[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Margarita Robles és una icona del sector "progressista" de la judicatura espanyola. Lleonesa de naixement, va estudiar i fer de jutge a Catalunya, es va vincular a l'associació Jutges per la Democràcia i té una carrera brillant. Número 1 de la seva promoció i presidenta d'Audiència més jove d'Espanya (de la de Barcelona, amb 34 anys) es va convertir en la primera dona que presidia una sala del contenciós. Va arribar a ser magistrada del Tribunal Suprem. Però, a més, ha fet política: com a vocal a proposta del PSOE del Consell General del Poder Judicial i també com a diputada, secretària d'Estat i ara ministra, en aquest cas de Defensa.

En la seva etapa com a secretària d'Estat d'Interior, Robles va ser clau, l'any 1995, en ple ocàs de Felipe González, per investigar l'assassinat de Joxean Lasa i Joxi Zabala, militants d'ETA, per part de la Guàrdia Civil després que els segrestessin els GAL a França el 1983. L'Audiència Nacional va condemnar pel cas el general Enrique Rodríguez Galindo, que acabaria gaudint d'una mena d'indult encobert. Robles pot presumir d'haver-lo portat a judici contra el criteri d'Alfredo Pérez Rubalcaba i altres dirigents socialistes del moment i de retirar els fons reservats que es destinaven a finançar la guerra bruta dels GAL.

Però Robles ara és, sobretot i amb el pas dels anys, una defensora de l'Estat i dels seus funcionaris. Per això, i per salvar la pell des de la convicció que no se sabrà massa més, defensa l'actuació del Centre Nacional d'Intel·ligència, que depèn d'ella, en el Catalangate. Primer Robles va dir que no podia explicar res perquè el que feia el servei secret era això, secret. I ahir va passar a l'atac amb vehemència al Senat davant les preguntes que li feien ERC, Junts i Bildu. Fins al punt que no només va posar en qüestió les informacions d'El País sobre l'autorització judicial de l'espionatge -ella no en donaria cap d'explicació- sinó que va arribar a amenaçar al senador basc. "No fem com els estruços. No ens amaguem en absolut, aquest govern i tots els treballadors públics, que són servidors de l'Estat, compleixen amb la legalitat. I si dubten, vagin als tribunals. Però facin-ho amb totes les conseqüències, perquè l'acusació i la denúncia falsa és delicte. Farem tot el que calgui per col·laborar amb la justícia com ja vam fer fa un any i mig amb aquesta notícia, que és com el Guadiana", va etzibar. Ella no va prometre, però, desclassificar res.  

Robles se sap al punt de mira. Fa dies que, en els entorns del Govern, se l'apunta com la responsable, per acció o omissió, del Catalangate. Ahir Gabriel Rufián ja ho va fer de forma explícita i al manifest presentat per nou partits, entre ells Unides Podem, integrant del govern de coalició, se la cita. Si ella no cau, serà difícil reconduir la situació amb els socis d'investidura. El cas és greu i davant l'espionatge massiu a persones que ni tan sols estan formalment investigades algú ha d'assumir responsabilitats. I ho ha de fer de pressa si el govern del PSOE aspira a esgotar la legislatura. La ministra s'hi resisteix perquè sap que admetre l'espionatge i no explicar què se'n va fer del material obtingut escurça la seva vida política.

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, es va desentendre de pressa i de forma poc solidària de l'assumpte i va afirmar que era cosa de Defensa. Robles té por que Pedro Sánchez, que no té assegurats els vots d'ERC al decret de mesures econòmiques per fer front a la situació derivada de la guerra d'Ucraïna, la converteixi en un fusible per salvar la papereta. La ministra forma part del mobiliari al PSOE, sap moltes coses perquè sempre s'ha mogut en els entorns dels aparells durs de l'Estat, agrada als votants del PP i per Sánchez és un inconvenient deixar-la caure. Només el seu accidentalisme, que és el que l'ha portat a assumir riscos més que no pas les idees, ho explicaria. 

En tot cas, la ministra aquest cap de setmana es dedicava a trucar polítics catalans per explicar la seva versió de tot plegat ("no fem res sense autorització judicial, però no puc explicar més", els deia) i intentar evitar que se la posés al focus. Mentrestant, l'aparell propagandístic del PSOE insisteix a presentar coses que haurien de ser normals, com que ERC i Bildu, que tenen grup parlamentari, formin part de la comissió de Secrets Oficials del Congrés, com a grans concessions. El mateix aparell que presenta com a "exemplar" el gest de Felip VI d'explicar el que li ha semblat o que justifica que decisions relacionades amb la Corona es pactin amb el PP i no amb els seus socis de Podem i que s'expliquin a Vox però no als partits independentistes.

Avui hi ha sessió de control a la cambra baixa i Sánchez haurà de respondre a Rufián sobre el Catalangate. Després, Robles haurà de despatxar diverses preguntes sobre l'assumpte dels espies. Veurem si mostra els nervis i l'enrocament d'ahir al Senat i, sobretot, les pistes que dona Sánchez sobre fins on està disposat en l'exercici de transparència i en l'assumpció de responsabilitats. Ara sembla que ja té clar que s'hi juga la legislatura. I amb el PP gaudint de l'efecte Feijóo i els preus disparats no és el millor moment per engegar-ho tot a rodar i anar a eleccions. Sánchez vol la foto de la presidència de torn espanyola de la UE, que arribarà el segon semestre de 2023 i que hauria de tenir com a colofó les eleccions un cop que s'esgoti la legislatura. Però això necessita socis dins i fora del govern.   
 

