Els últims anys s’ha escampat un complex d’inferioritat entre els catalanoparlants que fa pensar que molts mots que hem dit tota la vida són vulgars. Com a resultat, hem anat adoptant formes del llenguatge administratiu i burocràtic que d’entrada ens semblen més cultes, però realment no fan res més que encarcarar la llengua. Així doncs, sovint sense adornar-nos-en, renunciem al català genuí, i acabem escrivint i parlant de manera artificial i postissa, cosa que empobreix la llengua.
Aquest llenguatge artificiós, que es distancia de la llengua popular i tradicional, no només afecta el lèxic, sinó també els verbs, les expressions i l’estructura de les oracions. A més, de vegades no només són confusions, com passa amb els verbs implementar i contemplar, sinó també calcs i manlleus, com per exemple els castellanismes *promig i *plaç o els anglicismes attachment i timing. Amb l’objectiu de posar fi a aquest català encarcarat, repassarem uns quants casos que avui dia ja s’han propagat i consolidat.
1. procedir
Evidentment, el verb procedir és del tot normatiu i d’entrada no té cap mena d’inconvenient, però sovint se’n fa un ús abusiu. De vegades, es fa servir en oracions en què no aporta res, ni tan sols cap matís, i només serveix per omplir-les i allargar-les innecessàriament. Per exemple, a la frase Els Mossos d’Esquadra van entrar al pis del presumpte autor del crim i van *procedir a detenir-lo caldria prescindir del verb procedir i es podria reduir a Els Mossos d’Esquadra van entrar al pis del presumpte autor del crim i el van detenir. Però també passa en casos d’oracions més quotidianes, com ara No sabia què m’havia de fer de menjar per dinar i vaig *procedir a obrir la nevera per veure què hi tenia, quan simplement podríem dir No sabia què m’havia de fer de menjar per dinar i vaig obrir la nevera per veure què hi tenia.
2. efectuar
El verb efectuar és un altre cas d’ús abusiu, però aquí no és que en puguem prescindir, sinó que val més canviar-lo per altres verbs més genuïns, com ara fer, quan no parlem estrictament de portar a efecte o tenir efecte. Per tant, no hi ha cap necessitat de dir La consellera va *efectuar declaracions després de la reunió, quan directament podem dir La consellera va fer declaracions després de la reunió o, simplement, La consellera va declarar després de la reunió, sempre en funció del cas.
3. iniciar i finalitzar
La festa major s’iniciarà dijous i finalitzarà diumenge és una frase que podríem sentir i llegir cada dia sense que ens grinyoli. Tot i això, potser hi hauríem de fer atenció i aturar-nos a pensar que hem anat arraconant els verbs començar i acabar, quan s’han fet servir tota la vida, i els hem anat substituint per iniciar i finalitzar, dues formes menys genuïnes. Així doncs, si no volem deixar de banda la naturalitat, la frase anterior es podria canviar per La festa major comença dijous i s’acaba diumenge.
4. agendar
Primer de tot, cal tenir en compte que en català en verb *agendar ni tan sols surt al diccionari, com tampoc l’equivalent *calendaritzar, també molt estès. Són dos verbs que d’entrada no estarien mal formats, però que, tanmateix, hem adoptat del castellà. De vegades, fins i tot es recorre a l’anglicisme timing, que també s’ha escampat com una taca d’oli. En qualsevol cas, en català ja tenim altres formes més comunes per a aquests dos termes: programar, planificar, adiar i, fins i tot, establir un calendari o posar data.
5. contemplar i implementar
Els verbs contemplar i implementar, malgrat que són normatius, sovint es fan servir inadequadament. D’una banda, contemplar principalment significa “esguardar atentament (un objecte) absorbint-se en la seva vista”, segons el DIEC. Per tant, quan no es fa referència a aquest sentit, cal fer servir els verbs preveure —La llei preveu tota una sèrie de mesures—, incloure —El pla inclou tot un seguit d’actuacions—, valorar —Els analistes valoraran les últimes dades—, considerar —La llei considera que s’ha causat un dany moral a la víctima—, prescriure —La norma prescriu prescindir-ne—, establir —Les regles estableixen obligacions de control i requisits de seguretat— o tenir en compte —El projecte té en compte la perspectiva de gènere—. I de l’altra, implementar vol dir “posar en pràctica” o “convertir (una idea, un mètode, un esquema, un algorisme) en un circuit, un objecte o un procés informàtic en estat operatiu”, però sovint es fa servir incorrectament com a sinònim d’implantar, de manera que hem de dir Les primeres mesures s’implantaran l’últim trimestre, i no pas Les mesures *s’implementaran l’últim trimestre.
