Telèfon punxat

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El sumari de l'operació Volhov, cuinat pel tinent coronel Baena de la Guàrdia Civil, el famós Tácito, i supervisat pel jutge Joaquín Aguirre, té 1.446 pàgines. Ha estat la base per detenir i investigar judicialment una vintena de persones en una mena de "causa escudella": tràfic d'influències, finançament de l'exili de Puigdemont, desviament de subvencions, desordres públics, direcció política del Tsunami Democràtic, tractes amb el govern rus per fer efectiva per les armes la independència... 

El sumari és fruit de més d'un any de gravació de converses telefòniques, seguiments policials i instal·lació de micròfons a les cases i els cotxes d'alguns dels detinguts. És el cas de Xavier Vendrell, exdirigent d'ERC, David Madí, que va ser mà dreta d'Artur Mas, Víctor Terradellas, exsecretari de relacions internacionals de CDC, o l'editor Oriol Soler, influent en el sobiranisme civil i al que s'implica només en la part política de la suposada trama.

El sumari té parts que, sens dubte, mereixen ser investigades i aclarides per més que ens trobem davant del delicte més difícil d'abordar: el tràfic d'influències. Cal demostrar que s'ha practicat -delimitar on acaben l'agenda i les relacions personals i comença la il·legalitat- i, sobretot, que ha tingut efecte i que consellers, directors generals o altres alts càrrecs hagin incorregut en tracte de favor als investigats o les seves empreses. La Guàrdia Civil i el jutge admeten diverses vegades que els indicis són dèbils. D'aquí que es demani investigar més i que cadascuna de les interlocutòries d'Aguirre sigui un aiguabarreig d'acusacions per donar gruix al procés i justificar les detencions i escorcolls. La causa és  bàsicament prospectiva, fet que dóna a les defenses esperança per demanar-ne la nul·litat.

El més rellevant de les gairebé 1.500 pàgines de sumari es reparteix entre les interlocutòries que us vam explicar en detall en aquesta informació el divendres. La filtració del sumari aquesta setmana està provocant, però, que apareguin altres informacions, totes polítiques. Sabem que Gabriel Rufián considera tou a Pere Aragonès i vol algú que "hi posi whisky", que a Carles Puigdemont no li agrada Miquel Sàmper, que la gestió de Quim Torra no era gens ben valorada per Madí ni per Pau Relat, que el president inhabilitat hauria convocat eleccions abans o que Vendrell va constatar les dificultats del departament de Salut per gestionar la primera onada de la pandèmia i la falta de química entre Puigdemont i Junqueras.

Som, en definitiva, davant de tot allò que, normalment, es pot intuir però que, davant d'un micròfon, els polítics callen o endolceixen. Alguns d'aquests passatges estan també inclosos a les interlocutòries amb la suposada intenció de fer explícita la rellevància política dels investigats. De fet, la majoria d'éssers humans tenim un to quan parlem en confiança o a la lleugera dels nostres companys de feina o parents i un altre quan ho fem en un ambient més formal.       

El que crida l'atenció i, com el suposat tràfic d'influències, mereix també una explicació és la inclusió al sumari d'aquest cabal d'informació que no té cap valor processal i que només respon a una voluntat de desprestigiar l'independentisme. Un tipus d'informació, per exemple, que no trobem en sumaris que afecten dirigents del PP o del PSOE -que es limiten a transcriure converses o buscar indicis sobre el que s'investiga- i que tampoc veurem als escàndols de la família reial. El darrer ahir mateix per l'ús de targetes black.

En el cas de Vendrell, per contra, fins i tot expliquen que "libre y alevosamente" es va saltar el confinament (era legal fer-ho per treballar) per guanyar diners "repartint mones de Pasqua amb el seu fill Otger". Hi trobem altres perles com ara el cas d'un rus relacionat amb un dels investigats que va marxar sense pagar d'una clínica privada de Barcelona o debats sobre possibles vincles maçònics.

No sabem si la Guàrdia Civil ha fet aquesta investigació amb supervisió només del jutge o també amb el vistiplau dels comandaments més propers al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. El que sí que sabem és que som davant un procés que, a més de l'exigible control de les bones pràctiques a l'administració, busca atemorir els qui, des de fora de les institucions, greixen relacions o actuen sense cotilles i focus. És un atac a l'estat major que va ser i al que pot ser i també a desenes de persones que apareixen identificades (des de càrrecs del Govern fins a periodistes, empresaris o al candidat del Barça Víctor Font) i que veuen violat el seu dret a la privacitat encara que no pesi sobre ells l'ombra de cap delicte. I, de nou, no passarà res i tot quedarà impune. Contra l'independentisme tot s'hi val per si encara quedava algun dubte. 

