L'OMS eleva a cinc els casos d'hantavirus i admet que en poden sorgir més

L'organització explica que s'han reduït a tres els sospitosos amb hantavirus i reitera que el risc per a la població "és baix" amb un missatge per tranquil·litzar la societat: "No estem davant l'inici d'una pandèmia com la covid-19"

Publicat el 07 de maig de 2026 a les 16:22
Actualitzat el 07 de maig de 2026 a les 17:20

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha elevat a cinc els casos d'hantavirus confirmats i ha reduït a tres els sospitosos. Així ho ha indicat el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, en una roda de premsa aquest dijous per informar sobre l'evolució del brot detectat en el creuer MV Hondius. L'organització ha admès que "és possible" que sorgeixin més casos perquè el període d'incubació del virus és llarg, però ha reiterat que el risc per a la població es manté "baix". "No estem davant l'inici d'una pandèmia com la covid-19", han indicat des de l'OMS.

Sobre la decisió de fondejar el vaixell a Tenerife, des de l'organització han insistit que hi ha un "pla d'evacuació" i que no suposa un risc per als ciutadans de l'illa. En aquest sentit, el president de les Canàries, Fernando Clavijo, ha anunciat que el creuer afectat pel brot d'hantavirus fondejarà però no atracarà al Port de Granadilla, al sud de Tenerife. Així ho ha explicat en una atenció als mitjans aquest dijous després de reunir-se amb la ministra de Sanitat, Mónica García, i el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres.

Segons ha detallat Clavijo, l'evacuació dels passatgers es farà a través d'una llanxa. "La decisió l'ha pres al ministeri però nosaltres coincidim amb aquest criteri tècnic", ha afegit el president de les Canàries. També ha explicat que els passatgers no sortiran del vaixell fins que no hi hagi l'aeronau preparada i que el procés es farà "amb totes les garanties" per evitar qualsevol mena de contagi o transmissió. Un cop arribats al port, el trasllat dels afectats es farà a través de carretera, segons ha detallat.

No hi ha vacuna, encara

Segons ha explicat l'OMS en la roda de premsa d'aquest dijous, actualment no hi ha contramesures o mesures antivirals contra l'hantavirus, però l'organització ha explicat que estan en coordinació amb centres de recerca per "assegurar-nos que esdevingui una possibilitat desenvolupar una contramesura". Tot i això, han remarcat la importància d'una detecció precoç i de les cures intensives en quant  el pacient tingui "qualsevol símptoma". "S'han de prendre mesures perquè això salva vides", han recordat en la roda de premsa.

Recomanació de mascaretes si hi ha contacte amb sospitosos

L'organització també ha detallat que el període d'incubació de l'hantavirus "és llarg" i pot allargar-se fins a sis setmanes, motiu pel qual no descarten que sorgeixin més casos en els pròxims dies. L'organització ha afirmat que el personal que atén els passatgers del creuer fa servir mascaretes i, en aquest sentit, l'epidemiòloga de l'OMS ha recordat que la transmissió a través del contacte físic proper "és possible" i, per tant, ha recomanat que les persones que tinguin contacte amb sospitosos facin servir mascaretes per evitar contagis.

Els vuit sospitosos

El director general de l'OMS també ha donat detalls sobre els vuit casos sospitosos d'hantavirus, dels quals cinc s'han confirmat com a positius. Adhanom ha explicat que, dissabte passat, el Regne Unit va notificar els casos de la variant dels Andes. Segons l'organització, és "l'única" que, ara com ara, se sap que pot contagiar-se a humans. En brots anteriors d'aquesta variant, el contagi es va produir per "contacte estret i prolongat", un fet que, segons l'OMS, es pot haver produït també dins del vaixell MV Hondius.

