La segona ciutat del país no permetrà l'existència de pisos turístics en el futur i farà que els que ara operen deixin de poder-ho fer. Això és el que va decidir aquest dimarts el plenari municipal de l'Hospitalet de Llobregat, amb un ampli acord polític de totes les forces (PSC, ERC, Comuns i PP) a excepció de l'extrema dreta de Vox. Aquesta decisió fa cada vegada més ample el camí que primer va dibuixar Barcelona, actualment en mans del govern socialista de Jaume Collboni, i que almenys dos municipis més de l'entorn metropolità ja han decidit. Més enllà de la capital catalana, els actuals executius del Prat de Llobregat, de Sant Adrià del Besòs i de Montcada i Reixac van detallar a Nació la seva voluntat de no permetre els pisos turístics a la seva localitat a partir de 2028. Ara, a la llista se suma també el municipi hospitalenc.
En concret, l'acord d'aquest dimecres al plenari municipal recorda que tot plegat ve d'una decisió de la Generalitat, quan encara la governava Pere Aragonès (ERC). En aquell moment, un decret va establir que tots els ajuntaments haurien de preparar una nova normativa per decidir com permetrien l'existència de pisos turístics, en un marge de cinc anys a partir de llavors. Això obria la porta per primera vegada a acabar amb les llicències dels pisos turístics, que fins llavors eren a perpetuïtat, no caducaven mai. Ara, un comunicat oficial de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat apunta que "el Decret llei 3/2023 de la Generalitat estableix un règim transitori de 5 anys (fins al 2028) per als habitatges d’ús turístic" i que la decisió municipal és que "a partir d’aquell moment no podran haver-n’hi".
La majoria de decisions expressades fins ara sortien dels governs municipals, fet que deixa a l'aire l'aplicació final de la mesura, ja que la decisió municipal definitiva correspondrà als executius del mandat següent (2027-2031), però el cas hospitalenc és diferent. Una àmplia majoria de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat l'ha aprovat, fet que li atorga un recorregut encara més sòlid i pràcticament finiquita el futur dels pisos turístics a la ciutat. Fins i tot el PP, habitualment més reticent a les regulacions, s'ha posat de cara a l'eliminació dels pisos turístics.
Dades i gràfic: Marc Descals
Això significa que, en principi, a partir de finals de 2028 es perdrà la validesa dels 522 habitatges d'ús turístic que actualment compten amb llicència per operar al territori hospitalenc, segons el registre de la Generalitat. Després de Barcelona, que en té més de 10.000 actius a hores d'ara, és el municipi metropolità amb més immobles residencials dedicats al negoci turístic. Des de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que també compta els anuncis il·legals que troba a les plataformes digitals, s'assegura que actualment hi ha més de 900 pisos en actiu.
Sigui com sigui, ara el consistori se suma a la via més restrictiva contra els pisos turístics. La clau, tal com venen argumentant els ajuntaments que també han defensat aquesta opció, és poder sumar aquests immobles al mercat residencial, recuperar-los com a habitatges permanents.
