Rep El Despertador cada matí al teu correu
El conseller de l'Interior, Joan Ignasi Elena, va presentar ahir al matí a Sabadell la campanya contra els incendis forestals. El seu discurs no va ser gens optimista i ja va advertir que, malgrat els recursos que s'hi destinaran aquest 2022, la situació és molt preocupant: des de principi d'any i fins ahir al matí ja s'havien registrat 285 incendis forestals, la xifra més alta des de 2012. La combinació de la calorada -que aquest any pràcticament sense primavera ja tenim aquí- i la sequera amenaça de ser mortal.
Els efectes del canvi climàtic es deixen notar i fa temps que els Bombers ens parlen dels incendis de sisena generació, de grans focs que cremen més de cent hectàrees cada dia i dels efectes que té que el paisatge deixi de ser un mosaic amb conreus que fan de tallafoc. Quan la terra queda erma, els trossos deixen pas a boscos de poc valor que ningú pot ni vol cuidar i que cremen amb facilitat. L'escalfament global, però també el despoblament i l'abandonament del camp expliquen la situació.
Just quan acabava la roda de premsa d'Elena dos grans incendis començaven. Un a Artesa de Segre, a la Noguera, i un altre a Corbera d'Ebre, a la Terra Alta. Aquest últim, a més, amenaça espais de gran valor sentimental vinculats a la Batalla de l'Ebre. El foc, de fet, va fer que explotés munició que fa 84 anys va quedar sense detonar en l'escenari bèl·lic que explica el desenllaç de la Guerra Civil. Altres, de menys grandària, cremaven al Solsonès, el Pallars, l'Alt Urgell i també a Vall-de-Roures, la capital del Matarranya. La por al desbordament era un fet.
Les campanyes de prevenció arrenquen abans cada any i les previsions, enguany, són terribles. El Departament d'Interior va activar ja ahir el pla M2 de Bombers, mobilitzant tots els seus efectius, i es va posar en marxa el pla d'emergència 1 de Protecció Civil. L'evolució dels dos grans incendis, que ahir a la nit havien cremat 500 i 300 hectàrees respectivament, depèn molt del vent perquè del que no hi ha cap dubte és que seguirà la calor i la sequera.
En el cas del d'Artesa podrien arribar a cremar fins a 20.000 hectàrees i en el de Corbera fins a 8.000. Si es complís el pitjor dels pronòstics, el de la Noguera seria el segon incendi forestal més greu del nostre país des que hi ha registre de dades. El de la Torre de l'Espanyol, a la Ribera d'Ebre, va cremar-ne fa tres anys 6.500. En aquest recull de dades podeu dimensionar-ho. Podeu recuperar també l'especial dels 25 anys dels grans incendis de la Catalunya central per fer-vos-en a la idea de l'impacte del foc en tots els aspectes.
Fa unes setmanes, el Govern va aprovar reforçar amb 154 efectius més la plantilla de Bombers per fer front a la desestacionalització dels focs i als incendis de nova generació. Lògicament, els recursos que s'han dedicat a prevenir-los i combatre'ls han anat en augment. Però no és suficient. Cal més i, en aquest tema, és sobretot necessari ser radical. Radical en el sentit d'anar a l'arrel i no d'atacar només les conseqüències del problema. Els Bombers, els Agents Rurals i Protecció Civil poden combatre els efectes, que castiguen un bosc mediterrani que crema amb facilitat, destrueix paisatges i amenaça nuclis de població. Però la clau són les causes i això és cosa de tot el Govern, de totes les administracions i del conjunt de la societat.
No hi ha dreceres. Això vol dir incrementar el nostre compromís en la lluita contra l'escalfament global, que no depèn només de nosaltres però que també depèn de nosaltres. I, a casa nostra, apostar per l'equilibri territorial: sense pagesos, conreus i mitjans de vida a totes les comarques del país (això vol dir facilitats, preus justos i fomentar indústries de valor afegit) el despoblament i el foc estaran a l'ordre del dia.
Avui no et perdis
» Catalunya estrena la campanya forestal amb múltiples incendis simultanis en plena onada de calor; per Irene Montagut.
» L'incendi d'Artesa de Segre ja ha cremat 500 hectàrees i podria arribar fins a les 20.000; per Àlvar Llobet.
» Crònica: «No són núvols, és fum»; per Àlvar Llobet.
» L'alerta per calor s'estén a tot Catalunya: la majoria de comarques, en risc màxim; per Albert Vilanova.
» El Govern tanca la porta als Jocs amb l'Aragó i defensa una candidatura «catalana»; per Oriol March.
