[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Pel camí del mig. Joan Carles I tornarà a Espanya, però no ho farà amb totes les conseqüències ni de forma permanent. Ha pres la decisió més política, la que atenua una mica la seva situació personal, però perjudica poc a la Corona, la institució que ell va encapçalar fins al 2014 i que ara lidera el seu fill. El rei emèrit, ara ja alliberat d'investigacions judicials per la Fiscalia malgrat que no parem de conèixer nous luxes gràcies als seus diners opacs fruit de comissions i altres negocis, va emetre ahir un comunicat sobre la seva situació. Fa temps que sabem que s'enyora, que se sent sol a Abu Dhabi i que vol tornar.

L'arxiu -previsible i que ja s'esperava feia uns mesos- de les causes per evasió fiscal contra ell ha estat una alenada d'aire fresc per als sectors més monàrquics, que volien restituir-lo a cuitacorrents. Però Felip VI és conscient que, del seu pare, no se'n pot refiar, que és un pou de problemes i que pot acabar comprometent la seva posició com a cap de l'Estat. Per això va renunciar de forma explícita a la seva herència i li va retirar l'assignació. En el no retorn de Joan Carles, que va marxar l'estiu de 2020, hi ha pesat de forma definitiva això: si aterrava de nou a Madrid i el seu fill volia ser coherent i fer creïble la seva innocència, l'havia de restituir. No només materialment, sinó també protocol·làriament tornant-li a donar tots els honors i un lloc preeminent a la vida pública.

Hi havia monàrquics, bàsicament vinculats als partits de les dretes, que ja esperaven el moment de fer-ho i de reivindicar la seva figura. És evident que les explicacions i el rigor fiscal que es demana a qualsevol ciutadà no s'exigeix ni a Joan Carles I ni a la seva família, però també que quan no són comissions són targetes black o amenaces a Corinna. I les relacions familiars amb el seu fill i la seva jove (ja no cal dir-ho amb la seva esposa, la reina Sofia) no són les millors. Per tant, tornarà a passar alguna temporada i veure els amics, sí. Però no a fer de rei emèrit. Els Borbons van patir massa a l'exili de veritat, es van haver d'escarrassar per recuperar la Corona i ara no volen tornar-la a posar en risc, que prou qüestionada està pels signes dels temps. 

» I avui és 8-M. La commemoració és un motiu per escoltar, per entendre i per donar-los el màxim protagonisme a elles i a les seves reivindicacions. No hauria de caldre esperar a cap diada per fer-ho i aquesta és, segurament, la primera de les anomalies. Especialment en l'àmbit laboral, on a més d'assetjament o comentaris inapropiats de companys, elles engreixen les bosses de precarietat i afronten un context androcèntric que no està pensat per facilitar la conciliació ni a ells ni a elles ni per protegir-les. La pandèmia ha accentuat, a més, la precarietat en col·lectius com ara el de les dones migrades que es dediquen al sector de les cures i ha fet créixer les denúncies de violència masclista. Us aconsello seguir avui la nostra cobertura, a Barcelona i a la resta del territori.
 

---

Avui no et perdis

» Joan Carles I es queda a viure a Abu Dhabi; per Lluís Girona.

» I si la gran coalició ve de Kíiv? Així pot afectar la guerra a Espanya; per Pep Martí.

» Rússia i Ucraïna només es posen d'acord en els corredors humanitaris; per Irene Montagut i Lluís Girona.

» Els supermercats racionen la venda d'oli de gira-sol per la guerra a Ucraïna.

» Fil directe: «Putin i el llenguatge del poder»; per Pep Martí.

» Opinió: «Volem la pau, però no la preparem»; per Jordi Mir.

» La Generalitat posarà en marxa sis noves delegacions exteriors aquest any; per Oriol March.

» Els acusats de vexar Marta Torrecillas diuen a la jutge que no sabien a qui insultaven; per Bernat Surroca.

» La connexió del tramvia arrenca per «descarbonitzar» el transport a l'àrea metropolitana; per Oriol March.

I avui, Dia Internacional de les Dones...

» Dades | Les catalanes denuncien cada dia més de 55 casos de violència masclista; per Roger Tugas Vilardell.

» Dones a la feina: quan l'assetjament és rutina; per Sara González.

» Només el 20% de les empreses té al dia el pla d'igualtat obligatori.

