[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Tornem-hi. El govern espanyol i el català s'asseuen un altre cop a parlar. Ho fan aquesta tarda els dos presidents, Pere Aragonès i Pedro Sánchez, a la Moncloa. Després d'una reunió que es preveu llarga, el mandatari català donarà explicacions al Centre Cultural Blanquerna, on hi ha la delegació del Govern a Madrid (l'"ambaixada" en diem els periodistes catalans quan volem provocar als companys de la capital espanyola). Bernat Surroca serà allà per explicar de forma detallada el que doni de si aquesta primera trobada i el que en diguin les parts. Des de Barcelona hi afegirem l'anàlisi perquè tingueu la millor informació. És difícil que de la reunió en surti algun acord concret més enllà de bona predisposició de les parts al diàleg. 

Un diàleg que hauria de servir per resoldre políticament el conflicte català i també per avançar en el més immediat: en aquest sentit, els fons europeus i la seva gestió seran damunt la taula. En la negociació de la darrera pròrroga de l'estat d'alarma ERC va acordar que el Govern podria participar-hi, però a l'hora de la veritat el govern espanyol ho regateja i vol controlar-ho. Més enllà del procés i del diàleg entre governs, serà ara interessant veure què passa al Congrés: l'executiu espanyol espera que, després dels indults, ERC faciliti amb els seus vots, que són clau, la segona part de la legislatura i segueix-li donant-li aire cada setmana. Els republicans, assetjats per Junts i la CUP a la cambra baixa, hauran de decidir si complauen Sánchez perquè la taula de diàleg, que es tornarà a reunir al setembre, no embarranqui abans de posar-se en marxa de nou o bé venen més cara la seva pell.  

El procés català, ara resumit en les peticions d'amnistia i autodeterminació, és el gran escull. Les posicions estan allunyades i ningú s'aparta, lògicament, de la posició de partida. Ahir mateix Oriol Junqueras proclamava davant el consell nacional d'ERC que la independència "és un deure". És complicat que apareguin vies intermèdies perquè el govern i els partits espanyols no volen cedir la sobirania nacional (per ells Catalunya no és una nació política i, per tant, no pot decidir) i els indults són un punt d'arribada i no de partida. És difícil pensar en solucions per als exiliats i assumptes com els que es resolen al maldestre Tribunal de Comptes, que avui comença la vista per imposar acusacions i penes que poden ser milionàries als responsables de l'acció exterior catalana a la passada dècada, ho compliquen extraordinàriament.

La reunió d'Aragonès i Sánchez serà un primer tempteig perquè les parts es reafirmin en la voluntat de diàleg. És el punt on ho van deixar a la cimera de Pedralbes. Els dubtes d'un govern espanyol que s'ha deixat segrestar pel tacticisme i el buit de poder a la Generalitat després que Quim Torra donés per morta la legislatura el gener de 2020, sumat a la seva inhabilitació posterior i a la pandèmia, han fet que es perdi més d'un any. Avui, amb els indults, el Consell d'Europa i el 52% de vot independentista damunt la taula, han de començar a recuperar el temps perdut.  
 

---

Avui no et perdis

» Sánchez i Aragonès reprenen el fil de Pedralbes; per Bernat Surroca i Joan Serra Carné.

» Qui són els afectats en la causa contra l'acció exterior al Tribunal de Comptes?; per Bernat Surroca.

» Aragonès es compromet a fer «inevitable» l'amnistia i l'autodeterminació en l'homenatge als presos a Palau; per Bernat Surroca.

» Opinió: «El xèrif de Nottingham»; per Joan Manuel Tresserras.

» L'Estat mantindrà ocults els secrets del 23‑F; per Víctor Rodrigo.

» Llum verda al preacord per reformar les pensions; per Jordi Velert.

» Catalunya Nord barra el pas a Le Pen (i homenatja els presos); per Pep Martí.

» El Mobile, símbol de la reactivació del turisme de congressos; per Andreu Merino.

» Mapes | La ciutat de Barcelona acumula més d'un terç dels nous contagis; per Roger Tugas Vilardell.

» Salut planteja avançar la vacunació dels joves de 16 a 29 anys; per Albert Vilanova.

» Opinió: «Variant Delta Covid‑19»; per Marina Geli.
 

---

 El passadís

La rebuda dels presos polítics al Parlament no va quedar exempta d'alguna descoordinació en el protocol. Estava previst que cadascun dels indultats entrés individualment a la cambra, on serien rebuts per la presidenta Laura Borràs. Però no es va complir perquè Jordi Cuixart, Joaquim Forn i Jordi Turull van entrar junts. Després ho va fer Carme Forcadell i també conjuntament Oriol Junqueras, Josep Rull i Dolors Bassa. El que més tard va arribar va ser Raül Romeva. Quan ell va entrar a la cambra, Borràs i la resta d'indultats ja no hi eren perquè havien anat cap al saló d'audiències amb la resta de presos abans d'anar a l'auditori. A Romeva l'esperaven, això sí, encara una bona colla de diputats independentistes i també dels comuns.

Vist i llegit

En països com els Estats Units és habitual sentir a parlar de barris xinesos o italians. Però a una petita ciutat, a Saint Louis, a Missouri, hi ha una gens habitual comunitat de bosnians, que hi van fer cap fugint de les guerres dels Balcans als noranta. Dels més de 300.000 habitants uns 75.000 són bosnians i tenen les seves mesquites, cambra de comerç i controlen bona part del sector de l'hostaleria. Ho explica el periodista Quim Miró, que viu a la ciutat, en aquest curiós reportatge al diari Ara.

 L'efemèride

Tal dia com avui de fa 14 anys l'empresa americana Apple llançava al mercat l'iPhone, el telèfon intel·ligent més cèlebre. Steve Jobs el va presentar a principis d'any i la revista Time el va considerar l'invent de l'any per les seves prestacions, novetats i accessibilitat. El darrer model és l'iPhone 12. Els accessoris i components Apple, de disseny elegant, segueixen sent cars però també un signe de distinció. La millora en prestacions (que ens han fet dependents d'uns aparells que ens mantenen hiperconnectats i ens han fet la vida més fàcil) ha estat constant i aquell primer iPhone és ja obsolet com molts dels que van venir després. Així va presentar Jobs el primer telèfon de la sèrie.

 L'aniversari

El 29 de juny de 1962, avui fa 59 anys, naixia a Barcelona l'advocat Joan Laporta, president del Futbol Club Barcelona. Laporta ja el va presidir entre 2003 i 2010 i va fer un gir al club situant-lo en el mercat global, fent-li guanyar títols després d'apostar per Rijkaard i Guardiola a la banqueta i accentuant el seu perfil catalanista i solidari. Laporta, un dels impulsors de la plataforma crítica amb el "nuñisme" l'Elefant Blau, va enfrontar-se a part de la seva junta, amb Sandro Rosell al capdavant, i al Grup Godó. Laporta es divertia quan el Barça guanyava títols, però també s'empipava quan rebia crítiques: aquí en una recordada intervenció a un congrés mundial de penyes. Després de deixar la presidència va ser diputat per SI al Parlament i regidor a Barcelona. Aquest any ha tornat a la presidència agafant el club en una situació econòmica i esportiva molt delicada. Ha tornat el carisma, i també un cert personalisme, tal com recordava en aquesta peça a les portes de les eleccions Pep Martí.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l