Les conseqüències del pas de la DANA pel País Valencià van eixugant-se, molt a poc a poc, enmig d'un esforç massiu i una coordinació creixent. Però el fang persisteix. Molts municipis encara estan lluny de poder oferir una imatge digna dels seus carrers. Tanmateix, és cert que les inundacions van esmorteint-se i les desaparicions es van aclarint. Amb el primer cop aturat, després de resoldre mínimament les preocupacions logístiques i familiars, molts ja es pregunten, però, què vindrà a partir d'ara. Especialment a la zona zero del sud de la capital, on s'acumulen els pobles destrossats.
Enmig d'aquesta postal, emergeix una veu nítida que traça un camí. "Hem d'actuar de forma ràpida perquè la gent sàpiga que hi som. Hi ha molts veïns que estan pensant en marxar a viure fora. Hem d'intentar que no sentin que aquesta és l'única opció que els queda", diu Julio Huerta, director de la Fundació Horta Sud, entitat que coordina des de fa més de cinc dècades el teixit associatiu de la comarca més afectada pel temporal del 29 d'octubre al País Valencià, en conversa amb Nació. Ara han de coordinar una lliçó -"hem après que el que no podem fer és atropellar-nos, no podem anar de pressa sense pensar bé"- amb la urgència de donar respostes socials a un mal comunitari, el que creix entre passejos per municipis que s'han quedat sense normalitat.
A la comarca on es troben viles com Alfafar, Catarroja o Paiporta hi viuen mig milió de persones i unes 200.000 ja han estat catalogades com a població afectada directament per la DANA i podran accedir a ajuts. Ara, però, entitats com la Fundació Horta Sud entomen la missió de pensar les respostes a la pregunta: I ara què? Aquest és el camí que s'inicia a partir d'ara, començar a idear "la reconstrucció de la comunitat social". Sobretot, en una zona en què no només s'han arruïnat els espais d'intimitat -les cases, els cotxes, els mobles- sinó que també s'ha perdut l'entramat social que sustentava bona part de la vida veïnal. A la comarca hi havia una taxa d'associacionisme del 35% entre els habitants de la zona. Això inclou bandes musicals, espais esportius, tallers, associacions de tota mena.
Es calcula que hi havia unes 2.000 entitats a la comarca i que aproximadament la meitat ja han desaparegut, a la pràctica. Per motius diversos, des de les destrosses de les instal·lacions que utilitzaven fins a la inutilització del material que vehiculava les activitats. "Ha desaparegut l'estructura econòmica, l'estructura del personal laboral, el material, el local, o les ganes de continuar", resumeix Huerta.
La reparació social, entre ajudes i mirades als més vulnerables
Ara, contra el desànim i unes condicions materials terribles hi ha una doble via en marxa. D'entrada, entitats com la fundació insisteixen en la necessitat de seguir movent ajudes econòmiques. N'hi ha de públiques, directament habilitades per la Generalitat Valenciana o el govern espanyol, però no en fan prou. "És possible que traguem una convocatòria d'ajudes directes perquè la gent vagi fent. En el moment que reunim més diners, creiem que han d'anar aquí", apunta el director de l'ens que fa de coordinador d'entitats a la zona. Però hi ha una altre front obert. "Aquest cap de setmana ja hem desplegat un equip per visitar els municipis, escoltar les associacions, saber necessitats i prepara una diagnosi que hauríem de tenir acabar la setmana vinent", detalla.
Les respostes arreu del País Valencià tenen un enfocament que, a poc a poc, camina també en la mateixa direcció. La Coordinadora Valenciana d'ONGD (Organitzacions No Governamentals pel Desenvolupament) va passar de tenir el gruix de les entitats enfocades a la tasca internacional a regirar una part d'aquesta infraestructura cap a les zones més colpejades del seu mateix país. De les 110 entitats, entre les quals s'inclouen la Creu Roja, Càritas, Save The Children o Educació per la Infància, 37 van reorientar esforços per arribar a 73 municipis. S'ha fet des de suport psicosocial fins a aconseguiment de bombes d'aigua. També suport educatiu als infants o repartiment de verdura fresca per part del sector agrari. I ara, cada vegada més, es mira cap a l'atenció de les ajudes i la protecció de col·lectius vulnerables que han quedat fora del focus.
