Els aliments més eficaços contra les reaccions al·lèrgiques

Els menjars rics en vitamina C, àcid fòlic i nutrients amb propietats antiinflamatòries ajuden a alleugerir els símptomes

La gran varietat d'hortalisses que proporciona l'hort durant els mesos de més calor permet fer plats senzills i variats
La gran varietat d'hortalisses que proporciona l'hort durant els mesos de més calor permet fer plats senzills i variats | Europa Press
Redacció
15 d'abril de 2024
Actualitzat: 18 de juny, 11:57h

En plena primavera, l'etapa d'una pol·linització més intensa, les al·lèrgies estan a l'ordre del dia. Els qui les pateixen, compten amb múltiples recursos per combatre-les, però potser desconeixen un dels seus aliats: l'alimentació. I és que els aliments amb vitamina C, àcid fòlic i nutrients amb propietats antiinflamatòries "ajuden a alleujar les reaccions al·lèrgiques", segons explica l'experta en Medicina General del centre mèdic MGC Mutua, la doctora Nuria Paredes.

Una reacció al·lèrgica es produeix quan el sistema immunitari reacciona de manera exagerada davant una substància estranya, com la pols, el pol·len, el verí de les abelles o els cabells de les mascotes; així com després d'ingerir certs aliments, com els cacauets, el préssec o l'ou. En aquest sentit, la poma (amb quercetina, un flavonoide que ajuda a enfortir el sistema immunitari), l'all i la ceba (amb propietats antioxidants, antiinflamatòries i vitamines que ajuden a prevenir l'envelliment cel·lular) o el gingebre són alguns dels aliments aconsellables per a la prevenció.

L'experta subratlla que "una de les mesures més importants" és cuidar el sistema immunitari i això s'aconsegueix seguint una dieta saludable i equilibrada, rica en "aliments que tinguin cura, protegeixin i l'enforteixin". A més, és molt important fer exercici físic de manera freqüent, controlar el nivell d'estrès diari i evitar fumar i beure alcohol, afegeix Paredes, que distingeix tres tipus de prevenció.

L'experta en medicina general determina, en primer lloc, la prevenció primària, recomanada a persones sense símptomes al·lèrgics, però amb risc per desenvolupar-ne. Aquí hi ha els familiars de pacients amb antecedents d'al·lèrgia, nens amb alguna malaltia congènita o adquirida, o altres que tenen símptomes de dermatitis atòpica, asma i rinoconjuntivitis amb estudi d'al·lèrgia negatiu. Com que es tracta de pacients difícils d'identificar, les mesures de prevenció seran diferents per a cada cas.

D'altra banda, la prevenció secundària es duu a terme en persones amb proves d'al·lèrgia positives, però que no han experimentat símptomes. Es fa per evitar que els símptomes es desenvolupin i, en el cas d'al·lèrgia a certs aliments, per exemple, és habitual recomanar que el pacient, malgrat la sensibilització, consumeixi l'aliment si ho està tolerant bé i no li genera cap símptoma o malestar. No obstant això, en materials com el làtex, tot i que el pacient ho toleri, no es recomana exposar-se a aquest material, ja que és probable que acabi desenvolupant símptomes.

Finalment, la prevenció terciària es fa en aquelles persones que ja han tingut símptomes al·lèrgics. L'objectiu en aquests casos és evitar que els tornin a tenir o intentar que siguin més lleus. Aquest grup és el més fàcilment identificable i la prevenció es pot dur a terme evitant l'al·lergen i, quan sigui necessari, amb un tractament farmacològic (medicació preventiva o immunoteràpia).