“—Tinc gana! —Doncs menja’t una cama!—”. Segur que de petits alguna vegada els pares us han deixat anar aquesta frase quan us queixàveu perquè el dinar o el sopar trigava a arribar. Aquesta mena de respostes són conegudes com a frases de rebot o retrucs. Què són? “Respostes folkloritzades amb què els adults eludeixen les preguntes inconvenients o inoportunes dels infants; uns estirabots que contenen dos recursos habituals en la poesia popular: l’absurd i la rima”, explica la filòloga Caterina Valriu, especialitzada en etnopoètica, al llibre Paraula viva (Publicacions de l’Abadia de Montserrat).
Els retrucs es van anar passant de generació en generació, fins al punt que ja no només eren habituals entre els infants i els adults, sinó també entre els adults amb la finalitat de ridiculitzar o fer riure l’altre interlocutor. Per això, les frases de rebot també formen part de la cultura popular i la literatura oral. Avui dia, però, aquesta manera expressiva, poètica, enginyosa i sorneguera de respondre està en perill d’extinció i cal preservar-la. En català, precisament, tenim un bon grapat de retrucs, alguns de més familiars i d’altres de més restringits a certs territoris. Tot seguit, en recuperem uns quants amb l’objectiu de mantenir-los vius.
1. —Què passa? —Una mula per la plaça!
Segurament és un dels retrucs més populars de la llista. De vegades, quan et demanen “què passa” i no vols donar explicacions o simplement no ha passat res que sigui rellevant, és típic respondre “una mula per la plaça”. Al capdavall, és una manera fàcil d’esquivar la pregunta quan no vols contestar a qui te l’ha feta. Ara bé, és un cas que té unes quantes variants en funció del territori, sobretot pel que fa a la manera d’anomenar l’animal. Per tant, també són conegudes les alternatives següents: “—Què passa? —Un burro per la plaça” i “—Què passa? —Un ruc per la plaça!”. Fins i tot, quan es vol fugir d’estudi, sovint s’allarga la resposta: “—Què passa? —Un ruc per la plaça carregat de carabassa!”, “—Què passa? —Un ruc per la plaça menjant carabassa!” o “—Què passa? —Un ruc per la plaça menjant una carabassa, la carabassa es va podrir i el burro es va morir!”. Finalment, n’hi ha que són més desvergonyides i escatològiques, com per exemple: “—Què passa? —Que la burra s’escagassa!”.
2. —Què hem de fer? —Vendre la casa i anar de lloguer!
Tenint en compte els preus actuals dels lloguers, potser caldria actualitzar aquest retruc. Tot i això, qui no ha dit mai “—Què hem de fer? —Vendre la casa i anar de lloguer!” quan és difícil o impossible trobar una bona solució a un problema? Precisament, aquest retruc és un dels que es fan servir més quan ja no pots canviar una cosa o no hi ha res a fer-hi. En aquest cas, també hi ha unes quantes variants. A les Balears, per exemple, és més comú fer part de la frase en plural: “—Què hem de fer? —Vendre les cases i anar de lloguer!”. Al País Valencià, en canvi, és habitual veure-hi un canvi de verb: “—Què hem de fer? —Vendre la casa i pagar lloguer!”.
3. —Ai! —Ceba, que no fa tall!
Quan algú gemega de mal o es queixa per queixar-se i no para de dir “ai!”, sovint l’altra persona respon amb un “ceba, que no fa tall”, per treure-hi importància i, indirectament, passar del tema. Segons el territori, hi ha recollides altres variants, com per exemple “—Ai! —All i ceba!”, “—Ai! —Cebes amb tall!” i “—Ai! —Ceba, que cou més que l’all!”. En aquest sentit, també hi ha l’expressió “tenir all o ceba”, que significa “tenir ara una tribulació ara una altra, sense cessar d’estar malament o de gemegar”, tal com indica el DCVB.
4. —Vens? —A on? —A Son Caga Ramon!