"Encara estem atenent emergències molt crues", explica la vicepresidenta de la coordinadora d'ONGD de tot el País Valencià, Lourdes Mirón. Menciona fenòmens detectats com els assentaments de joves migrants que s'han quedat sense casa i que s'estan concentrant en fàbriques abandonades. "Ja estem fent el seguiment de dues naus on hem detectat això. I segurament n'hi haurà més. Els joves tenen por de ser identificats i poder acabar a un CIE per no tenir papers", explica Mirón. En les darreres reunions que tenen amb l'administració, l'entitat està posant sobre la taula la necessitat d'establir una protecció especial de col·lectius com els migrants o la gent gran. Sobretot després que ja s'hagi sabut, com a part de les primeres dades sobre les defuncions, que la meitat de les víctimes mortals pel temporal tenien 70 anys o més.
A mitjà i llarg termini, però, la via que el conjunt del tercer sector valencià dibuixa és també abocar recursos a fer acompanyament digital a tota la població que haurà de tramitar ajudes, tant des del primer moment com d'ara endavant. Des de la Generalitat Valenciana s'ha activat una ajuda exprés de 6.000 euros per habitatge greument malmès, mentre que el govern espanyol ha desplegat un paquet amb compensacions més elevades que poden arribar als 60.000 euros en el cas de la destrucció total de la llar. Sigui com sigui, "moltes necessiten el certificat digital, s'ha de tramitar, comporta complexitats i s'han d'atendre", estableix Lourdes Mirón. En aquest sentit, reivindica especialment com molts ajuntaments han habilitat punts per tramitar les ajudes.
Algunes ONGs vinculades a sindicats laborals també estan posant el focus en l'atenció al drama laboral que s'ha obert al país. Una primera anàlisi de la Cambra de Comerç centrat únicament en les 32 poblacions més afectades per la DANA va calcular que hi podia haver unes 31.000 empreses colpejades d'una manera o una altra pel temporal i que uns 4.500 locals de comerços haurien quedat danyats de manera greu.
Les restes de les disfuncions
Els fonaments del que ha de venir encara ballen, però ja comencen a tenir algunes certeses. Les ajudes econòmiques a través de les institucions públiques, i de les entitats socials en la mesura del que puguin aportar, seran un puntal de la reconstrucció. De nou, les entitats recorden que la via prioritària d'ajuda, la més útil, és l'aportació econòmica. Encara recorden els efectes dels rampells solidaris no prou ben coordinats. "El Banc d'Aliments de València ens diuen que tenen els magatzems plens, i els d'altres províncies també, mentre que hi ha aliments peribles que ara suposen un desafiament perquè poden arribar a fer-se malbé", etziba la vicepresidenta de la Coordinadora Valenciana d'ONGD. També hi incideix el director de la Fundació Horta Sud. "Molta gent no imagina el problema que han estat els camions plens de menjar o material que arribaven aquí".
Ara bé, el to s'agreuja quan fan referència a l'administració, especialment la de la comunitat autònoma. Mentre uns assenyalen que no hi han tingut cap contacte directe, els altres lamenten els ritmes. "Des del primer moment hem demanat una mena de clústers temàtics, és com s'actua en situacions de catàstrofes, per organitzar l'ajuda per temes: alimentació, sanejament i higiene, educació, etc. I és tot just aquesta setmana que se'ns ha començat a organitzar", menciona Mirón. Els laments apunten a la gestió del govern de Carlos Mazón, que resisteix malgrat reconèixer errors. Mentrestant, el País Valencià es prepara per a una reconstrucció encara incerta.