La mala educació

Rep el butlletí cada matí al teu correu

"No conec cap cas de llengua, excloent l'hebreu, que és un cas excepcional i irrepetible, que s'hagi revitalitzat gràcies a una política lingüística. El que espero és que ho puguem fer per nosaltres mateixos". El raonament és de Carme Junyent i ens el formulava el setembre passat, en una entrevista a propòsit de l'últim llibre publicat, El català depèn de tu. La lingüista advertia que el català està "en perill d'extinció" i recordava que l'únic element imprescindible per evitar la desaparició d'una llengua és que s'usi i es transmeti. Junyent argumentava que la resta de factors -un estat propi que la protegeixi o el vigor dels mitjans de comunicació- són instruments rellevants, però no indispensables, per a la pervivència del català.

La realitat retratada per la lingüista no ha arribat al Congrés dels Diputats, on cada dia s'escolta menys i es crida més, i es continua vetant l'ús de la llengua catalana mentre els discursos governamentals apel·len a l'Espanya plurinacional. L'últim exemple, de fet, és d'aquesta mateixa setmana. A la cambra baixa es va validar ahir una nova reforma educativa -la vuitena des de la recuperació de la democràcia- que deroga la llei Wert. I, curiosa paradoxa, la llei que pretenia "espanyolitzar" els nens catalans -en paraules de l'exministre d'Educació del PP- va passar a la història en una batussa per la protecció atorgada al català. L'obsessió quixotesca de la dreta espanyola amb la llengua no té límits.

A partir d'una esmena d'ERC, acceptada pel PSOE i Unides Podem, el text de la nova llei educativa blinda el català com a llengua vehicular. Ho han defensat els darrers dies els republicans -Junts per Catalunya (JxCat) no hi veu les mateixes garanties- i així també ho van interpretar el PP, Ciutadans i Vox aquest dijous. Les tres forces, que portaran la normativa al Tribunal Constitucional, van convertir el debat parlamentari en un discussió agra, plena de catastrofismes sobre els danys que es causarien al castellà a Catalunya. Al Congrés s'hi van escoltar afirmacions de "genocidi lingüístic", es va concloure que la Constitució s'havia esberlat i s'hi van fer pronòstics sobre com l'escola catalana serà una eina al servei del "separatisme". Tot plegat, entre crits de "llibertat" i cops als escons.

La nova llei difícilment revertirà la mala educació dels diputats, però hauria d'aspirar a construir ciutadans més documentats. Es calcula que el castellà té uns 400 milions de parlants nadius i tota la força d'un estat al darrere. No perdrà el vigor, ni viurà cap retrocés a Catalunya, per molt que una esmena de la llei Celáa ratifiqui el blindatge de la immersió lingüística. Un model, per cert, que exigeix una revisió. El discurs edulcorat del conseller d'Educació, Josep Bargalló al Parlament -on afirmava que tots els alumnes completen els estudis obligatoris amb competències plenes de les llengües oficials-, no s'ajusta a la realitat. Com sosté Junyent, hi ha molta feina per fer per garantir l'ús del català en les noves fornades d'alumnes. I hi tenen responsabilitat la conselleria i els docents.

La jornada al Congrés, doncs, ens deixa diverses conclusions. La primera, que Espanya encara no ha estat capaç d'apartar l'educació de la pugna partidista: cada govern valida una llei d'educació pròpia, que rep de l'oposició la categoria de "llei ideològica". La segona, que el respecte a l'essència plurinacional de l'Estat encara no és una realitat acceptada pel conjunt de forces que es fan anomenar constitucionalistes. I la tercera, que la simple defensa del català a les aules agita fantasmes que recorden èpoques pretèrites. Que no s'imposi la mala educació.  
 

---

Avui no et perdis

»La llei Wert mor en un debat crispat pel català a l'escola; per Sara González.

»La reobertura de bars i cultura donarà el tret de sortida a una desescalada de dos mesos; per Sara González i Jordi Velert.

»Nadal sense restriccions de mobilitat però amb toc de queda; per Sara González i Jordi Velert.