6. conèixer i existir
Per què fem servir els verbs conèixer i existir en certs contextos quan ja tenim els verbs saber i haver-hi? Sovint ens trobem frases com Es *desconeixen quants ferits hi ha, S’han *conegut les dades del CIS, El president *coneixia la situació, Quan va *conèixer la notícia no s’ho podia creure o El nom del candidat *es coneixerà aquesta setmana, però en català hi ha alternatives més tradicionals per a aquests casos. Així doncs, les frases anteriors es podrien reescriure de la manera següent: No se sap quants ferits hi ha, S’han publicat les dades del CIS, El president estava al cas de la situació, Quan va saber la notícia no s’ho podia creure i El nom del candidat se sabrà aquesta setmana. I passa exactament el mateix amb el verb existir, que es pot substituir per un simple hi ha. Per exemple, Segons un estudi, hi ha una relació directa entre la contaminació ambiental i les malalties del cor, en comptes de Segons un estudi, *existeix una relació directa entre la contaminació ambiental i les malalties del cor.
7. quelcom
Pràcticament en tot domini lingüístic, quelcom és una forma pròpia d’un registre molt formal. Per això, hi ha gent que la fa servir perquè sembla que els fa més cultes, fins al punt que la trobem en contextos en què no és natural o ni tan sols és adequada. Com a alternatives, hi ha alguna cosa (i qualque cosa)—Hi ha alguna cosa que no em quadra, i no pas *Hi ha quelcom que no em quadra—, una cosa —Hi ha una cosa que no saps, en comptes de *Hi ha quelcom que no saps—, res —Necessites quelcom més?, en lloc de *Necessites res més?—, una mica (i un xic o un poc) —Ha anat una mica més enllà, i no pas *Ha anat quelcom més enllà—.
8. realitzar i utilitzar
Els verbs realitzar i utilitzar són l’exemple clar de la influència del llenguatge administratiu. Avui dia es fan servir a tort i a dret, sense tenir en compte les formes genuïnes fer i fer servir. Per tant, no és gens estrany trobar-nos frases com Va realitzar l’examen en 40 minuts, quan podríem dir Va fer l’examen en 40 minuts. A més, com bé indica l’Optimot, de vegades es fa servir en determinades expressions que “tenen una altra forma verbal o expressió adequada per expressar el que es vol dir en cada cas”. Per exemple, Una sardana composta per Joaquim Serra (millor que realitzada per), La consulta que heu plantejat (millor que heu realitzat) i L'equip de socorristes ha atès més de mil banyistes aquest estiu (millor que ha realitzat més de mil assistències). I amb el verb utilitzar passa una mica el mateix, perquè es podria substituir per fer servir —Cal fer servir el boli blau per fer l’examen, en comptes de *Cal utilitzar el boli blau per fer l’examen—, o per usar i emprar, tot i que en la major part del domini lingüístic també són pròpies de l’àmbit formal o literari.
9. celebrar-se i produir-se
Avui dia se celebren reunions i es produeixen accidents. Així, veiem que també es fa un ús abusiu dels verbs celebrar i produir, que es poden substituir per fer, dur a terme, oferir, disputar, haver-hi o sorgir, entre d’altres. Uns quants exemples: La reunió s’ha fet a l’Ajuntament —i no La reunió s’ha celebrat a l’Ajuntament—, El president va oferir una roda de premsa —en comptes de El president va celebrar una roda de premsa—, Diumenge es disputa la cursa —en lloc de Diumenge se celebra la cursa—, Avui hi ha hagut un accident a la C-55 —i no Avui s’ha produït un accident a la C-55— o Aquests dies han sorgit iniciatives per arribar a un acord —en comptes de Aquests dies s’han produït iniciatives per arribar a un acord—.
10. possessius
Ha perdut el seu moneder, Va posar les seves mans al cap, Va fundar el centre cultural i va ser el seu primer director, Has de netejar el filtre de la cafetera per procurar el seu bon funcionament... Què fem amb aquests possessius propis del castellà i que també s’han escampat com una taca d’oli? Primer de tot, hem d’entendre que sovint són innecessaris, i després, que en català tenim pronoms que els poden substituir. Així doncs, direm Ha perdut el moneder, Es va posar les mans al cap, Va fundar el centre cultural i en va ser el primer director i Has de netejar el filtre de la cafetera per procurar-ne el bon funcionament.