El temps mitjà d'estada de famílies vivint en allotjaments temporals d'urgència (ATU) a Barcelona s'ha duplicat en cinc anys i el nombre d'infants ha augmentat gairebé un 50%. Segons dades facilitades a l'ACN per l'Ajuntament de Barcelona, la mitjana d'estada de les famílies en els espais habilitats, com ara pensions, era de 103 dies el 2020, és a dir una mica més de tres mesos.
Entre el 2020 i el 2025 el total de persones allotjades per Barcelona en algun moment en un allotjament temporal d'urgència ha passat de 4.660 a 5.886 (un increment del 26,3%). D'acord amb dades del consistori, més el 50% dels casos d'entrada en un alberg o pensió d'urgència tenen a veure amb la pèrdua d'una habitació.
Això són les dades totals de persones que passen per un allotjament al llarg d'un any i que, per tant, en algun moment han fet una estada. Ara bé, la capacitat total d'allotjament se situa al voltant de les 3.000 persones. Per exemple, la fotografia del maig de 2026 és que en aquell moment hi havia 3.279 persones allotjades corresponents a 1.087 unitats de convivència, mentre que el gener del 2026 hi havia 3.433 persones.
La comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona, Sònia Fuertes, assenyala en declaracions a l'ACN que les dades mostren "totes les dificultats" per poder accedir o mantenir un habitatge. En els darrers anys també s'ha incrementat el pressupost destinat als ATU, que ha passat de 34 milions d'euros el 2023 als 43 milions el 2025.
Cronificació de les estades i ajuts
Des de 2020, la durada mitjana de les estades als allotjaments temporals d'urgència ha crescut un 62% en el cas de les persones, i un 96% en el cas de les famílies, gairebé el doble. Respecte a això, Fuertes destaca que tot i que originalment s'han concebut per donar una resposta temporal davant d'una urgència, ha acabat sent un "servei bàsic".
De fet, més del 76% dels casos allotjats en ATU tenen estades superiors als sis mesos, una part important supera l'any de permanència i un 5% fa més de cinc anys que són en allotjaments d'urgència. Així, Fuertes constata que les dades apunten a una cronificació en l'ús d'aquest tipus d'allotjaments, i fa valdre que els serveis socials de Barcelona estan actuant fora de les seves possibilitats perquè el problema de l'habitatge afecta "moltíssimes famílies".
És el cas de la María Magdalena, que ara viu en un alberg a Badalona amb les seves filles Allison (22 anys) i Mishel (16 anys), amb qui comparteix una habitació. Hi va arribar derivada pels serveis socials de Barcelona després d'acudir també a les oficines d'habitatge en un moment de desesperació.
Viure amb fills adolescents, infants o bebès
Segons comenta la María, hi ha altres famílies a l'alberg que també fa molt temps que hi són i algunes viuen amb adolescents, infants i, fins i tot, bebès. De fet, ella viu amb una filla menor d'edat, la Mishel, que tot just s'ha graduat de l'ESO. D'acord amb les dades municipals, cada vegada hi ha més infants allotjats en allotjaments temporals d'urgència. Concretament, l'increment entre el 2020 i el 2025 ha estat del 47,5%, ja que el 2020 els infants allotjats eren 1.705 (el 36,6% del total de persones allotjades) i el 2025 la xifra ja era de 2.515 (el 42,7% del total).
"No em puc queixar", assenyala la María, que es mostra agraïda per tenir "un sostre" i un lloc on menjar, on dutxar-se i on guardar les seves coses. Ella, l'Allison i la Mishel comparteixen una habitació i lavabo, mentre que la cuina és compartida amb altres persones que també s'allotgen a l'alberg. Admet que de vegades l'espai que comparteixen les tres és "reduït", i això provoca tensió o estrès i troben a faltar més intimitat.
