[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

L'independentisme ha rebut l'impacte del Catalangate desunit. I ahir, a Brussel·les, els seus líders ho van exhibir a ulls de tothom. Va ser Carles Puigdemont qui va trencar el gel, en la roda de premsa amb els líders d'ERC, la CUP, Òmnium i l'ANC, per carregar contra l'estratègia del diàleg amb el govern espanyol que fins ara han abanderat els seus companys de Govern. L'espionatge massiu de l'Estat ha donat ales al discurs del president a l'exili i dels sectors de Junts partidaris de fer caure l'executiu espanyol i, sobretot, de desgastar els seus adversaris d'ERC per una aposta que no ha donat els fruits esperats. Puigdemont va afirmar que "no s'entendria que després d'un escàndol com aquest, les coses continuessin igual". Oriol Junqueras, que no s'esperava l'andanada en un acte pensat per carregar contra l'Estat, ho va entomar i va dir que l'independentisme no ha de "regalar" la bandera de la negociació. El sit and talk, considera el líder d'Esquerra, legitima la seva posició dins i fora de Catalunya.

La desunió i el joc partidista a partir del darrer episodi de repressió és un fet, tal com es va constatar a l'Eurocambra. Però també la gravetat i que, formes al marge, el que ha passat ha de tenir, com deia ahir, conseqüències polítiques. El president Pere Aragonès va comparèixer unes hores després amb el seu Govern i, en un to més contundent que el de Junqueras i per buscar el punt d'equilibri, va congelar la relació política amb la Moncloa mentre tot plegat no s'aclareixi. "No podem fer com si res", va dir. És la concreció que fa Marta Rovira, secretària general d’ERC, en l'entrevista que publiquem quan diu que "la taula de diàleg no pot continuar com estava previst". Veurem com afecta a les relacions sectorials i el Congrés. 

És evident que la part catalana, en aquest cas liderada per ERC i per Aragonès, ha buscat lleialment acords per resoldre el conflicte polític, ha intentat dotar la taula d'agenda i mètode de treball, ha fet propostes (l'autodeterminació i l'amnistia) i ha evitat jugar brut. No pot dir el mateix la part espanyola, que no només ha especulat sempre amb el calendari sinó que també s'ha negat a fer propostes i a actuar d'acord amb l'assumpció que va fer de la naturalesa política del conflicte. Ara sabem que també espiava mentre, en públic, oferia "desescalar".

Aragonès congela relacions amb Madrid, els independentistes presentaran querelles arreu i promouran investigacions parlamentàries, i Junts es planteja ara trencar el pacte que va fer a Núria Marín, del PSC, presidenta de la Diputació de Barcelona. L'acord a l'ens supramunicipal, tercera administració del país, va barrar el pas a ERC i ha funcionat amb un perfecte repartiment de papers entre el PSC i Junts. Ha tingut menys ensurts que la coalició independentista a la Generalitat. Si ara, a un any de les municipals, el govern de la Diputació es trenca, també pel clima precongressual a Junts, la pressió a ERC i als seus 13 diputats a Madrid, que van investir Sánchez i li han votat dos pressupostos, anirà a més per ancorar-los en la confrontació.     

Aragonès espera, però, que l'allunyament sigui reversible i que se sàpiga qui hi ha darrere de l'espionatge i que algú assumeixi responsabilitats. Que passin coses ràpid, en definitiva. Ho espera perquè, deia el president, l'alternativa és un executiu de PP i Vox "que ens volen directament empresonats". I l'actual govern espanyol, què farà? Doncs espera que el cas d'espionatge a càrrec del CNI quedi en no res. Podem ho atribueix a l'Estat i vol que rodin caps, però el PSOE apel·la a “la seguretat nacional” per no explicar-se ni assumir cap responsabilitat malgrat que, en altres èpoques, espiar costava dimissions. El clima ambiental a Madrid abona ara la impunitat.

Margarita Robles, ministra de Defensa i de qui en depèn el CNI, ha afirmat que donarà explicacions al Congrés. Però seria una sorpresa que assumís alguna responsabilitat. I ho hauria de fer si Sánchez vol exhibir pàtina democràtica i esgotar legislatura. Fos o no l'actual govern conscient de l'espionatge i l'hagués encarregat o no. Un responsable polític ha d'assumir les conseqüències d'allò que, amb molts diners públics, fan els seus subordinats quan se situen fora dels paràmetres democràtics.

