Una persona sensesostre de 46 anys d'origen pakistanès ha estat trobada morta aquest divendres al migdia al carrer al barri de Sant Roc de Badalona. L'Ajuntament ha informat del decés a través de les xarxes socials en un text en què no fa referència a la condició de sensellarisme de la víctima i on apunta que la mort ha estat sense signes de violència.
Els Mossos d'Esquadra si han confirmat que la persona no tenia llar i també han indicat que la mort ha estat biològica. Fonts de l'Ajuntament han indicat que no estava en seguiment dels serveis socials. Es tracta de la sisena víctima d'aquestes característiques a la ciutat des de principi d'any, un fet que bona part de l'oposició del consistori ha lamentat.
Guanyem Badalona ha indicat de manera contundent a través de les xarxes socials que "és d'una importància vital aturar en sec la política de la mort de Xavier Garcia Albiol". "Un badalonisme que deshumanitza. Fort amb els dèbils i dèbil amb els forts. Jo aquesta ciutat no la reconec", ha indicat des d'ERC Àlex Montornès. Des dels Comuns, Aïda Llauradó ha mostrat el condol del partit pel decés i ha lamentat que el PP "no ha defensat cap política per evitar que hi hagi gent dormint al carrer".
Un pla de xoc contra el sensellarisme
En el marc de la negociació dels pressupostos a la Generalitat, el PSC i els Comuns tenen una nova entesa: el Govern es compromet a desplegar un pla de xoc contra el sensellarisme, dotat amb un mínim de 30 milions d'euros, aquest mateix any 2026. Segons ha pogut saber Nació, l'acord se centraria a millorar l'atenció social a escala de país tant pel que fa a les persones que dormen al carrer com pel que fa al fenomen dels assentaments de barraques.
L'acord arriba després que a diversos punts de Catalunya, però amb especial força a Barcelona i el seu entorn, s'hagi vist l'agreujament del fenomen del sensellarisme, i de la derivada del barraquisme. L'últim gran focus d'exhibició d'aquesta problemàtica va ser el desallotjament del B9, a Badalona, que va obligar el Departament de Drets Socials a desplegar un dispositiu extraordinari d'urgència. Mentrestant, fa més de quatre anys que la primera llei del sensellarisme de Catalunya -que obligaria moltes administracions locals a posar-se les piles amb l'atenció social- espera al Parlament, entre diferents tràmits.
