Quan comença l’any, molts busquen una escapada tranquil·la, lluny de les multituds i amb prou encant per desconnectar. Segons National Geographic, hi ha un poble del nord de l’Estat que compleix tots aquests requisits i es converteix en una destinació ideal per visitar al gener: Laguardia, una vila medieval situada al País Basc que combina història, paisatge i un sorprenent món subterrani.

Amb poc més de mil habitants, Laguardia conserva un nucli antic emmurallat que convida a passejar sense presses. Els seus carrers empedrats, els portals medievals i les places petites creen una atmosfera de calma, especialment a l’hivern, quan el ritme del poble s’alenteix i el fred s'apodera de l'ambient. És un lloc per caminar, observar i deixar-se portar sense presses.

Però si Laguardia destaca per alguna cosa més enllà del seu encant exterior és pel que s’amaga sota els seus peus. Sota les cases i els carrers del poble hi ha una extensa xarxa de coves i galeries subterrànies excavades fa segles, utilitzades tradicionalment com a cellers per elaborar i conservar el vi. Aquest entramat invisible forma part de la vida quotidiana del poble i explica per què el trànsit de vehicles està restringit al centre històric.

El subsol de Laguardia amaga també un element excepcional: un estany celtibèric de més de dos mil anys d’antiguitat, considerat un dels més grans de l’edat del ferro a Europa. Aquesta troballa arqueològica revela que l’indret ja tenia una gran importància molt abans de l’època medieval i permet passejar per sobre d’un espai carregat d’història mil·lenària.

Tot plegat s’emmarca en un paisatge de vinyes que envolta el poble i defineix la identitat de la comarca. La Rioja Alabesa és terra de vi, i Laguardia n’és un dels seus símbols, amb una tradició vitivinícola que es respira tant als cellers com a les tavernes i restaurants del municipi.

Visitar Laguardia al gener és, segons National Geographic, una manera de començar l’any amb calma: caminar entre muralles, respirar aire fred entre vinyes i descobrir que els secrets més fascinants no es veuen a simple vista, sinó que s’amaguen sota terra.