"He hagut de llogar un cotxe per sortir de Barcelona". "Una companya de feina em va deixar el seu cotxe per poder dur el meu fill a la universitat, que tenia un examen". "Dissabte vaig anar a la feina, a Tarragona, i després em van dir que per tornar no hi havia manera, que em busqués la vida. Sort que vaig trobar una noia que no coneixia però que tenia cotxe i que em va apropar mig camí. Després vaig trucar algú perquè em fes el favor de venir-me a buscar". "Sense regionals, s'ha hagut de tirar del cotxe de línia, que en diem a Lleida". Són comentaris, alguns a través de les xarxes socials, d'altres explicacions directes de testimonis a Nació, amb un denominador en comú: evidencien les conseqüències de l'afectació d'aquests dies pel caos a Rodalies.
Les disfuncions no són noves ni únicament es basen en la manca de servei. Aquest mateix dilluns, que s'havia anunciat que el servei seria gratuït durant un mes per les molèsties generalitzades, una usuària ha exhibit a 3Cat com li havien cobrat a l'estació de Girona 23,20 euros per un bitllet d'anada i tornada a Barcelona. L'explicació d'aquesta viatgera reblava el que molts altres usuaris també s'havien trobat fins a tres quarts de nou del matí, quan els treballadors de l'estació haurien rebut l'avís oficial de la gratuïtat dels tiquets.
Pagar dos habitatges per evitar el mal funcionament ferroviari
Buscar alternatives a un servei ferroviari col·lapsat o intermitent s'ha convertit en una pràctica intensificada aquests dies. Però ja fa temps que alguns l'havien posat en marxa. Un usuari habitual del servei de Renfe, el Roger, veí de Vila-seca, explica com es va acabar afartant dels retards i les interrupcions sobtades del servei per anar i tornar a Barcelona per feina. "Al matí matinaves, anaves a l'estació, et trobaves el retard i et posaves de mala llet. I al vespre, per tornar, el mateix. Cada vegada que se t'allargava el trajecte tornaves de mala llet". La situació el va portar, fa una mica més d'un any a provar una solució exigent: llogar una habitació a la capital catalana a canvi d'evitar-se les incerteses en el transport diari.
Esquivar els maldecaps que trobava cada vegada de manera més freqüent en les línies que el conduïen de Barcelona al Tarragonès va portar-lo a la situació en què es troba encaixionat actualment: ha d'assumir el lloguer d'una habitació per poder fer el seu dia a dia laboral, i alhora continuar pagant la hipoteca del pis que abans s'havia comprat a Vila-seca amb la idea de viure-hi, l'espai que també utilitza quan baixa cada cap de setmana. Malgrat demanar anonimat -no es diu Roger- i canviar lleugerament la seva població d'origen -no és Vila-seca- per explicar el seu cas, l'home detalla que actualment va "amb l'aigua al coll" i que "a la llarga" haurà de decidir què fa amb el debat residencial. O canvia de feina, o s'oblida de la seva vida a Vila-seca, o es reconcilia amb Rodalies. "A mi al principi m'encantava anar en tren, i aprofitava les hores i tot estava bé, però el servei s'ha degradat i el dia a dia laboral s'ha fet impossible", explica a aquest diari el testimoni de les complicacions del servei operat per Renfe.
Improvisar per poder tornar a casa
També cap al sud, i centrant-se de nou en l'afectació més immediata d'aquesta setmana fatal ferroviària, Carme Gaseni, de l'Ametlla de Mar, relata les peripècies a què s'ha vist sotmesa els darrers dies. Treballa a Tarragona, a una biblioteca pública: "Dimecres ja no vaig poder anar a la feina, perquè a l'Ametlla no tenim transport alternatiu, ni autobusos de línies regulars ni res extraordinari disposat per ningú. Dijous vaig demanar a un amic que em portés fins a l'Hospitalet [de l'Infant] i allà almenys pots agafar busos. I divendres es va reprendre el servei però amb més d'una hora de retard tant d'anada com de tornada. Però la grossa és dissabte. Vaig anar a la feina i des de l'estació de Tarragona, quan volia tornar, em van dir que no hi havia manera, que em busqués la vida. Sort que vaig trobar una noia que no coneixia però que tenia cotxe i que em va apropar a Montroig [del Camp], a mig camí. Després vaig trucar algú perquè em fes el favor de venir-me a buscar".
Gaseni posa el crit al cel que la mobilitat de les persones depengui de la seva habilitat per trobar solucions d'última hora, per trobar passejants amb cotxe amb qui compartir trajecte, o per tenir una xarxa de coneguts que tinguin cotxe i estiguin disposats a deixar-ho tot i anar a buscar qui s'hagi quedat sense transport, o per tenir feines que disculpin l'absentisme laboral o els retards de manera recurrent. "És fort perquè hi ha un moment on et preguntes: què volen, que em quedi a dormir a la feina?", planteja aquesta usuària que fa 26 anys que agafa el tren -o ho intenta- cada dia laborable. També és una de les representants del col·lectiu Trens Dignes Ebre-Priorat, i recorda que les seves línies deixen una imatge quotidiana encara més greu que la de la majoria del territori, pel que a l'entramat ferroviari. "Els que poden, perquè tenen servei, ja no agafen el regional, agafen el bus", assegura, si bé aquest recurs no és present a tots els municipis, ni s'ajusta a les necessitats de totes les capes de la població.
Més organització i reclamacions ciutadanes
Tot plegat fa que cada vegada els usuaris organitzats s'ho prenguin més seriosament i articulin nous moviments. Aquest mateix dilluns ha nascut un portal web "Rodalies.net" que pretén ser "el primer directori de plataformes ciutadanes per un transport digne". Es faciliten els tràmits de reclamacions habituals, s'anuncien les entitats existents, i s'ofereixen recursos útils sobre el transport públic. També denuncien que a Rodalies de Barcelona hi ha un retard mitjà d'uns 21 minuts -el doble que a Madrid- i que se suspenen o cancel·len el 3,5% dels trajectes, segons unes dades publicades recentment pel diari Regió7.
Igualment, també hi ha estructures de representació ciutadana amb més història, com la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), que han fet un pas endavant per demanar respostes davant les deficiències que s'han anat accentuant els darrers dies. En aquest sentit, ha reclamat al govern espanyol que prioritzi una inversió que garanteixi la seguretat de les vies, sobretot a Rodalies i el servei de Regionals, i ha demanat a la Generalitat que activi "mecanismes efectius d'emergència per atendre el veïnat" que ara mateix està "indefens i sense un ecosistema de mobilitat segur per poder desplegar la vida amb normalitat".
De moment, mentre els usuaris s'organitzen i fan sentir la seva veu, el govern espanyol ja ha anunciat dos cessaments a Renfe i Adif per la crisi catalana. Ara, els passatgers esperen que s'acabin les mans i mànigues dels darrers dies. Això és més difícil d'anunciar.