Aquest retruc no té cap rerefons, de manera que en realitat només serveix per fer riure una mica l’altra persona si la noteu clocpiu. Per tant, si li dieu “vens?”, hi ha moltes de possibilitats que us demani “a on?!”, i aquí és quan podeu contestar amb un “a Son Caga Ramon”. I si reacciona bé i aconseguiu l’objectiu de fer-la riure, encara ho podeu rematar amb un “tu et menjaràs la merda, i jo, el colom!”. Com en els casos anteriors, aquest retruc també té altres variants: “—Vens? —A on? —A Son Caga Ramon —Tu menjaràs merda i jo colom; tu quedaràs penjat i jo me n’aniré pel món”, “On vas? —On caga Ramon! —Per a tu la merda i per a mi el colom! —Tu dorms a terra i jo al llit! –Tu menges merda i jo polit!”. Per extensió, també hi ha l’expressió “anar-se’n on caga Ramon”, en forma d’exclamació de rebuig, retret, escepticisme o negació, que se sol fer servir com a resposta a qui pretén anar o fer-nos creure que anirà a un lloc determinat.
5. —Tinc gana! —Mossega’t una cama!
Hi ha tota una sèrie de planys i queixes habituals en la canalla que normalment tenen una resposta amb una frase de retruc. Per exemple, no hi ha cap infant que no hagi dit mai reiteradament “tinc gana” quan, impacient, ja no pot esperar més per dinar o sopar i que els pares no li hagin contestat amb un “doncs mossega’t una cama!”. I si anem una mica més enllà, fins i tot de vegades responen amb un “menja’t una cama!”. Les criatures, però, sempre tenen una resposta per a tot i podria ser que contestessin amb un “i si no en tinc prou?”. En aquest cas, els pares ho poden rematar amb un “doncs menja’t un bou!”.
6. —Tinc fred! —Estreny el culet!
Continuant amb els planys i les queixes de les criatures, ara que començarà a arribar el fred també és habitual sentir-los dir “tinc fred” de manera repetida. Així doncs, una resposta típica dels pares, cansats de sentir els fills remugar, és “doncs estreny el culet!”. Quan arriben a aquest punt, sovint vol dir que ja han desistit. Per tant, sempre va bé tenir a punt una frase de rebot per deixar descol·locat l’infant i aconseguir que es distregui i deixi de queixar-se.
7. —Tinc set! —Pixa a la taula i beu a galet!
Una altra frase de rebot destinada als nens que són insistents amb el popular “tinc set” és “pixa a la taula i beu a galet!”. Aquest retruc posa de manifest la inutilitat de la queixa quan és obvi que en aquell moment no hi ha aigua o encara estàs en procés d’aconseguir-ne. Altres variants d’aquest retruc són les següents: “—Tinc set! —Pixa't a la mà i beu a galet!”, “—Tinc set! —Doncs fes un pet!” i “—Tinc set! —Pixa a terra i beu a galet!”.
8. —Quina hora és? —L’hora de comptar diners!
Per a la pregunta “quina hora és?”, hi ha unes quantes respostes de rebot força conegudes quan la intenció és no allargar la conversa o fer riure l’interlocutor. La més general i comuna arreu dels territoris de parla catalana és “l’hora de comptar diners”, juntament amb la de “l’hora que era ahir a aquesta hora”. Segons el DCVB, però, a Mallorca és més habitual el retruc “hora de prendre per qui no ha pres”, o fins i tota “l’hora que marca el rellotge” —més moderna—; a Menorca, “hora de beure per qui té set!”, i a l’Empordà, “l’hora de comptar diners qui en tingui”.
9. —Què hi ha per dinar? —Brundes!
Pel que fa als àpats, també hi ha unes quantes respostes de rebot, sobretot quan et demanen què hi ha per sopar o dinar mentre el prepares atabalat i l’altre no mou ni un dit. Vet aquí uns quants exemples de retrucs enginyosos per fer saber a l’altra persona que no cal ser incessants: “—Què hi ha per a dinar? —Brundes —I què són les brundes? —Cagarros amb fundes”, “—Què hi ha per sopar? —Gresos —I què són els gresos? —Els cagarros dels francesos”, “—Què hi ha per dinar? —Xescos —I què són els xescos? —Cagarros frescos!” i “Què hi ha per sopar? —Barbassos —I què són els barbassos? —Cagarros com braços”, entre d’altres.
10. —Què hi farem? —Mala cara quan morirem!
Quan un problema ja no té cap mena de solució ni remei, normalment ens fem la pregunta retòrica “i què hi farem?”, però, per treure ferro a la situació, pot passar que l’altre interlocutor tingui una resposta de rebot, com per exemple “mala cara quan morirem!”. Al capdavall, també és una manera de dir que no cal amoïnar-se tant per les males decisions ni fer-ne un gra massa.