[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Això serà lent. Però ja s'hi han posat. La tarda va ser llarga a Palau. Dues hores de reunió entre presidents, foto i salutació amb les delegacions que van encapçalar i que posteriorment van treballar durant gairebé dues hores més. Cap avenç o compromís concret, però sí voluntat de no aixecar-se de la taula, buscar solucions i que siguin votades pels ciutadans de Catalunya. Les posicions segueixen, però, molt allunyades.

Pere Aragonès va convertir l'amnistia i el referèndum d'independència en el tema principal de la taula per abordar el conflicte polític, que no es va desenfocar amb els temes de l'"Agenda del reencuentro" que s'han de tractar en altres fòrums bilaterals que ja preveu l'Estatut. Però Pedro Sánchez i els seus ministres es van mantenir inflexibles i fins i tot el cap de l'executiu va introduir davant la premsa altres temes. En aquest sentit va confirmar que decau la inversió de 1.700 milions al Prat. No sembla que a Aragonès, que tenia el seu partit en contra de l'ampliació, que abraça un relat verd i que sabia que això el deixava sense els vots de la CUP pels pressupostos, li sàpiga massa greu. Però és curiós veure un president espanyol que no ve a Barcelona a anunciar "pluges de milions" sinó tot el contrari. 

En qualsevol cas, i tornant a l'agenda del conflicte, Sánchez i els seus ministres -pel que sembla tampoc la vicepresidenta Yolanda Díaz malgrat els equilibris de Podem i els comuns- no contemplen cap escenari que impliqui desbordar l'actual marc jurídic (l'únic referèndum seria per un nou Estatut) i es neguen a explorar l'amnistia. Els indults ja els van semblar una gran concessió i per ells la sobirania nacional espanyola és intocable. I aquest segueix sent el pinyol del conflicte.

El clima va ser cordial i generós en els gestos, també per compensar l'absència de Junts i per impedir que la taula de diàleg, la gran aposta política d'ERC, que és clau per sostenir el govern del PSOE a Madrid, quedés devaluada. La consigna d'uns i altres va ser afirmar que això anirà per llarg i que cal parlar molt. Aragonès està satisfet que el sit and talk que es demanava als carrers (també per part dels principals dirigents de Junts) s'obri camí i de protagonitzar-lo, i Sánchez pot de nou marcar distàncies amb el conflicte territorial que atia el PP cada cop que governa.

El temps els uneix i en política ja se sap que gestionar-lo és fonamental. Esquerra vol com a mínim dos anys per afermar-se al Govern, enfortir la base independentista i provar un altre embat si la taula fracassa. I dos anys també és el que necessita Sánchez per acabar la legislatura sense sotracs.

Ara bé, és evident que uns i altres no poden estar dos anys embolicant la troca. Han de passar coses, s'han d'arribar a acords i, per tant, fer concessions. Una de les característiques que es van anunciar en aquesta nova fase serà la discreció. És evident que serà difícil que la negociació s'obri pas si cada reunió de la taula de diàleg ve precedida d'un rebombori com el que hem viscut aquests dies: controvèrsia per si Sánchez vindria o no, per l'ordre del dia de la reunió, pel format de participació dels presidents i, finalment, per l'absència dels representants de Junts, que no acceptaven que fos un fòrum governamental i volien que la seva representació fos bàsicament de partit. La discreció, que tant ens fa anar de corcoll als periodistes, serà necessària si s'han de treballar acords. 

I en aquest mentrestant, què? És evident que, ara per ara, no hi ha alternatives transitables, consensuades i articulades a la taula de diàleg i que, alhora, aquesta està coixa perquè no hi ha Junts i que l'absència d'un pla B desincentiva Sánchez per arribar a un acord raonable debilitant així la posició catalana. Difícilment és sostenible que Aragonès segueixi governant amb Junts, que ahir va quedar en segon pla, si no forma part de la taula. I fins i tot si hi torna pot tenir poc sentit l'aliança actual, tal com explicava ahir.

Aragonès volia posar en marxa l'Acord Nacional per l'Amnistia i l'Autodeterminació abans que es reobrís la taula per donar força a la posició catalana. Va tard i només han transcendit alguns noms del nucli de coordinació, com ara David Fernàndez, però encara no està tancada ni la composició ni les funcions. Si el president vol reforçar-se i frenar les travetes de Junts contra la seva aposta necessita que aquest acord es posi en marxa ja i que vagi més enllà dels partits independentistes i els comuns. Caldrà implicar-hi les entitats, els sindicats i organitzacions empresarials. Que tots els que defensaven el sit and talk es mullin i hi digui la seva, també per exercir un paper vigilant.
 

