Després del cas de l'acomiadament de la treballadora del coworking Aticco de Barcelona per parlar català, Plataforma per la Llengua -que va denunciar el cas a Inspecció de Treball- ha explicat a través d'un fil a X el pas a pas per actuar davant d'una situació de discriminació lingüística a la feina.
En aquest, no s'explica només què cal fer, sinó també que no s'ha d'arribar fins al punt de l'acomiadament per poder actuar. Sigui per pressió o per discriminació, davant qualsevol situació en què es vulnerin els drets lingüístics es pot fer servir aquesta guia o consultar la mateixa Plataforma per la Llengua per trobar una solució o posar fi a la situació.
1. Documenta-ho tot
El primer que s'ha de fer és documentar-ho tot, és a dir, guardar bé les proves per poder demostrar que es viu una situació de discriminació lingüística a la feina. Guarda correus, missatges i qualsevol comunicació relacionada amb els fets, recomana Plataforma per la Llengua. A més, si en una conversa en què participes el teu cap o superior et "menysprea" per parlar en català, l'organització recomana "enregistrar-ho amb el mòbil", perquè pot constituir una prova vàlida i legal.
2. Deixa-ho tot per escrit
Com moltes vulneracions lingüístiques es produeixen oralment, són més difícils de demostrar, per això, el segon pas és demanar totes les ordres o prohibicions que impliquin una discriminació cap a la llengua per escrit. D'aquesta manera, si una empresa considera problemàtic parlar català, "ha d'assumir la responsabilitat d'explicar-ho formalment", com explica Plataforma per la Llengua.
3. Busca ajuda
Aquests processos mai són fàcils ni ràpids, per això des de l'organització recorden que "no estàs sol" i que l'últim pas és demanar ajuda. Sigui al comitè d'empresa, als delegats sindicals o a la mateixa Plataforma per la Llengua, es poden buscar recursos per fer front a una situació de discriminació lingüística a la feina i evitar que t'acomiadin per defensar els teus drets o aturar les pressions en l'ambient laboral.
Una denúncia per garantir els drets
El cas no només ha provocat polèmica a xarxes socials, sinó que també ha arribat a l'àmbit polític. Plataforma per la Llengua ha denunciat el cas davant la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS), al Síndic de Greuges de Barcelona i a l'Oficina de Protecció dels Drets Lingüístics perquè la persona afectada "va descartar emprendre accions per la via laboral", segons expliquen a un comunicat.
D'aquesta manera, tant Plataforma com el Govern han descartat recórrer el cas per delicte d'odi perquè no es donen les circumstàncies legals i, en aquesta situació, s'aborda el problema des d'una perspectiva "restitutiva i de garantia de drets" perquè no es torni a repetir en l'empresa una situació semblant. D'altra banda, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha anunciat que l'executiu adoptarà les "mesures oportunes" contra l'empresa Aticco i ha donat instruccions a la nova Oficina de Protecció dels Drets Lingüístics perquè estudiï el cas i adopti aquestes mesures.
