L’Hospital Universitari Vall d'Hebron ha operat una pacient d'un tumor a les vies biliars amb una tècnica pròpia del trasplantament hepàtic que manté l’òrgan amb vida, mentre se’n desconnecta temporalment la circulació sanguínia. Amb els procediments convencionals, un tumor com aquest –de la mida d’una pilota d’handbol i que envaïa estructures vitals– s’hauria considerat inoperable. És el primer cop que aquesta tècnica s’aplica a Catalunya en cirurgia oncològica i la intervenció obre una porta per a pacients amb tumors que requereixen reseccions extremadament complexes i que ara rebien tractaments pal·liatius. L’operació també va ser possible perquè es va reduir el tumor amb un nou tractament que combina quimioteràpia i immunoteràpia.
La pacient, una dona de 58 anys, tenia un colangiocarcinoma, un tumor a les vies biliars que afectava les tres venes suprahepàtiques, els tres grans vasos que recullen la sang del fetge, i la vena cava inferior. El tumor envoltava aquestes estructures vitals com si les abracés i això feia inviable qualsevol abordatge quirúrgic convencional, ja que per garantir la supervivència de la pacient s’havia de preservar una de les tres venes. El doctor Gonzalo Sapisochin, nou cap de Cirurgia General i Aparell Digestiu de Vall d'Hebron, ha estat l’encarregat d’introduir la tècnica. L’operació va durar deu hores i va mobilitzar un equip de quinze professionals, entre els quals cirurgians, anestesiòlegs i infermeres.
El colangiocarcinoma és un tumor poc freqüent que afecta les vies biliars, els conductes que porten la bilis fora del fetge i cap a l’intestí. Se’n diagnostiquen dos casos l’any per cada 100.000 habitants. Un 30% dels pacients es poden operar des de l’inici, però els altres tenen metàstasi i tumors localment avançats, com era el cas d’aquesta pacient, i no poden rebre cirurgia d’entrada. Aleshores es planteja un tractament i, després, s'intenta operar-los.
El subdirector assistencial de Vall d’Hebron, José Manuel Domínguez, ha destacat que l'estratègia que han seguit amb aquesta pacient aporta “molta esperança” a pacients que, amb la cirurgia clàssica dels tumors de les vies biliaris, no es podien operar. “S’obre un camp per poder oferir-los una supervivència i una qualitat de vida que fins ara no era possible”, ha afirmat en una roda de premsa aquest dimecres per presentar l’operació.
Una màquina preserva el fetge mentre es queda sense oxigen
Els responsables de l’operació van recórrer a la tecnologia HOPE, acrònim de perfusió oxigenada hipotèrmica –i mot que significa "esperança" en anglès–. Es tracta d’una màquina que s’utilitza en el trasplantament hepàtic, tant d’adults com d’infants, per preservar l’òrgan entre l’extracció i la implantació. Ara bé, en aquest cas, el repte no era mantenir amb vida l’òrgan fora del cos, sinó connectar la màquina directament a la pacient, sense moure el fetge de lloc, i protegir-lo mentre quedava temporalment sense flux ni drenatge sanguini durant l’extirpació del tumor, ja que s'havien de segellar les artèries i venes que l'irriguen.
Durant uns 60 minuts el fetge es va quedar sense oxigen i la màquina va mantenir l’òrgan en una mena de pausa metabòlica controlada, subministrant de manera continuada un líquid oxigenat al fetge sota condicions d’hipotèrmia, entre 4 i 10 graus. D’aquesta manera, els cirurgians van poder operar la pacient amb seguretat i, un cop finalitzada la resecció, van tornar a connectar el fetge a la circulació.
Aquesta tècnica, a més, contribueix a reduir la inflamació i les complicacions biliars; minimitza el sagnat; preserva la funció metabòlica i accelera la recuperació. La pacient va ser intervinguda el novembre de l’any passat i va poder passar les festes de Nadal a casa. El gener, va tornar a la feina i a les classes habituals de gimnàs.
Un nou tractament per reduir els tumors abans de la cirurgia
Una altra peça decisiva en aquesta la intervenció ha estat el paper d’Oncologia Mèdica, ja que la pacient no hauria pogut entrar a quiròfan si no se li hagués reduït el tumor abans. Els oncòlegs van poder reduir el tumor gràcies a un tractament que combina quimioteràpia i una immunoteràpia amb durvalumab, recentment aprovada per tractar colangiocarcinomes. Aquest tractament es dona a pacients amb metàstasi, però en aquest cas es va aplicar abans que aparegués la malaltia avançada.
El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) començarà un estudi per avaluar aquesta combinació terapèutica després dels resultats obtinguts amb aquesta pacient. El doctor Jaume Capdevila, cap del Grup de Tumors Hepatobiliopancreàtics i Endocrins de Vall d’Hebron i del grup de Càncer Hepatobiliar, Pancreàtic i Tumors Endocrins del VHIO, destaca que aquest nou enfocament “pot oferir més respostes a pacients amb la malaltia avançada o amb tumors grans difícils d’operar”. Aquest estudi el va iniciar el doctor Sapisochin a la Universitat de Toronto i ara es posarà en marxa al VHIO.
La Cristina: “No puc creure’m que hagi viscut tot això”
Un any després que li diagnostiquessin el tumor i de rebre el tractament i ser operada, la Cristina s’ha mostrat avui il·lusionada i, fins i tot, incrèdula pels resultats de la intervenció i que, sota la cicatriu que l’acompanya, hi hagi la història d’una tècnica pionera. “Vuit dies després de l’operació estava a casa i caminava”, ha recordat, per recalcar: “No puc creure’m que m’hagi passat tot això que s’ha exposat (a la roda de premsa), perquè és clar, jo veig la cicatriu i m’ho havien explicat, però escoltar-ho així és diferent”. També ha volgut mostrar el seu profund agraïment a tot l’equip de professionals sanitaris que l’han atès.
