Les sales de joc i apostes a Barcelona es van intentar restringir al màxim cinc anys enrere. Si la Generalitat ja marca unes limitacions de quants locals es permeten al país i on es poden ubicar, l'Ajuntament va proposar un sistema per endurir-ho més. El govern municipal de BComú i PSC, liderat per Ada Colau, va posar unes condicions que, a la pràctica, prohibien que s'obrissin nous establiments en el futur. Uns anys més tard, la justícia va tallar les ales al pla local. El Tribunal Suprem (TS) va dictar sentència ferma, tot anul·lant els articles més ambiciosos de la norma. Ara, però, el debat es torna a obrir. L'executiu municipal, actualment en mans de Jaume Collboni, té una nova proposta.
La clau de la iniciativa és que ja no planteja una restricció tan contundent a tota la capital catalana, sinó que es divideix la ciutat per barris. Així ho detalla un text que encara no s'ha presentat oficialment, però que ja ha començat a debatre's políticament a l'Ajuntament. Les zones considerades més vulnerables socialment, pels riscos dels jocs d'atzar, aplicarien una prohibició total. Això engloba 32 barris. La resta de la ciutat quedaria coberta per les limitacions ja contemplades per la Generalitat a tot el territori català i, per tant, si es compleixen certes condicions, sí que es podrien instal·lar nous negocis com un saló de joc, un casino o un bingo.
Dues zones diferenciades per motius de salut pública
Així, es planteja una Barcelona de dues modalitats. A la Zona de Regulació 1, que integra els barris amb més pobresa i complexitat social, es planteja que hi hagi una prohibició absoluta de la implantació de nous negocis d'aquesta mena. "No s'admeten", estableix la nova proposta de l'articulat. Sense matisos. En canvi, a la Zona de Regulació 2, on queden els 41 barris restants de la capital catalana, es podrien obrir noves sales d'apostes si es compleixen dos requisits bàsics: estar a més de 1.000 metres de distància d'un altre negoci similar i estar a més de 100 metres respecte a altres equipaments protegits, com les escoles i instituts. A més, tampoc es podrien inaugurar si estan enganxats a un habitatge.
A la pràctica, aquestes limitacions a la Zona de Regulació 2 suposen alleugerir les restriccions que es van intentar implantar el 2021, que elevaven fins als 800 metres de distància necessària entre un nou local de joc o apostes i qualsevol centre educatiu, i als 450 metres respecte a altres equipaments com centres cívics, biblioteques, punts sanitaris o espais esportius. Després que la Patronal del Joc Privat de Catalunya (Patrojoc) ho denunciés i els tribunals li donessin la raó, primer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i després el Suprem, l'executiu del PSC ha decidit apostar per un model mixt.
Però com es justifica, doncs, la prohibició total als 32 barris escollits? El més rellevant de la nova proposta -i això lliga amb les sentències que demanaven una millor justificació de les mesures aplicades- és que es vincula la presència d'aquests locals d'apostes amb els riscos que poden generar en matèria de salut pública. En aquest sentit, s'ha situat un informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) de l'any 2020 com a punt de partida i s'ha buscat quins són els barris que tenen almenys dos indicadors de salut en "risc alt". Aquests conceptes que s'han tingut en compte són la taxa de mortalitat prematura, el consum problemàtic de drogues, les persones ateses per serveis socials, els menors de 18 anys tutelats o acompanyats per l'administració, els veïns amb un nivell d'estudis baix, les rendes familiars precàries o el percentatge d'atur.
El resultat és que tot el districte de Ciutat Vella i pràcticament tot el districte de Nou Barris (a excepció de Porta i Vilapicina i la Torre Llobeta) obtindrien una protecció absoluta davant d'aquests negocis. També s'inclouen a la llista altres zones com el Besòs i el Maresme, la Verneda i la Pau, el Carmel, la Marina del Prat Vermell o el Bon Pastor, entre d'altres.
- La regulació de sales de joc a la ciutat, dividida en dues tipologies, per barris / Ajuntament de Barcelona
BComú veu riscos de futures obertues amb el nou format
Ara, el tràmit ha d'avançar políticament a l'Ajuntament. S'ha anat debatent en els plenaris de districtes i el següent pas serà portar-ho a les comissions municipals. La intenció del govern municipal és arribar a fer una aprovació definitiva del text el maig del 2027. Entremig, hi haurà un període d'al·legacions i es poden repensar algunes condicions, però la intenció del govern ja té un rumb clar.
