El Govern de la Generalitat ja planteja la possibilitat de prohibir la presència dels mòbils a les aules de totes les escoles i instituts de Catalunya, però de moment no ho remata. Serà una nova comissió especialitzada en l'impacte del món digital a l'educació la que acabarà fent una recomanació a la conselleria. Així, el debat s'allarga una mica més i ja arriba als 10 anys de moviments des de la comunitat educativa catalana per abordar aquest focus de polèmica a les aules. Una dècada d'ajustos, posicions canviants i una creixent preocupació de familiars -i també de docents- deixa un recorregut temporal en què s'ha transitat de la indulgència i l'optimisme inicial a una postura cada vegada més ferma i limitadora.
El gran canvi d'aquest dimarts és que la màxima representant del Departament d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha pronunciat ja en veu alta la idea d'anar més enllà de les restriccions actuals i descartar del tot la utilització dels telèfons mòbils a les classes de l'ESO, on ara com ara es permet fer ús d'aquests dispositius amb motius pedagògics. Ara, la Generalitat vol valorar "si seria millor eliminar-los directament del conjunt de les aules" i substituir-los per altres aparells tecnològics, ha explicat Niubó.
La proposta de la conselleria pot semblar que va en consonància amb les reclamacions d'una part de la societat que s'ha anat fent sentir els darrers anys, especialment entre les famílies, però el cert és que planteja una possibilitat que va en direcció contrària del tarannà amb què es va abordar el fenomen a Catalunya quan els smartphones van començar a guanyar pes en la realitat dels adolescents.
L'optimisme inicial
L'any 2015, l'enfocament del Consell Escolar de Catalunya marcava la línia que després desplegaria el Govern. En aquell moment, l'organisme que aplega familiars, docents, sindicats i altres perfils de la comunitat educativa va aprovar i presentar un document pioner anomenat Les tecnologies mòbils als centres educatius. Llavors es vinculava el fet que les famílies confiessin en els adolescents perquè tinguessin el mòbil integrat en la seva quotidianitat amb les "oportunitats" que això oferia també a les aules. S'apel·lava a la creació d'un nou sentit de la responsabilitat entre els alumnes.
"En termes generals, el nen o l’adolescent disposa d’un dispositiu mòbil i el porta al centre perquè els seus pares l’adquireixen i en sufraguen els consums. Això comporta una autorització, si més no implícita, del seu ús que és alhora un atorgament de confiança i una invitació a la responsabilitat. Si hom vol que nois i noies aprenguin a ser responsables, l’ús de tecnologies digitals i en particular de tecnologies mòbils els dona oportunitats de ser-ho: fer servir les tecnologies per aprendre és una manera òptima d’exercir aquesta responsabilitat, amb la qual les famílies estarien generalment d’acord", deia el paràgraf més rellevant d'aquell informe.
Quatre anys més tard, amb els mòbils cada vegada més integrats en la societat i amb un context en què diversos països ja havien desplegat mesures de prohibició dels telèfons a classe, la Generalitat reforçava la seva postura de vot de confiança en els smartphones. Els veia com una eina desafiant, però engrescadora, amb més avantatges que inconvenients per a alguns contextos educatius, i evitava prendre'n mesures dràstiques. En aquell moment, els centres tenien marge per fer la seva política concreta i decidir quan i com els regulaven.
Així, el 2019, el Consell Escolar -a petició del conseller del moment, Josep Bargalló- va publicar un nou informe: Els dispositius mòbils als centres educatius. Aquell any, segons l'Institut Nacional d'Estadística, el 66% dels nens catalans d'entre 10 i 15 anys ja disposaven de telèfon propi. "La introducció dels dispositius mòbils pot incidir en la millora de l'ensenyament i dels aprenentatges de les diverses àrees curriculars. En primer lloc, perquè poden augmentar la motivació del grup de l'alumnat i, de l'altra, perquè permeten introduir noves metodologies que enriqueixen els processos d'ensenyament i aprenentatge. A més, l'ús de les tecnologies digitals fomenta el treball cooperatiu i col·laboratiu", s'establia en aquell document.
Llavors, des de l'ens que aglutina la representació de la comunitat educativa catalana i aporta propostes a la Generalitat perquè les executi, no es volia parlar en cap cas de prohibició. "No podem prohibir una cosa que ja existeix. Hem d'acompanyar els alumnes i educar-los, perquè els mòbils formen part de la seva vida. I són potencials calculadores, enciclopèdies i càmeres de vídeo si els ensenyem els usos d'aprenentatge que poden tenir", apuntava Jordi Rodon, secretari del Consell Escolar, al diari Ara. Mesos abans, el conseller Bargalló, en aquest cas a RAC1, havia apuntat en la mateixa direcció: "El que no farem a l'aula és impedir a l'alumne coses que li ha d'impedir la família. Si té un grup de Whatsapp amb no sé qui, no serà culpable l'aula que tingui aquests grups”.
Dels familiars indignats a una restricció parcial
Però les problemàtiques s'han anat estenent amb el pas del temps -especialment després de la pandèmia- i l'optimisme ha anat xocant, en molts casos, amb la incapacitat per assegurar un ús adequat i no viciat del telèfon mòbil a les aules. La lluita per retenir l'atenció dels alumnes ha desesperat una part del cos docent, i ha preocupat els pares de la canalla. "Abans els conflictes els podies més o menys tenir controlats i abordar-los. Es donaven en un espai físic i temporal abastable. Ara, amb el mòbil, tot és exponencial. Al marge de la manca de concentració o l'impacte cognitiu, les possibilitats d'assetjament i conductes de risc es multipliquen", resumia una professora i membre de l'equip directiu d'un institut de màxima complexitat de Badalona a aquest diari, a finals de 2023.
Va ser llavors també quan va agafar embranzida una iniciativa ciutadana de familiars que volien donar exemple i que defensaven públicament la necessitat de retardar al màxim l'edat d'entrega del primer mòbil als infants i adolescents. L'èxit va ser fulgurant i aquesta xarxa, anomenada Adolescència lliure de mòbils, també va començar a fer pressió perquè l'administració prengués una posició més restrictiva a les aules.
La resposta de la Generalitat seria ràpida, però deixaria una porta oberta al voltant dels mòbils. El gener del 2024 s'anunciava que, a partir del següent curs, quedaven totalment prohibits els smartphones a les aules de l'educació infantil i primària, mentre que es permetria que s'utilitzessin a la secundària si estava justificat per motius pedagògics en relació a l'assoliment de les competències digitals necessàries, carpeta en què els alumnes catalans estan especialment ben posicionats a nivell internacional. Així, els adolescents podrien seguir portant el mòbil a sobre -si el centre ho permetia- i utilitzar-lo quan el professor els hi donés permís. Tanmateix, la xarxa de pares i mares que reivindicava l'exclusió total dels mòbils a les aules advertia que aquesta mesura no era suficient.
Ara, un any més tard d'aquell anunci, una comissió especialitzada comença les tasques per decidir com cal actuar, i el Govern del PSC ja no tanca la porta a aplicar una prohibició total del fenomen. Estudiar aquesta idea "és el primer encàrrec" que la consellera ha atorgat als experts i entitats implicats, mentre que també planteja reduir la presència d'altres tipus de pantalles en altres etapes educatives. La restricció, sigui com sigui, guanya terreny.