» Fil directe: «El nostre planter»; per Sara González.
» Puigneró discrepa d'Elena i assegura que obrir peatges a la C‑32 no resol els embussos a l'AP‑7.
» Opinió: «Autopistes a l'infern»; per Montserrat Nebrera.
» El túnel del tram central de la L9 del metro estarà acabat l'any 2027.
» Mireia Boya deixa la CUP decebuda per la gestió de l'agressió psicològica que va patir; per Sara González i Bernat Surroca.
» Opinió: «Justícia injusta»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
» Milers de persones salten a l'uníson en la sortida del passacarrers de Patum; per Joan Obiols.
» Un jutge ordena suspendre els concerts de Patum o escurçar-los fins a la una de la matinada; per Joan Obiols.
» Melero, Oltra i Marquès conduiran la programació de dia de TV3.
El passadís
El Centre d'Estudis d'Opinió, l'ens demoscòpic del Govern, té un consell rector que l'assessora i en marca les línies i que s'acaba de renovar. Els seus membres es trien a proposta dels grups parlamentaris, del Govern i de les universitats. Totes les persones escollides per regir el CEO que dirigeix el politòleg Jordi Muñoz tenen experiència en l'àmbit de les ciències polítiques i l'estadística. Totes llevat de l'escollit per Vox. Els ultres han optat directament per situar-hi un dels seus diputats. Es tracta de Manuel Jesús Acosta Elías, diputat de Barcelona. És doctor en filologia hispànica (i ferm defensor de la Hispanitat) i a les xarxes es defineix com a pare de família nombrosa, catòlic i "apassionat per Sentmenat". D'experiència en demoscòpia o ciències socials ni rastre. Al costat de Muñoz i altres membres del consell rector podrà aprendre alguna cosa.
Vist i llegit
Les construccions en pedra seca donen caràcter a moltes de les comarques de la Catalunya nova avui amenaçades pel despoblament i els incendis forestals. Una de les que té més riquesa patrimonial amb cabanes de volta, marges o enjubs és la de les Garrigues. Hi ha inventariades unes 1.300 cabanes de volta, que van tenir el seu moment de glòria al segle XIX, quan l'agricultura es va fer més massiva i industrial amb el conreu de l'olivera i la fruita seca. Els pagesos hi guardaven el bestiar i hi feien nit o hi descansaven. Ramon Queralt, un ambientòleg de les Borges Blanques, les coneix com ningú, n'ha escrit un llibre i les aprecia. En aquest vídeo -amb plans a vista de dron que permeten apreciar l'accidentat paisatge rural garriguenc de secà en la seva esplendor-, Queralt ens explica com estan fetes però també el que representaven i com era i és la feina i la vida al camp. El vídeo forma part del projecte Els artistes amb tractor, de la videoartista Sara Boldú, que és un homenatge al paisatge rural i als seus protagonistes a Ponent.
L'efemèride
La història del cinema va canviar el 16 de juny de 1960. Alfred Hitchcock va gelar la sang dels espectadors durant l'estrena d'una de les pel·lícules més importants de tots els temps: Psicosi. Immortal, immillorable i sensacional, el film de terror del mestre del suspens encara enamora el públic sis dècades després de la seva estrena. L'escena de la dutxa és una de les més icòniques de tots els temps i la seva llegendària banda sonora -afegida a posteriori, amb el compositor Bernard Herrmann convencent Hitchcock, que no ho veia clar-, certifiquen la importància de Psicosi per al setè art. Anthony Perkins no va poder escapar mai del personatge principal de Norman Bates. El mateix va passar amb Janet Leigh: mai més va tornar a fer un paper de gran impacte. El 2012 es va estrenar un film biogràfic sobre Hitchcock que mostra el rodatge de la pel·lícula i de les escenes més inesborrables.
L'aniversari
I encara més cinema. Un 16 de juny de l'any 1978, avui en fa 44, va néixer a Arenys de Munt l'actor Daniel Brühl. De pare alemany i mare catalana es va formar a Alemanya, on va tenir els seus primers papers. El salt a la fama li va arribar el 2003 amb Good bye Lenin, una divertida comèdia en què interpretava un noi de Berlín est preocupat perquè la seva mare despertés del coma i no s'adonés que el mur havia caigut. La seva gran aparició en l'escena catalana va ser de la mà de Mediapro i de Manuel Huerga quan va interpretar el militant anarquista Salvador Puig Antich a la pel·lícula Salvador. En aquest Bestiari il·lustrat de Bibiana Ballbè de fa uns anys el podreu conèixer una mica més mentre busca pis a Barcelona.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
subdirector de NacióDigital
Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l