»Què es podrà fer i què no a partir d'aquest dilluns a Catalunya?

»La vacuna d'Oxford és segura i efectiva en gent gran.

»La meitat de sensesostre atesos durant la pandèmia a Barcelona no dormia al carrer abans del març; per Andreu Merino.

»El TC avala sense unanimitat el gruix de la llei mordassa.

» Els agents que van abatre l'autor del 17-A: «Milers de vegades hem reviscut l'escena»; per Bernat Surroca.

» La jutge absol Òmnium pel cas del guàrdia civil que es va inventar la bandera de l'entitat; per Bernat Surroca.

» Arxivada definitivament la denúncia pel setge policial a la seu de la CUP el 20-S.

» El Congrés avala les recomanacions per reformar el sistema de pensions.

» Opinió: «Willy Toledo té raó»; per Jonathan Martínez.
 

---

 El passadís

Els precandidats a la presidència del Barça perfilen projectes, presenten noms propis dels seus equips i es prodiguen als mitjans, camí cap a les eleccions del mes de gener. Però no tots han optat per una estratègia pública. Joan Laporta continua calculant els tempos, per bé que treballa per teixir xarxa i moltes veus el situen com un dels aspirants favorits. En els darrers dies, la maquinària engegada per Laporta convoca sessions de treball privades amb socis. Un dels que parla en nom de l'expresident en aquestes reunions és Rafael Yuste, exdirectiu blaugrana. Se'l presenta com a futur vicepresident esportiu del club en el cas que Laporta guanyi les eleccions. Yuste, amic de la infància i una de les persones més properes a l'advocat, ja va ser vicepresident del Barça i va integrar la candidatura de Laporta en els últims comicis del 2015.

Vist i llegit

El judici dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils reclama un periodisme compromès amb la precisió, però també dosis de delicadesa i empatia amb les víctimes. És el que traspua en les cròniques d'Anna Teixidor, que cobreix la causa que es jutja a San Fernando de Henares per a TV3. Teixidor sap de què parla. Acumula experiència en la documentació de la petjada del gihadisme a Catalunya i ha publicat el llibre referencial sobre la cèl·lula de Ripoll. A Sense por de morir (Pòrtic), la periodista empordanesa reconstrueix la radicalització dels joves terroristes i aprofundeix en el retrat de l'imam Abdelbaki Es-Satty, clau per entendre els fets de l'estiu del 2017.   

 El nom propi

Aquest dissabte farà 20 anys que ETA va assassinar Ernest Lluch a Barcelona. L'efemèride serveix a Joan Esculies per radiografiar a El País la figura d'un dels dirigents amb una influència més notable en la política catalana i espanyola. L'autor s'endinsa en els llegats del Lluch ministre, docent, economista, comunicador i polemista. Al dirigent socialista sempre se'l recordarà per la persistència en l'aprovació de la llei general de sanitat, que configurava a principis dels anys 80 el sistema de salut públic a l'Estat, però també per la perseverança en la recerca de solucions al conflicte basc. Lluch perseguia el combat de les idees. Potser per això, una de les millors frases que el defineix la va pronunciar un company de partit, Pasqual Maragall. La recorda Esculies al seu article: "Desitjava que no pensessis com ell per poder discutir".

 Els imperdibles

La nostra companya Sara González va presentar ahir Per raó d'Estat (Ara Llibres), un llibre amb mirada panoràmica de les clavegueres de l'Estat, farcit de testimonis que han estat víctimes de la guerra bruta. En l'acte de presentació, a la llibreria Ona de Barcelona, hi va participar una de les protagonistes de l'obra, Tamara Carrasco, al costat de la periodista Mònica Terribas i l'activista David Fernàndez, autor del pròleg del llibre. González i qui l'acompanyava van construir un retrat cru de les clavegueres i de qui en fa ús, com explica Ferran Casas en aquesta crònica. El llibre ja és a la venda. Feu-li confiança, perquè és una reivindicació de l'ofici de periodista i no us en penedireu. Bon cap de setmana!

 ​