---

Avui no et perdis

» Crònica | La taula de negociació va per llarg; per Joan Serra i Oriol March.

» El Govern i la Moncloa transmeten avenços limitats: hi haurà reunions «periòdiques» i «discretes»; per Joan Serra i Oriol March.

» Els Mossos impedeixen una manifestació de la CUP a Sant Jaume; per Joan Obiols.

» Fil directe: «La Negociació: episodi 1»; per Germà Capdevila.

» El Parlament Europeu demana investigar els vincles de Puigdemont amb Rússia; per Lluís Girona.

» Torrent avisa que si el TSJC condemna la mesa posarà en qüestió el parlamentarisme... i Costa no s'hi presenta; per Bernat Surroca.

» Montserrat obre nova etapa: les claus de l'elecció del nou abat; per Pep Martí.

» Quan a Solsona treien el dimoni a la catedral; per Ramon Estany.

» Salut estudiarà implantar el passi Covid per entrar als bars, la cultura i l'oci; per Jordi Velert.

» Ciència en societat | Ha vingut per quedar‑se: què hem après de la Covid‑19?; per Cristina Junyent.

» Opinió: «Orgull de llengua»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

 

---

 El passadís

El consell de ministres va aprovar dimarts modificar el rebut de l'electricitat i el gas per fer front a l'increment de preu desorbitat de l'energia en els darrers mesos. Lògicament, la mesura no ha agradat a les elèctriques, que poden haver de retornar una part dels guanys extraordinaris dels darrers anys. La mesura podria costar-los fins a 2.600 milions d'euros i van amenaçar de tancar les nuclears i provocar un col·lapse energètic. Fins ara, els gabinets de comunicació de les empreses del sector tenien interlocució amb les seccions d'economia i la direcció dels mitjans. Des d'ahir també parlen amb les seccions de política perquè ja estan en guerra amb el govern del PSOE i Podem. De fet, segons m'expliquen els gabinets de les principals del sector, com ara Endesa o Iberdrola, ja s'han coordinat per defensar de forma conjunta la seva posició. Se'n sentirà a parlar.

Vist i llegit

La MET Gala -o la gala de l'Institut del Vestit del Museu Metropolità d'Art de Nova York (MET, per la seva sigla en anglès) va reunir algunes de les celebritats més conegudes del planeta a principis d'aquesta setmana. Van aprofitar per lluir vestits cridaners i glamurosos que van córrer com la pólvora a les xarxes. La responsable de xarxes del Museu de Lleida, tristament famós per l'espoli de les obres d'art de la Franja aprofitant l'aplicació de l'article 155, va fer ahir un fil de tuits ben divertit comparant alguns models que es van veure a la MET Gala amb vestimentes que es poden apreciar a les obres d'art sacre que exhibeix. No us perdeu el fil i visiteu el museu de la capital ponentina, que paga la pena. Animat pel de Lleida, el Museu del Disseny de Barcelona també s'hi va sumar amb dues bones aportacions.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1976, fa 45 anys i en plena Transició política al sud, a la Catalunya del Nord s'inaugurava la primera Bressola, les escoles en català d'aquelles comarques. El primer centre, que acabava amb segles de la llengua reduïda només a l'àmbit familiar, es va obrir a Perpinyà. Actualment hi ha vuit escoles que formen part de la xarxa i tenen més d'un miler d'alumnes. A Catalunya, els Amics de la Bressola promouen i difonen el seu projecte educatiu. Aquest reportatge emès a TV3 ens n'explicava el model. Ajudeu-los si podeu!

 L'aniversari

Camilo Blanes, conegut com a Camilo Sesto i nascut a Alcoi, al País Valencià, el 1946, hauria fet avui 75 anys. Va morir a Madrid el 2019. Tenia molts detractors, però també una legió de fans ben diversos per una música que s'enganxava i que el va portar a ser rècord de vendes. Sobre ell (i Andreu Buenafuente) en va escriure aquest text Toni Vall al seu "Filiprim" que us recomano llegir per recordar l'artista.  

  ​ Fes clic aquí per rebre'l