Ja no s'hi val l'argument, brandat altres vegades, del deep state descontrolat i que ara se sumin els "espies patriòtics" a la "justícia patriòtica" i a la "policia patriòtica". Perquè, per bé que pugui ser cert, és empíric que, des que va recuperar el govern espanyol el 2018, el PSOE no ha mogut un sol dit, malgrat la pressió d'ERC, Bildu, PNB i Podem i les seves promeses, per revertir aquest estat de coses. Als vuitanta, quan va gaudir de majories absolutes i hi havia fam de canvi i de democràcia, el PSOE podia haver modificat la cultura del poder. Però va ser la cultura del poder –i això inclou, òbviament, aquests aparells de l'Estat– la que els van canviar a ells. I així estem.
 

---

Avui no et perdis

» Crònica | L'espionatge massiu esberla la confiança entre Aragonès i Sánchez; per Oriol March.  

» Entrevista a Marta Rovira: «La taula de diàleg no pot continuar com estava previst»; per Bernat Surroca.  

» Sectors de Junts pressionen per trencar el pacte amb el PSC a la Diputació pel «Catalangate»; per Oriol March.  

» Fil directe: «Unitat o desunió?»; per Joan Serra Carné. 

» Pegasus: com funciona i com es pot frenar?; per Bernat Surroca.

» Puigdemont i Junqueras fan front comú pel «Catalangate» però xoquen pel diàleg amb l'Estat; per Bernat Surroca i Joan Serra Carné.

» Opinió: «Ningú vol la unitat, i està bé»; per Joan Foguet.

» Del Watergate a Irlanda del Nord, els altres Pegasus del poder; per Pep Martí.

» Les nostres vides després de les mascaretes; per Sara González.

» Pot obligar una empresa a portar mascareta als seus treballadors?; per Lluís Girona.

» Piqué volia l'ajuda de Joan Carles I per tancar l'acord amb l'Aràbia Saudita; per Albert Vilanova.
 

---

 El passadís

A diferència del que va passar la tardor del 2017, la presència de mitjans internacionals a Palau era més aviat escassa en els últims anys. L'esclat del cas d'espionatge massiu ha fet canviar, encara que sigui puntualment, la tendència. En la compareixença del president Pere Aragonès per valorar el Catalangate hi va haver presència de periodistes que treballen per mitjans estrangers i els responsables internacionals de premsa de Palau han aprofitat per preparar entrevistes amb dirigents governamentals amb la idea de travar el relat a l'exterior. Malgrat els condicionants externs –guerra a Ucraïna, final de la pandèmia–, la Generalitat ha tornat a tastar durant unes hores l'oportunitat d'evidenciar l'existència del conflicte amb l'Estat.

Vist i llegit

La filòsofa americana Judith Butler és de les que sempre remou consciències en els assumptes de gènere. "Què amenaça a una família heterosexual feliç? Un noi que canvia de gènere o l'atur?", es pregunta de forma retòrica en una entrevista que Luis Alemany li fa a El Mundo. "Sempre ha existit una política de dretes gai, hi ha un component llibertari", afirma. La podeu llegir aquí.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1897, ara fa 125 anys, entrava en vigor el decret d'agregació segons el qual els municipis de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'integraven a Barcelona. La capital catalana havia fet caure les muralles i s'havia expansionat gràcies a l'Eixample. Així ho van recordar a Betevé.

 L'aniversari

El 20 d'abril de l'any 1889 naixia a Braunau am Inn, a Àustria, el dictador alemany Adolf Hitler, que va modelar la ideologia nazi i amb el seu imperialisme va provocar la Segona Guerra Mundial i l'holocaust jueu. Hitler, fanàtic i inestable, va estar al capdavant del país, després de guanyar unes eleccions, entre 1933 i 1945. Va arribar al poder gràcies a un discurs populista i nacionalista que va derivar en totalitari. El dictador es va suïcidar amb la seva companya Eva Braun el 1945 al seu búnquer a Berlín, just quan els aliats prenien la ciutat. Aquesta peça del periodista català Enric Botella a la BBC explica algunes de les intrigues del seu final i també de les teories de la conspiració que ha provocat. 

  ​ Fes clic aquí per rebre'l