Segons ha explicat l'organització, el primer cas correspon a un home que va començar a presentar símptomes el 6 d'abril i que va morir a bord el dia 11. Va ser la primera mort dins del vaixell. En aquell moment, no se sospitava que es tractés d'un cas d'hantavirus perquè els símptomes del passatger eren "similars" a altres malalties respiratòries més comunes.

El segon cas correspon a la dona del primer passatger mort. Segons l'OMS, és una de les passatgeres que va desembarcar a l'illa de Santa Helena el 24 d'abril, ja amb símptomes. El 25 d'abril va viatjar en avió a Sud-àfrica, amb el cadàver del seu marit, per volar, posteriorment, cap als Països Baixos. "El seu estat va empitjorar i va morir l'endemà", ha explicat l'OMS.

El tercer cas és el d'una dona que va començar a presentar símptomes, a bord del creuer, el 28 d'abril i que va morir el 2 de maig. El quart cas és el d'un home que va presentar-se al metge del vaixell amb símptomes el 24 d'abril i va ser evacuat l'endemà des de l'illa d'Ascensió. És el passatger que actualment es troba en cures intensives a Sud-àfrica, però, segons l'organització, "està millor".

Quant als casos cinquè, sisè i setè, es tracta dels passatgers amb símptomes que han estat evacuats des de Cap Verd fins als Països Baixos. "Dos es troben estables a l'hospital i un és asimptomàtic i està a Alemanya", ha indicat l'OMS.

El vuitè cas correspon a un home que va desembarcar a l'illa de Santa l'Helena. "Seguint les indicacions de l'operador del vaixell, va presentar-se amb símptomes a un hospital de Zurich, on ahir es va confirmar la infecció per hantavirus. Els hospitals universitaris de Ginebra van seqüenciar el virus i van confirmar que es tracta de la variant dels Andes", ha dit el director general de l'organització.

Continua la investigació sobre l'origen del brot

L'organització també ha reiterat que "cap altre passatger o membre de la tripulació presenta símptomes en aquest moment". No obstant això, ha indicat que "té constància d'informes sobre altres persones amb símptomes que podrien haver tingut contacte amb algun dels passatgers, i està en contacte amb les autoritats pertinents en cada cas". Pel que fa a l'origen del brot, han indicat que les investigacions continuen. "Abans d'embarcar, els dos primers casos van viatjar per Argentina, Xile i l'Uruguai en un viatge d'observació en zones on habitava el rosegador portador del virus. L'OMS continua treballant amb tots els governs i socis implicats per atendre els afectats, protegir els passatgers i evitar nous contagis", han insistit.

L'hantavirus, una malaltia "potencialment mortal"

La notícia ha posat al mapa la malaltia de l'hantavirus, un desconegut de la família dels virus respiratoris. En l'era post-Covid i amb la presència hegemònica del Rinovirus (refredat comú) i l'Influenza (grip A i B), aquest virus no ha gaudit de cobertura mediàtica tot i que és considerat agut i greu, i potencialment mortal. L'hantavirus és una malaltia viral aguda greu per als humans provocada pel virus Hanta. Es caracteritza per la transmissió pels rosegadors, a través de mossegades o contacte directe amb excrements contaminats, en espais tancats i amb poca ventilació.

Aquest virus afecta el sistema respiratori i provoca una caiguda de l'oxigen a la sang, amb símptomes típics d'un quadre viral com calfreds, febre i dolors musculars, a més de malestar general, mal de cap i nàusees. Pocs dies després, si no s'ha rebut un tractament idoni, apareix la dificultat per respirar, cau la pressió arterial i es tenen taquicàrdies.

Sovint, els contagiats d'hantavirus acaben a l'UCI perquè necessiten respiradors i màquines especials per oxigenar la sang. El virus és especialment perillós perquè no existeixen antivirals que funcionin i perquè els símptomes empitjoren ràpidament, per la qual cosa cal actuar de pressa. De fet, aproximadament el 40% de les persones que desenvolupen la malaltia als pulmons acaba morint.