Des de poc abans de les nou del matí, el que havia estat un edifici amb activitat intermitent durant l'estiu, al barri d'Hostafrancs de Barcelona, passava a convertir-se en una postal plena de motxilles enganxades a esquenes nervioses. Es tracta de l'institut escola ARTS, un centre públic que dona servei a 615 alumnes i que es prepara per gestionar -com la resta del país- les noves normes sobre ús dels telèfons mòbils al recinte escolar. Més enllà de la proposta educativa i l'organització accelerada del nou curs 2024-25 entre el professorat, el gran canvi del curs té a veure amb els dispositius digitals, ara més restringits. "Aquest curs estrenem la prohibició total. Ara som més estrictes amb els mòbils. Caldrà veure com surt això", apunta Albert Inglés, director del centre.
En el cas d'aquest institut escola, el curs passat ja estava prohibit totalment que es portés el telèfon a la primària però es permetia que els alumnes de l'ESO poguessin entrar el dispositiu al centre, sense fer-ne ús i deixant-lo temporalment guardat sota custòdia del personal educatiu. "Ara ja ni això. Les noves normes prohibeixen que es dugui el mòbil a l'escola", clou el màxim responsable de l'escola. Ara bé, per cobrir-se les esquenes sobre els arguments que estableixen que això complica la comunicació logística entre els adolescents i les famílies, el director matisa que el centre disposa d'una aplicació amb la qual es comunica als pares si el seu fill ha arribat a classe.
La notícia, d'entrada, neguiteja els màxims afectats. Malgrat reconèixer que a vegades els distreia tenir el mòbil a sobre, també asseguren que majoritàriament els donava tranquil·litat. Demanen que el seu nom no es publiqui si confessen que, malgrat les restriccions ja vigents amb anterioritat, era habitual colar el mòbil sense entregar-lo al centre. "Així ja el tenies pel pati i les estones mortes", diu un dels adolescents a l'hora del pati. "Ara és tot més avorrit", afegeix un altre, que promet que aquesta vegada no coneix ningú que hagi intentat entrar el dispositiu.
Mentre la canalla recorre els passadissos i busca el seu lloc, aquest mateix centre rep la visita de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i un seguici de tècnics i polítics que barreja regidors i representants del Consorci d'Educació de Barcelona recorre un edifici renovat. La comunitat que envolta aquesta escola pública ho acompanya amb diversos gestos reivindicatius. Un dispensador de cel·lo sosté una bandera de Palestina que sobresurt d'una finestra. Les mestres que feinegen a l'interior de les aules comparteixen vestimenta: les habituals samarretes grogues de les protestes ciutadanes que reclamen més inversió en el sector i que integren el clam "SOS. Ensenyament públic de qualitat". A l'exterior, una comitiva de mares i pares aborden l'alcalde amb una pancarta: "Reforma de la plaça ja!". Al seu voltant físic immediat hi ha esquerdes sobre el paviment. Collboni ho encaixa amb esportivitat i es compromet a què el seu equip tanqui una reunió aviat amb les famílies, que queden aparentment satisfetes.
Els alumnes d'aquest centre formen part d'un curs que a Barcelona deixa 167.533 infants i joves escolaritzats, una xifra que redueix en un 2,2% el nombre total d'estudiants del curs anterior. Al conjunt de Catalunya, la línia era similar, ja que també es reduïa el volum d'alumnes en l'etapa obligatòria. Ara bé, el creixement que s'ha viscut aquest any en la formació professional i el batxillerat ha disparat les xifres i ha fet que encara hi hagi un lleuger augment del nombre d'alumnes al país.
Aquestes estudiants hauran de començar a integrar acadèmicament els canvis que el Departament d'Educació i Formació Professional ha intentat inculcar als centres, després que l'informe PISA fes un toc d'alerta pel que fa als resultats en competències com llengua, matemàtiques o ciències. De moment, en aquest centre d'Hostafrancs, al plafó situat a l'entrada hi ha un anunci enganxat: "Classes de repàs de matemàtiques i ciències", diu el text en què un privat ofereix els seus serveis. Mentrestant, la conselleria va desplegant les propostes que un grup d'experts va plantejar per revertir els mals resultats de l'alumnat català.
El professorat, al seu torn, continua amb una reclamació de més temps per preparar l'inici de curs. En molts casos, els instituts i escoles d'arreu del país no han tingut les plantilles tancades fins a l'últim moment i alguns professionals educatius han arribat als centres amb el temps just per començar a fer classe. "El més important és estabilitzar les plantilles", reivindica el director de l'institut escola ARTS. En el mateix sentit, els sindicats majoritaris fa temps que reclamen que hi hagi una política d'estabilització del personal interí i laboral no fix que encara no ha pogut consolidar la plaça. Això amplia el missatge que es repeteix a les samarretes grogues de les mestres de l'institut escola d'Hostafrancs.