[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

El govern de la Diputació de Barcelona perilla. Dimarts us vam avançar que sectors de Junts apostaven per trencar el pacte amb el PSC a la tercera institució del país, que gestiona un pressupost de més de mil milions d'euros i controla ens com ara la Xarxa Audiovisual Local o serveis socials i culturals. El debat s'havia produït en els fòrums interns formals i informals del partit, però poc després ja es van pronunciar públicament avalant el trencament l'eurodiputat Toni Comín, figura propera a Carles Puigdemont, i el diputat Jaume Alonso-Cuevillas, situat en l'entorn de Laura Borràs. Com ella, aquest últim aspira a tenir un rol intern important al proper congrés de la formació.

A Junts es dona per fet que Jordi Sànchez, a qui li queden tan sols unes setmanes a la secretaria general, intentarà evitar el trencament. I tampoc és una prioritat per a Jordi Turull, disposat a assumir la secretaria general i que és dels que volen fer de Junts un partit menys emocional i permeable a les xarxes i més eficaç en l'administració del poder. Altres, com Borràs, que també aspira a la secretaria general i que, per ara, no preveu l'aliança amb Turull que voldrien alguns sectors, fa temps que busquen arguments per desfer-se de l'acord. El pacte converteix en incoherent el seu discurs crític amb ERC pels suports als socialistes a Madrid, que el Catalangate fa encara més difícil d'explicar i de gestionar i que per això els republicans comencen a rectificar. La decisió de Junts estarà, com altres cops, en mans de Puigdemont, president del partit. Ell va avalar l'acord de la Diputació el 2019 i també va liderar internament fa uns dies el no a l'entesa a quatre pel català a l'escola. Just ahir se'n va posposar la votació al Parlament per afermar el consens entre PSC, ERC, Junts i els comuns.

El pacte de la Diputació de Barcelona ha funcionat sense entrebancs ni soroll durant tres anys, però l’espionatge, la proximitat del congrés de Junts, el final de mandat municipal i la necessitat d'enfortir l'argumentari davant d'ERC el posen a la picota. Aquell acord és, també per al PSC, fill de la lògica del repartiment de territori i de la gestió del poder i els recursos. Uns i altres sempre han defensat que a la Diputació no s'hi fa política, que s'hi administren recursos pels ajuntaments i prou. Per tant, la repressió o el 155 no han estat un problema per entendre's, com sí que ha passat al Parlament o al Congrés.

I després hi havia un interès partidista, el d'aturar ERC, que va empatar a diputats amb el PSC i es podria haver fet amb la presidència. La presència dels socialistes es concentra a Barcelona i al cinturó i fora de la regió metropolitana és testimonial. Al revés del que els passa a Junts: als grans municipis de l'Àrea Metropolitana, descomptada Barcelona, Junts només té presència al ple de Sant Cugat i un solitari regidor a Badalona. ERC, en canvi, és la principal força de l'oposició a l'Hospitalet, tot i que a molta distància del PSC, i a Vic per exemple. Els dos partits que governen la Diputació només competeixen a la capital del país.

A les incomoditats que ara fan temptador trencar l'acord afegiu-hi la situació de la presidenta de l'ens, Núria Marín, que fins ara no era un problema. Fa més d'un any que està imputada per les irregularitats al Consell Esportiu de l'Hospitalet, de les que hem informat puntualment, i sovint en solitari, a NacióDigital els darrers mesos. L'alcaldessa, que preveu repetir de candidata del PSC, defensa la seva innocència i explica que la mala gestió beu de qüestions menors i comeses a esquenes seves. Hi ha, però, indicis acreditats per la UDEF de que no va ser diligent. Per tot aquest assumpte ahir va dimitir de la tinença d'alcaldia i de la primera secretaria del partit a la ciutat Cristian Alcázar. Dirigents socialistes ja l'havien assenyalat com a "fusible". Veurem si n'hi ha prou i Marín queda alliberada o no de sospita en les pròximes setmanes. 

El futur immediat del pacte a la Diputació donarà, sobretot, pistes de cap a on s'orienten els dirigents de Junts. Tancar-se en banda a pactes amb el PSC en limitaria el marge d'actuació política als ajuntaments i fins i tot a la Generalitat, tal com va explicar en una entrevista a NacióDigital la consellera Lourdes Ciuró. És tan cert com que el partit no es vol desprendre de liderar el relat de la confrontació amb un Estat que no només no negocia sinó que a més espia. I aquesta mena de pactes, ho admetia el mateix Puigdemont a Brussel·les, col·lideix amb aquest relat que aquests dies troba nous arguments.
 

---

Avui no et perdis

» Sectors de Junts pressionen per trencar el pacte amb el PSC a la Diputació pel «Catalangate»; per Oriol March.

