Marc Ribas ha demostrat durant els múltiples episodis de Joc de Cartes no tenir pèls a la llengua... tampoc amb els seus companys de programa. L'últim dard que Ribas ha tirat en directe a la sobretaula de la televisió pública catalana va ser, precisament, al realitzador del Cuines, a qui va robar la carmanyola per explicar un dels principals problemes que tenim quan la preparem a casa.
Després de buidar-la damunt la taula de tallar del taulell, el presentador es mira el contingut del tàper i, fent ganyotes, pregunta: "Com t'ho menges, això?". Fa referència a un bloc compacte de macarrons blancs, sense cap mena de salsa, que el realitzador s'havia preparat per a dinar.
I comença a enumerar els errors que l'han portat a tenir una "gelatina" de macarró a la carmanyola. El primer i principal: haver guardat el tàper a la nevera quan encara estava calent, fet que ha provocat condensació. La pasta necessita una cosa que sovint no li donem: temps. Deixar-la refredar completament abans de tancar-la a la carmanyola és clau. Si no, el vapor que desprèn queda atrapat i torna a generar condensació, el gran enemic de qualsevol pasta per emportar.
Els trucs per evitar-ho
Mans a l'obra, el cuiner comença a preparar la recepta i no s'oblida del realitzador cada vegada que fa referència algun moviment que permetrà evitar el desastre. Sal a l'aigua per bullir la pasta? Sí. Quanta? "Sal", diu, somrient mentre en tira un bon pessic. Ah, i quanta aigua hem de posar? Fórmula matemàtica: "El pes de la pasta per 10 d'aigua". És a dir, per cada 400 grams de pasta, són necessaris quatre litres d'aigua.
Això implica que, un cop hem abocat la pasta a l'olla i comença a bullir, s'ha de remenar perquè no quedi tota al fons. "Que el macarró pugui ballar. Això permet que el midó es dissolgui a l'aigua i no quedi tot compactat", diu mirant a càmera, i fent un guiny al realitzador del Cuines.
Una altra cosa a tenir en compte, quan traiem la pasta de l'olla, no ho fem en un escorredor. Agafem una safata gran i, amb l'ajuda d'una aranya, hi anem tirant cullerades de pasta perquè quedi "estirada". I és l'hora de l'oli: no el tirem a l'olla mentre bull, però sí per sobre de la pasta ja cuita estirada a la safata. I anem remenant a poc a poc per "tallar-li la cocció" i, per tant, aconseguir que no quedi tan enganxada.