Tanmateix, ja hi ha veus discordants al consistori. Els exsocis de govern dels socialistes, BComú, consideren que aquest pla és una renúncia a l'esperit del text anterior, que precisament buscava restringir a tota la ciutat per igual els salons de joc i apostes. Des de la formació liderada per Gemma Tarafa subratllen que les sentències judicials reconeixien que l'Ajuntament de Barcelona tenia la capacitat per limitar l'aparició d'aquests locals, però que els jutges els deien que no ho havien justificat prou bé. Així, argumenten que només caldria haver-ho motivat de manera més sòlida, no canviar l'enfocament. Abans, "el pla forçava el decreixement natural del sector a la ciutat amb el pas del temps, sense necessitat de tancar res per decret. El pla que presenta ara el PSC canvia radicalment aquesta lògica", sostenen.
De fet, segons una simulació pròpia feta a partir de les noves condicions plantejades, els Comuns calculen que es podrien obrir sales de joc, bingos o casinos a diferents punts d'Horta-Guinardó, de Sants-Montjuïc o de la zona universitària de l'avinguda Diagonal. Tanmateix, també reconeixen que hi ha plans propis de districtes que han sabut anar més enllà de les normatives generals els darrers anys i que ja han anat posant limitacions pròpies més exigents. Encara i així, hi ha zones de la ciutat que quedarien com a espai lliure, si algú volgués obrir una nova sala de jocs o apostes.
Actualment, a la capital catalana hi ha 50 locals d'aquesta tipologia. Hi ha un casino, el del front marítim. Hi ha 15 bingos repartits especialment per l'Eixample, però també a altres punts de la ciutat. I hi ha 34 salons de joc, que sovint inclouen espais per fer apostes esportives, jugar a la ruleta o fer ús de màquines recreatives.
- Els locals de joc i apostes existents ara a Barcelona / Ajuntament de Barcelona
Això queda condicionat també per una altra realitat: la Generalitat fa anys que té un topall al nombre de negocis de joc i atzar. A tot el territori català només estan permesos 126 salons de joc, 75 locals de bingo i quatre casinos. Actualment, els límits ja estan pràcticament exhaurits, ja que el sector menys tensionat abans eren les sales de bingo, però els darrers anys s'ha anat disparant l'interès per obrir-ne de noves. Ara, la Generalitat està valorant els darrers projectes per arribar al topall legal.
Així, malgrat que el país ja tingui el sector operant al màxim marcat per llei, els ajuntaments encara volen dir la seva. Sobretot perquè si un local tanca a qualsevol part del país, algun altre empresari podria demanar obrir una sala d'apostes a qualsevol altre municipi. També podria passar amb el trasllat d'algun local. Per això Barcelona, així com altres ajuntaments han intentat protegir-se amb regulacions pròpies.
Un debat jurídic viu i unes xifres a l'alça entre el jovent
En aquest sentit, hi ha un debat jurídic en marxa. Més enllà de l'especificitat del cas de Barcelona, la justícia també s'està posicionant amb altres propostes de regulació. Això fa que el Tribunal Suprem hagi acceptat un recurs de cassació de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, després que el TSJC també els retallés una normativa pròpia sobre sales de joc. Així, el municipalisme torna a jugar-se les garrofes davant l'alt tribunal espanyol. La postura del Suprem marcarà fins a quin punt poden regular els ajuntaments aquestes activitats.
De fons, les alertes per les afectacions que això té sobre col·lectius vulnerables, i també sobre joves, continuen posant-se sobre la taula. Segons l'Enquesta sobre l’Ús de Drogues en l’Ensenyament Secundari (ESTUDES) a Catalunya presentada aquest any, un 12% dels estudiants d'ESO havien jugat a jocs d'atzar a Internet, mentre que un 17% ho havia fet de forma presencial, malgrat les limitacions per ser menors d'edat. Els alumnes entrevistats asseguren que les activitats més habituals en aquests jocs són les apostes esportives, els jocs de cartes com el pòquer i la ruleta. En aquest sentit, la taxa de possible joc problemàtic arriba el 5,3% de l’alumnat, la xifra més alta registrada fins ara. És especialment present entre els nois (9,4%), mentre que és residual entre les noies (1,2%).