---

Avui no et perdis

» Tota la pressió sobre Sánchez per l'espionatge amb el rumb de legislatura en joc; per Oriol March.

» Fil directe: «Espiar o pactar»; per Joan Serra Carné.

» L'independentisme i Podem collen Sánchez per forçar dimissions al govern pel «Catalangate»; per Sara González.

» La Moncloa rebutja l'ultimàtum d'ERC: esquiva dimissions i demana aprovar el decret de la guerra; per Joan Serra i Pep Martí.

» Entrevista a Albert Botran: «No és possible una independència que ens deixi indemnes»; per Bernat Surroca.

» Opinió: «L'estratègia i les eines»; per Josep Huguet.

» El reglament del congrés de Junts obre el ball per als aspirants al lideratge executiu; per Oriol March.

» Uriel Bertran, dirigent de Solidaritat, es presenta al secretariat de l'ANC; per Bernat Surroca.

» La monarquia espanyola, més a prop de Rabat que d'Estocolm; per Pep Martí.

» El faraó compra la seva piràmide: què vol fer Elon Musk amb Twitter?; per Albert Vilanova i Marc Orts.

» Crònica: «Alcarràs», orgull i drama; per Àlvar Llobet.

» Opinió: «'Alcarràs' i Alcarràs»; per Francesc Canosa.
 

---

 El passadís

A Espanya, el govern espia els adversaris polítics. Però a la Moncloa n'estan segurs que, ben aviat, es traslladarà a tot el món una imatge de país "modern" i "democràtic" gràcies a l'audiovisual. Així ho afirma el govern central en una resposta parlamentària sobre la docusèrie de quatre capítols que, per a les plataformes per streaming, es prepara acompanyant el dia a dia de Pedro Sánchez i el seu equip a presidència. Secuoya Studios i The Pool fa mesos que treballen en el projecte, que s'ha començat a muntar aquest mes i que estarà enllestit a l'estiu per emetre's a la tardor. El director del documental és Curro Sánchez Varela, fill del guitarrista Paco de Lucía. No sé si hi haurà alguna escena a l'alçada del "quins collons!" de Quim Torra al 30 minuts sobre la sentència del procés.  
 
Vist i llegit

Sabem què hi diu, perquè no amaga el seu malestar, Robles sobre el Catalangate. Però, més enllà d'això, què hi diuen els espies del CNI? Doncs segons una informació de Fernando Lázaro al diari El Mundo, al servei secret espanyol estan molt enfadats perquè, segons les seves fonts, les promeses de transparència i investigació interna del ministre Félix Bolaños perjudiquen seriosament la seva imatge. "Ens deixen exposats i comprometen el prestigi internacional del centre", diuen defensant que, al cap i a la fi, espiar adversaris polítics encara que no siguin sospitosos de cap delicte perquè t'ho autoritza un jutge del Suprem és el més normal.

I encara més, els interlocutors de Lázaro critiquen que a la comissió de secrets del Congrés es doni entrada a Bildu i a ERC. Obvien que tots els grups parlamentaris tenen dret a ser-hi, encara que ells en considerin els votants ciutadans de segona. L'exvicepresident Pablo Iglesias va comentar la notícia: "Funcionaris de la seguretat de l'Estat, en nom del CNI, parlen amb El Mundo per atacar el president. Aquests funcionaris han de ser sancionats i apartats immediatament. La situació de la ministra responsable és insostenible", va piular. Tal vegada, només tal vegada, tingui raó.      

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1947, fa exactament 75 anys, se celebrava l'acte d'entronització de la Mare de Déu a Montserrat. La iniciativa de posar la verge negra en un nou tron pagat gràcies a donatius va servir per mobilitzar el catalanisme tradicional a l'escalf del monestir benedictí, dirigit aleshores per l'abat Escarré. Es va constituir una Comissió Abat Oliba per organitzar l'acte, pilotat per figures del vell catalanisme conservador com Ventosa i Calvell, i va aplegar activistes que serien rellevants en l'antifranquisme, com Josep Benet i Joan Reventós. La festa va donar per primer cop un clar protagonisme al català i va permetre que l'oposició es fes visible pràcticament per primer cop des del final de la Guerra Civil. Massa evident pel règim, que uns dies després cessava el governador civil, Bartolomé Barba. Així ho van recordar al programa Giravolt de TVE a Catalunya. Avui es farà al monestir un acte de record.

 L'aniversari

​Avui també fa 75 anys la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet. Referent de la música tradicional dels Països Catalans, la seva carrera arrenca l'any 1967 a Barcelona, on comença a cantar amb la colla d'Els Setze Jutges i s'integra a la Nova Cançó. L'any següent, la censura va prohibir-li una de les seves cançons emblemàtiques: Què volen aquesta gent? (la podeu escoltar aquí, sempre vigent, al Concert per la Llibertat al Camp Nou). Bonet la va compondre amb la lletra d'un poema de Lluís Serrahima per denunciar la repressió franquista i la mort de Rafael Guijarro a mans de la policia per encobrir un cas de violència policial. A més dels seus 50 anys de trajectòria artística, Bonet és també un referent pel que fa al compromís amb la llengua i la cultura del país. Sentir-la cantar l'himne de Mallorca, la Balanguera (aquí), emociona molt. El nostre articulista Jordi Bianciotto va publicar un llibre sobre ella: Maria del Mar Bonet, intensament (Ara Llibres).
  ​ Fes clic aquí per rebre'l