La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, ha apostat per reduir la taxa d’alcoholèmia fins al 0,0 i per rebaixar el llindar de velocitat a partir del qual es considera delicte conduir. En una entrevista amb l’ACN, Parlon ha subratllat que la majoria d’accidents són per excés de velocitat o per consum d’alcohol i drogues, a més de la falta de descans pel que fa a vehicles de mercaderies. “La millor taxa d’alcohol és la taxa zero, perquè és la que ens evita l’accidentalitat”, ha remarcat la consellera, que s’ha mostrat “totalment partidària” de regular-ho.
El passat 18 de març, el Congrés va descartar una proposició de llei del govern espanyol que pretenia reduir la taxa màxima d’alcohol en la conducció fins als 0,1 mil·ligrams per litre d’aire espirat o 0,2 grams per litre en sang per a tots els conductors. Parlon ha considerat que la sensibilitat de l’executiu del PSOE “és l’adequada” quan proposa aquesta reducció, però fins i tot ha anat més enllà i ha defensat la taxa 0,0.
“Nosaltres treballem per conscienciar la ciutadania que no consumeixi alcohol ni drogues quan agafa el vehicle. Ni més ni menys, el millor és no consumir-ne ”, ha continuat Parlon, que ha subratllat que una víctima mortal ja no és només la persona que perd la vida, sinó el dany que això causa a la seva família. És per això que les últimes campanyes de Trànsit recullen testimonis reals de persones que han perdut un familiar.
Parlon ha reconegut que el nombre d’accidents de trànsit s’ha reduït, però ha insistit que “no és suficient”. “Una única víctima mortal és una molt mala notícia pel sistema”, ha conclòs. En els tres primers mesos de l'any han mort a les carreteres interurbanes 22 persones, un 45% menys que en el mateix període del 2025. El 59% han estat col·lectius vulnerables (9 motoristes, 1 ciclista i 3 vianants).
També s’ha referit a la iniciativa del govern espanyol per reduir el llindar de velocitat a partir del qual es considera delicte conduir. La consellera ha defensat aquesta mesura, i ha remarcat que és justament el que demanen les associacions de familiars de víctimes. Parlon ha argumentat que l’excés de velocitat és “un dels elements que fa que els accidents no només siguin greus, sinó que siguin mortals”. “L’increment de la mortalitat en els accidents ve molt marcat per l’excés de velocitat”, ha conclòs.
Endurir el càstig per l'excés de velocitat
El Congrés va aprovar la setmana passada la presa en consideració d’una proposició de llei del PSOE que endureix el càstig per superar els límits màxims de velocitat. La mesura proposa reformar el Codi Penal per fer que els qui condueixin a una velocitat superior en 50 km/h en vies urbanes o en 70 km/h en interurbanes siguin castigats amb una pena de presó de tres a sis mesos, una multa de sis a dotze mesos o amb treballs comunitaris de 31 a 90 dies. Fins ara, per considerar-se delicte calia sobrepassar en 60 km/h en vies urbanes i els 80 km/h en interurbanes la velocitat permesa. També plantegen, en tots aquests casos, retirar el carnet de conduir per un mínim d'un any i un màxim de quatre.
Parlon ha demanat prudència en la segona part de l’operació sortida de Setmana Santa i també en l’operació tornada, i ha celebrat que durant la primera fase no hagi calgut lamentar víctimes mortals. La consellera ha donat els missatges claus sobre el consum d’alcohol i drogues, la velocitat, els cinturons de seguretat i les distraccions, i ha remarcat que un dispositiu de més de 1.500 agents dels Mossos d’Esquadra estaran fent diferents controls i donant indicacions a les vies. Hi haurà un operatiu específic per a conductors vulnerables, amb controls per reduir la sinistralitat de motoristes, i també estan previstos tres mitjans aeris que aniran fent seguiment de tota l’operació.
Les sortides de via
La consellera ha remarcat que una part important dels accidents es produeix per sortides de via, i això habitualment és fruit d’una distracció o del cansament del conductor perquè no ha fet els descansos necessaris. Pel que fa al cas concret de l’AP-7, una de les vies amb més accidentalitat i cues, Parlon ha recordat que en el futur s’hi faran obres, es milloraran les sortides i es construirà un tercer carril entre l’Hospitalet de l’Infant i Amposta.
A parer seu, això permetrà que l’autopista pugui estar “més oxigenada”, especialment pel que fa a vehicles de mercaderies. “Però l’important és que siguem capaços, a part de fer aquestes millores en la infraestructura, de respectar els límits de velocitat i respectar els descansos”, ha reblat. És per això que ha recordat que s’han anat introduint diferents reduccions de velocitat en alguns trams, com ara el tram entre Calafat i Amposta. Parlon ha descartat tornar a introduir els peatges, i ha apostat per reforçar els controls de velocitat amb radars i fer campanyes i pedagogia, especialment amb els conductors vulnerables.
22 morts a les carreteres catalanes el primer trimestre del 2026
Un total de 22 persones han mort en 21 accidents de trànsit a la xarxa viària interurbana de Catalunya el primer trimestre del 2026, segons el darrer balanç de Trànsit fins al 31 de març. És un 45% menys de víctimes mortals en comparació al mateix període l'any passat, quan van perdre la vida 40 persones en 38 sinistres mortals. De les 22 víctimes mortals, 9 s'han registrat durant el mes de març, 9 menys que el 2025. Els col·lectius més vulnerables representen prop del 60% de les víctimes de trànsit. De les 22 persones mortes d’aquest 2026, 17 eren homes i 5, dones. Pel que fa a l’edat, les franges que de moment acumulen més morts són la de 25 a 34 anys, la de 35 a 44 anys i la de 65 a 74 anys, amb 4 morts cadascuna.
Quant a la sinistralitat per demarcacions, Barcelona suma 11 de les 22 víctimes mortals, dues d’elles al Vallès Occidental, dues al Vallès Oriental, dues al Baix Llobregat, dues al Bages, dues a l’Alt Penedès i una a l’Anoia. Amb tot, s’ha reduït la mortalitat respecte del mateix període de 2025, quan hi va haver 21 morts en aquesta demarcació. Cal destacar que 7 dels 9 motoristes morts a Catalunya són de les comarques barcelonines.
