Què passa si no llegim les etiquetes dels productes alimentaris? L'excés de confiança en determinades marques ens pot fer poc conscients de quins nutrients ingerim. Per això és important saber fer una anàlisi bàsica de l'etiquetatge per saber comprendre la composició d'allò que comprem.

La professora de Tecnologia dels Aliments de la UB Mariluz Latorre ha explicat al magazín matinal Tot Es Mou de TV3 en què ens hem de fixar abans de fer la compra al supermercat perquè l'examinació sigui profitosa.

L'experta ha assegurat que la legislació obliga que tots els productes presentin en els seus envasos informació general pensada, justament, per garantir el dret a la informació del consumidor i com a eina per protegir la seva salut. 

De totes maneres, ha tranquil·litzat als espectadors del programa afirmant que, llegim o no les etiquetes, la seguretat alimentària està garantida pels controls que passen els productes abans d'arribar al mercat. "Podem viure tranquils", ha dit a l'espai que presenta Helena Garcia Melero.

En aquest sentit, ha detallat que fins i tot els additius tenen la seva "part bona", ja que tenen una "funció tecnològica" que eviten patògens a través dels conservants, per exemple, o bé ajuden a modificar la textura del preparat.

Una compra responsable

Latorre ha destacat que una compra responsable, sobretot, té en compte les dates de caducitat. "Hem de saber separar la data de caducitat de la data de consum preferent; aquesta segona indica el moment en què aquell producte pot haver perdut algun atribut de qualitat".

Unes galetes que s'han estovat una mica o unes patates un pèl oxidades són alguns casos de dates de consum preferent, una eina que serveix per reduir el malbaratament alimentari, segons la professora. "De totes maneres, en posar data de caducitat comercial, els productors deixen un marge temporal de seguretat", ha dit.

La professora ha apuntat que una dada clau és saber que, en les etiquetes, els ingredients s'ordenen pel seu percentatge de quantitat. És a dir, el primer nom que apareix en la llista és el que té un contingut més alt en el producte. "Al final de la llista hi solem trobar els additius perquè hi són en una quantitat molt petita", ha puntualitzat.

També ha comentat que, si en la denominació del producte o en el dibuix de l'envàs hi apareixen noms o imatges d'aliments en concret, les marques estan obligades a posar el percentatge específic d'aquells ingredients. "Un caldo que indica que és de pollastre i en el bric hi ha la imatge d'una ceba i una pastanaga, ha d'indicar el tant per cent d'aquests tres components".

Amb aquests conceptes i consells bàsics, podràs conèixer el producte que compraràs i consumiràs d'una forma senzilla i general, i així poder prendre decisions fonamentades sobre com omplir el cistell de la compra.