han volgut fer contracte i, mentre la llei d'estrangeria requereix un primer padró per començar a certificar la residència de la persona migrant a l'Estat, aquest tràmit també s'ha complicat. "He estat dos anys per poder-me empadronar a Badalona", es queixa el Douniane. En aquest temps també ha feinejat com a jardiner i com a ajudant en una assessoria de tràmits d'estrangeria. A tot arreu on ha pogut hi ha posat la seva força de treball, però sempre s'acaba trobant alguna excusa de l'amo del negoci per no facilitar-li la formalització d'un contracte de treball. "Un el que feia era deixar-me dormir a l'oficina, perquè sap que fins llavors dormia a la platja", recorda l'home. Ara, ell té un mínim sostre, però espera poder-se estabilitzar. Tant ell com els altres 44 companys d'alberg que de moment no tenen cap solució a la vista.
El cas de Can Bofí Vell és especialment greu pel forat que queda en un terreny que ja era un desert assistencial. Segons copsen des de la Taula Sense Llar badalonina, que formen diverses entitats socials que miren d’atendre el fenomen, a la tercera ciutat amb més població de Catalunya no hi ha cap centre disponible per atendre emergències per falta d'habitatge. Els recursos socials que existeixen són sobretot pisos que estan tots ja ocupats. No hi ha albergs per atendre la urgència de qui es troba vivint al carrer. I l’únic espai que havia aparegut ara ha quedat en no-res. Mentrestant, l’últim recompte social quantificava fins a 90 persones que vivien al ras a Badalona, a les quals caldria sumar les que fins ara pernoctaven a Can Bofí Vell.
La buidor de solucions immediates en mans del PP
La perspectiva política frustra les expectatives dels que s’han trobat sense sostre de la nit al dia. L'executiu en solitari del PP va assumir fa un any la gestió de l'alberg municipal i es va trobar que una mala gestió acumulada dels anys anteriors. L'espai el va obrir el mateix Albiol en pandèmia, abans de ser apartat de l'alcaldia, però els governs posteriors no van acabar de solucionar les condicions i es van donar una sèrie d'impagaments amb la cooperativa Suara, qui s'encarregava de portar el recurs d'emergència. A l'edifici de Can Bofí Vell s'oferien tots els àpats del dia i hi havia desenes de llits. Els problemes i els deutes es podien haver resolt i la clausura de l'espai ha estat una qüestió de voluntat política, interpreten les entitats socials. "L’estocada final ha estat aquest paper del nou govern del PP, que ha tingut un any per entomar-ho i en comptes d’haver buscat la solució, amb una majoria absoluta com tenen, han decidit tancar", remata Carles Sagués, de la plataforma Badalona Acull.
De moment, l'equip de Xavier Garcia Albiol s'ha limitat a parlar d'un projecte de solució de cara a l'any 2025 en què es disposarà de 26 habitacions per a emergències habitacionals i de la construcció de 24 pisos addicionals. Tot això, però, arribaria l'any vinent, si es compleixen els terminis. La gran pregunta continua sent què passarà ara. S'ho qüestionen cadascuna de les persones que tenen el sac de dormir a la plaça de la Vila i que reclamen que no es normalitzi la seva situació. "Estem aquí perquè no ens queda res més que fer-nos veure", diu una de les dones que ha acampat davant l'Ajuntament, sota la custòdia d'un cartell gegant en què l'alcalde Albiol aixeca el polze.
Davant les preguntes de Nació, el govern municipal de Badalona no ha aportat cap informació sobre si hi ha algun pla afegit per atendre la urgència de les persones que viuen al carrer després d'haver estat expulsades de l'alberg. Aquesta mateixa setmana, el mateix batlle del PP va evitar reunir-se amb la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, que va acabar concloent que l'ajuntament badaloní està defugint "l'obligació" d'atendre les situacions de màxima vulnerabilitat que es produeixen al seu municipi. Tampoc ha participat ningú del consistori en la darrera trobada de la Taula Sense Llar de Badalona, malgrat estar-hi convidats. Ara, aquest aplec d'agents socials -que integra espais com Càritas o els serveis socials de Sant Joan de Déu- ha emès un comunicat en què reclama que s'atengui el cas d'aquestes 45 persones. "Cal tenir en compte que estar al carrer és una situació amb gran impacte en la salut física, mental i emocional de les persones, i que el temps d’acompanyament per a la recuperació sol ser llarg", plantegen.
L'estratègia del govern de Xavier Garcia Albiol, però, no mostra cap espurna de millora per persones com en Sergio o en Douniane. Mentrestant, els acampats esperen que la pressió ciutadana serveixi per moure alguna fitxa del tauler.