» I avui a NacióDigital no hem dormit seguint la nit electoral als Estats Units. Al moment de tancar aquest Despertador, encara no hi ha resultats definitius però sí una cosa clara: Donald Trump resisteix i desafia les enquestes que l'apartaven de la Casa Blanca. Veurem si finalment aconsegueix la reelecció. Hi haurà uns pocs estats del Mig Oest que decantaran la balança en favor de l'actual president o de l'aspirant demòcrata, Joe Biden. El recompte continua i el resultat serà ajustat. No és descartable que tot plegat acabi als tribunals. N'estarem pendents. 
 

---

Avui no et perdis

»Trump i Biden, pendents del Mig Oest; per Pep Martí, Victor Rodrigo i Bernat Surroca

​» MAPA Consulta aquí els resultats dels EUA per estats

» Recupereu al minut a minut de NacióDigital i sabreu com ha anat la nit.

»Els moments més polèmics de les eleccions dels EUA; per Víctor Rodrigo.

» Dades | Trigarem a superar la segona onada? Tres raons per ser optimistes i tres per no ser‑ho; per Roger Tugas Vilardell.

» Opinió: «August Comte ens salvaria del coronavirus?»; per Marta Rovira Martínez.

» Fil directe: «Made in» Iniciativa»; per Joan Serra Carné.

» Opinió: «Whisky autonòmic i virus federal»; per Francesc Canosa.

»Barcelona adjudica part de l'atenció domiciliària a un fons amb ramificacions en paradisos fiscals; per Andreu Merino.

»Neix una nova onada de cooperativisme arran de la pandèmia; per Mireia Expósito.
 

---

 El passadís

Eduard Pujol va trencar ahir el seu silenci després de ser apartat com a portaveu de Junts al Parlament i suspès de militància arran de diverses denúncies internes d'assetjament sexual. Unes acusacions que el van dur a deixar l'escó per "motius personals" just abans que s'anunciessin les mesures contra ell. Pujol va reaccionar ahir i va afirmar que demostrarà la seva innocència i que seria "implacable" (se suposa que amb les víctimes) mentre lamentava el judici mediàtic. On té suports Pujol és en estaments de Rac1, que va dirigir fins que va fer el salt a la política de la mà de Puigdemont.

Ahir, just després que l'ACN publiqués el vídeo de Pujol, primer Xavi de Pol, que va ser director general de l'emissora de Godó, i després Eugeni Sallent, que va dirigir TV3 i la ràdio de Godó, van defensar-lo afirmant que mai els havien arribat acusacions contra ell com les que van rebre dirigents de Junts. El comitè d'empresa de Rac1 es va posicionar en el mateix sentit. La veu discordant va ser la de la periodista Núria Casas, que en el seu moment va denunciar haver estat víctima d'assetjament. 

Vist i llegit

Com són els que aquests dies han votat Trump? No predominen els republicans clàssics. Hi ha més aviat treballadors decebuts i també blancs rurals i empobrits, el que s'ha batejat com la "white trash" i pels que tampoc ha funcionat el somni americà. Aquest reportatge a El Mundo, que signa Jorge Benítez, retrata prou bé el fenomen. No crec que sigui massa diferent del votant de Vox.   

 L'efemèride

Tal dia com avui fa 94 anys dels fets de Prats de Molló (el Vallespir). Francesc Macià, líder d'Estat Català, havia organitzat una milícia que havia de travessar la frontera, arribar a Olot i proclamar-hi la República Catalana. Confiaven que una vaga general simultània organitzada pels anarquistes ho facilitaria. Macià va contractar també mercenaris italians que el van trair i l'intent d'invasió va acabar amb 129 independentistes detinguts per la gendarmeria. El fracàs militar va servir, però, per internacionalitzar el fet català en el judici a París. Pocs anys després, el 1931, Macià va fundar ERC, va guanyar les eleccions, va proclamar la República Catalana i va convertir-se en el primer president de la Generalitat reinstaurada.

 L'aniversari

L'exfutbolista portuguès Luis Figo compleix avui 48 anys. Nascut a Lisboa el 4 de novembre de 1972, Figo va ser un dels millors futbolistes europeus dels noranta i la primera meitat de l'anterior. Després de despuntar a l'Sporting de Lisboa, llargues negociacions i duplicitats de contractes, va fitxar el 1995 pel Barça de Johan Cruyff. Va triomfar però l'idil·li es va trencar quan l'any 2000 va fitxar pel Madrid per 60 milions d'euros de l'època convertint-se en el primer galàctic de Florentino Pérez. Al Bernabéu va assolir grans èxits. Va acabar la carrera com a futbolista el 2009 a l'Inter de Milà. Aquí, les seves millors jugades. Darrerament no ha amagat les seves simpaties dretanes i espanyolistes i fa uns dies fins i tot se les va tenir a les xarxes amb el republicà Gabriel Rufián, que li va recordar els seus problemes amb hisenda. 
 ​Fes clic aquí per rebre'l