» ERC preveu tombar lleis del PSOE si Sánchez no s'explica pel «Catalangate»; per Joan Serra Carné, Oriol March i Sara González.

» El govern espanyol nega el vincle amb l'espionatge com a primera resposta a Aragonès.

» L'opacitat del CNI: una llei franquista, sense control del Congrés i tothom xiula; per Bernat Surroca.

» Perfil: Paz Esteban, la dona forta dels serveis secrets espanyols; per Pep Martí.

» Dimiteix el tinent d'alcaldia del PSC investigat pel cas del Consell Esportiu de l'Hospitalet; per Roger Tugas Vilardell.

» Crida de l'Acord per l'Amnistia i l'Autodeterminació per aconseguir suports malgrat el «bloqueig polític».

» Opinió: «Visca la República, però quina?»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Entrevista a Noemí Llauradó: «No tota la població pot estar concentrada a les grans ciutats»; per Josep Maria Llauradó.

» Opinió: «Cordons sanitaris»; per Montserrat Nebrera.

» L'acord per defensar la immersió al Parlament s'ajorna de nou fins al 9 de maig; per Sara González.

» Entrevista a Oriol Mitjà: «És agosarat retirar les mascaretes»; per Sara González.

» Els llibres de NacióDigital per aquest Sant Jordi.
 

---

 El passadís

L'exdirector del Servei Català del Trànsit i expresident de l'Europa, Joan Josep Isern, va presentar ahir la seva candidatura a la presidència de la Federació Catalana de Futbol. Una de les seves apostes és el futbol femení i vol que això tingui també visibilitat a la nova junta. Per això farà tàndem electoral amb Joana Ortega, que va ser vicepresidenta del Govern i actualment és secretària general de l'Associació Catalana de Municipis. Si són escollits assumirà relacions institucionals, sobretot amb els ajuntaments. Una faceta important en un esport amb tanta implantació i capil·laritat.

Vist i llegit

El govern espanyol pretén que el cas d'espionatge als independentistes catalans no tingui cap cost legal o polític per a ells. Es limita a apel·lar al "secret" per no donar cap explicació. Però altres cops no ha estat així. El 1995, el diari El Mundo va explicar que el CESID, l'actual CNI, feia anys que espiava polítics i altres personalitats, inclòs el rei Joan Carles I. Els dossiers filtrats pel coronel Juan Alberto Perote van provocar la dimissió del tinent general Emilio Alonso Manglano, que dirigia el Centre. Però no només això. També va deixar el govern espanyol el ministre de Defensa, Julián García Vargas, i el vicepresident, Narcís Serra.

Tot plegat, també l'espiament a la seu d'HB a Vitòria, ho recorda David Miró en aquesta necessària peça d'arqueologia a l'Ara. El clima a mitjans de l'any 1995, quan El Mundo va destapar l'escàndol, era de forta polarització (i crispació) política a Madrid. La dreta i els seus mitjans tenien contra les cordes el govern de Felipe González per la corrupció i la guerra bruta contra ETA. El març de 1996 el PP va guanyar per primer cop les eleccions.  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1992, fa 30 anys, s'inaugurava a Espanya la primera línia ferroviària d'alta velocitat. Per desenvolupar el sud del país i compensar la inversió en els Jocs Olímpics de Barcelona que se celebrarien aquell estiu, el govern de Felipe González, del PSOE, va decidir que aquesta unís Madrid i Sevilla, que en aquelles dates inauguraria l'Exposició Universal. Es descartava la rendible Madrid-Barcelona, que trigaria més de quinze anys en ser realitat, i el corredor mediterrani, encara una quimera malgrat que és clau en el desenvolupament econòmic de la península. La majoria de les províncies espanyoles tenen ja alta velocitat (amb un mapa radial) i la inversió ha estat monstruosa. A Catalunya, per exemple, la xarxa de rodalies no s'ha ampliat en cinquanta anys i arrossega una desinversió crònica. Ara, l'alta velocitat és rendible, però mai es recuperaran els diners gastats. Aquest reportatge del 30 minuts de TV3 va abordar l'arribada del TGV a Catalunya.

 L'aniversari

El 21 d'abril de l'any 1917 va néixer a Barcelona el poeta i crític d'art Josep Palau i Fabre, un dels principals especialistes en l'obra del genial pintor Pablo Ruíz Picasso. Palau, que va morir a la mateixa ciutat l'any 2008, es vinculà de ben jove a moviments artístics fins que la guerra el va dur a l'exili. La seva obra és extensa i al tram final de la seva vida va rebre nombrosos reconeixements per universalitzar la cultura catalana. Aquí Maria del Mar Bonet i Carlos Gramaje canten el seu Jo em donaria a qui em volgués.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l
» Opinió: «Visca la República, però quina?»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.