» Opinió: «Cada dia és 8-M»; per Alba Carreres.

» Rosa Gubianes: «Feminitzar els Mossos implica revisar les competències per ser bon policia»; per Sara González.
 

---

 El passadís

Foment del Treball va emetre un comunicat aquest dilluns per expressar el seu posicionament envers la guerra a Ucraïna. La patronal catalana expressa el seu suport a la UE i l'OTAN en la seva reacció a la invasió russa i adverteix contra els efectes sobre l'economia. Els empresaris alerten contra un increment d'impostos i, en el context de la crisi energètica, defensa el desbloqueig del gasoducte MIDCAT que ha de dur gas d'Algèria a Europa i que ara es troba aturat a Hostalric. Fins aquí tot molt previsible. En el document inicial enviat al matí a la premsa, i que estava embargat fins a la reunió de la junta directiva de la tarda, també s'hi feia una menció a la reunió de presidents autonòmics i es demanava a Pere Aragonès que hi assistís. També ho havia demanat Salvador Illa en nom del PSC. Després de la reunió de la cúpula de Foment, però, aquesta exigència d'assistir al fòrum multilateral va desaparèixer de la nota. A la patronal que presideix Josep Sánchez Llibre algú va repensar-s'ho i es va voler evitar un xoc amb la Generalitat. A vegades es tracta de convertir l'equidistància en virtut.    

Vist i llegit

Uns mitjans públics forts i prestigiats, ben finançats i sense control governamental són sinònim de qualitat democràtica. Ho vam escoltar, i va generar un ampli consens, ahir al Parlament al hearing dels candidats al consell de la CCMA -la futura presidenta, Rosa Romà, va prometre "refundar-la"- i també es debat aquests dies als Regne Unit. Van força per davant nostre en aquest assumpte, però el govern conservador vol ara abolir el seu sistema de finançament a partir de 2027. La BBC és un model d'èxit i, com explica en un interessant article a La Vanguardia Carles Casajoana, sovint se l'ha definida com "un establishment contrari a l'establishment". Que sigui un model d'èxit no vol dir que estigui en debat i revisió permanent. La seva independència del govern l'ha convertida en mítica. A la guerra de les Malvines del 1982 els seus periodistes parlaven de les "tropes britàniques" i les "tropes argentines". Un portaveu del govern de Thatcher va demanar a un directiu de la cadena que parlessin de "les nostres tropes". "Disculpi, la BBC no té tropes", li van respondre. 

 L'efemèride

Aprofitem l'efemèride per explicar per què el 8 de març. La commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora es remunta al 1910, quan es va fer a Copenhaguen la II Conferència Internacional de Dones Socialistes amb l'objectiu de promoure la igualtat de drets de les dones, inclòs el del sufragi universal. Va ser en aquella conferència, a la qual van assistir més de 100 dones de 17 països diferents, on es va proposar i es va aprovar instituir aquest dia a petició de Clara Zetkin, una destacada activista alemanya. Es va aprovar per unanimitat i es va celebrar per primer cop el 1911. I per què el 8 de març? El 1857 i el 1908 es van produir dues vagues als Estats Units que van passar a la història de la lluita per la igualtat de drets de les dones: la de les treballadores tèxtils de la Lower East Side el 1857 i la de 40.000 cosidores el 1908. L'Associació de Dones Periodistes explica en aquest article uns orígens un pèl confusos però encara vigents.

 L'aniversari

El 8 de març de l'any 1897 naixia a Palafrugell l'escriptor i periodista Josep Pla, un dels més destacats en llengua catalana. El jove Pla va estudiar a Barcelona i es va familiaritzar amb la Penya de l'Ateneu abans de viatjar per mitja Europa com a corresponsal. A Madrid va viure l'adveniment de la República i durant la guerra Pla, d'idees conservadores, va col·laborar amb els franquistes. Tornat a Catalunya, va escriure a Destino i va seguir amb la seva obra literària, extensa, rica en l'adjectivació, irònica i directa. El quadern gris, El carrer estret, Viatge a Rússia o els brutals Homenots són entre els seus imprescindibles. Si més no per a mi. Pla, reclòs en els darrers anys a Llofriu, va morir el 1981. Us deixo la primera entrega de la biografia que en va elaborar TVE i el programa que l'En Guàrdia de Catalunya Ràdio li va dedicar.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l