Segur que has vist a un costat del pot d'olives, de la llet o del paquet d'arròs, una escala de colors amb lletres. Açò és l'escala del Nutriscore, un sistema que puntua els aliments en funció dels seus nutrients per 100 g de producte tenint en compte aspectes favorables i negatius.

Però encara que sembli que ajuda a diferenciar els bons productes dels dolents per a la salut, la realitat és que, segons afirma la dietista Xènia Vilella a la seva columna en Regió7, el sistema ha resultat ser confús i tenir errors pels quals sovint és ignorat.

Com puntua el Nutriscore?

L'escala de colors i lletres puntua els productes d'acord a determinades característiques. Els favorables són els que tenen proteïnes i fibra i cert percentatge de fruites, verdures, lleguminoses, fruits oleaginosos i oli d’oliva, nous i colza. Els que són perjudicials per a la salut i per al sistema Nutriscore són aquells que tenen calories, greixos saturats, sucres simples i sodi.

A més, el Nutriscore compara aliments dins de la mateixa categoria, és a dir, no et serveix per comparar un puré de verdures i una melmelada de fruita; en tot cas et permet diferenciar entre dos purés de verdures el que tingui un perfil nutricional més beneficiós, segons explica Xènia Vilella.

"Aquest és el primer aspecte que fa que els dietistes no li donem el vistiplau", expressa Vilella. L’altre punt que és el fet que es tingui en compte el contingut calòric, fet que categoritza a aliments com l’oli o els fruits secs amb una puntuació baixa, ja que són aliments amb greixos i, per tant, tenen més calories per molt saludables que siguin.

El Nutriscore tamppoc té en compte aspectes com la digestibilitat, la presència d’additius i no diferencia entre sucres afegits i intrínsecs. Per aquest motiu, com explica la dietista, "un refresc light té una nota més alta que un batut de fruita perquè aquest últim porta sucres (presents de forma natural a la fruita) i no es té en compte l’enorme quantitat d’antioxidants que ens aporta".