El març passat aquest diari va posar en escena que havien crescut les denúncies per les traves al Registre Civil en la catalanització dels noms. Prop de mig any després, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica manté que encara no ha rebut cap queixa formal per denunciar aquests obstacles. Així ho respon el conseller Ramon Espadaler a una pregunta parlamentària per escrit que ha fet la diputada de Junts, Carme Renedo, i que ha publicat aquest dimecres el Butlletí Oficial del Parlament. Tant Junts -via el Parlament- com ERC -via el Congrés- van demanar explicacions als respectius governs per aquestes traves i, malgrat que inicialment es passaven la pilota, van comprometre's a investigar totes aquestes queixes formalitzades a través de mitjans i també de Plataforma per la Llengua.
Espadaler sí que recorda que la llei de política lingüística estableix que els ciutadans tenen dret a l’ús de la forma normativament correcta en català dels seus noms i cognoms i també a incloure la conjunció "i" entre els cognoms. Aquest mateix article estableix que les persones interessades poden obtenir la constància dels seus noms i cognoms de la forma normativament correcta en català, sigui quina sigui la data de la imposició, per simple manifestació a la persona encarregada del Registre Civil amb l’aportació dels documents que n’acreditin la correcció lingüística. D’acord amb això, i arran de les denúncies públiques, Espadaler explica que durà a terme "les actuacions que calgui" per comprovar si hi ha dificultats per adaptar els cognoms i traslladarà les incidències que detecti al Ministeri de Justícia.
El conseller de Justícia lamenta que, per motius diversos, la situació del català a la justícia, i a molts altres àmbits de la nostra societat, "està en una situació molt precària". Per això, Espadaler considera que cal avaluar en cada àmbit els problemes que dificulten l’ús del català i proposar les actuacions que permetin revertir aquesta situació i tractar qualsevol denúncia per vulneració dels drets lingüístics amb la "màxima celeritat", sigui quin sigui el volum de queixes que s’hagin presentat, tal com considera que ja fa el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. D'aquesta manera, doncs, Espadaler es compromet a mantenir oberta la investigació sobre les traves en la catalanització dels noms malgrat que no els consta cap denúncia.
El Ministeri de Justícia va traslladar a Nació que "no té constància" de cap queixa vinculada a la catalanització de noms o l'espanyolització de cognoms al Registre Civil. Tot i això, fonts de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública del departament que dirigeix Félix Bolaños no negaven els casos que consten a Plataforma per la Llengua i asseguraven que es posarien en contacte amb la Generalitat i la Síndica de Greuges per esbrinar què ha passat i, arribat el cas, buscar solucions.
La Direcció General del Ministeri assegurava que, durant el 2025, els Registres Civils de Catalunya van gestionar 3.053 canvis d'inscripció de noms o cognoms per simple declaració; gestió que inclou, entre d'altres, les sol·licituds de catalanització de nom, la inversió de l'ordre dels cognoms o les modificacions per canvis en la filiació. Del total, el 97,35% van ser aprovades i només es va denegar el 2,65%. Fonts oficials, explicaven que la legislació vigent obliga al funcionari que denega la sol·licitud a argumentar les causes d'aquesta negativa.
Per la seva banda, l'usuari sol·licitant té un termini d'un mes des de la notificació per recórrer contra la decisió davant la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública. La "desconeixença" de queixes per part del Ministeri de Justícia xoca frontalment amb el que explica Plataforma per la Llengua. L'entitat de defensa dels catalanoparlants assegurava tenir judicialitzat un cas contra el Registre Civil, que depèn del Ministeri, i afirmava que han detectat un increment de les queixes: "Si no ho saben és perquè no volen", sentenciaven.
