T'ha passat mai que, quan estàs sol amb el teu gat, li has començat a parlar amb la típica veu aguda? Pots estar tranquil. Resulta que aquest canvi de registre, que s'assembla al que anomenem "veu de bebè", és l'eina més poderosa que tens al teu abast per connectar amb la teva mascota. Així ho assegura en Juanjo, veterinari i divulgador, que explica per què aquest to aparentment "ridícul" és la clau per millorar la relació amb el teu gat.
Segons l'expert, es tracta d'una realitat biològica i comunicativa contrastada. "S'ha demostrat que la veu de bebè que posem quan parlem amb el nostre gat és la més eficient per a comunicar-nos amb la nostra mascota", afirma amb rotunditat.
Però, per què funciona tan bé? Una investigació científica té la resposta. El veterinari explica que, segons un estudi publicat a la revista Animal Cognition, "aquest tipus de veu aguda, suau i emocional és la que millor connecta amb el nostre gat". Aquesta musicalitat, amb una entonació més marcada i un ritme més pausat, aconsegueix captar l'atenció i l'interès de l'animal de manera instantània.
En Juanjo insisteix que "encara que sembli una veu ridícula", les mascotes "capten millor la informació si parles amb aquesta veu". Els resultats de dirigir-nos amb aquest mètode són pràcticament immediats. Segons el divulgador, quan optem per aquest registre, es produeix un canvi d'actitud evident: "El gat para més atenció, s'involucra més amb tu i respon millor a les ordres". Tot i que també aclareix amb un punt d'humor la naturalesa independent d'aquests animals en afegir que ho fan "encara que molts cops facin el que vulguin".
Cinc gestos que fan els gossos i que sovint es malinterpreten
És evident que la comunicació entre humans i gossos existeix, però hi ha vegades que es poden malinterpretar gestos o que simplement el receptor no percep el que vol transmetre l'emissor. Mentre que els propietaris tendeixen a analitzar les reaccions de les seves mascotes sota paràmetres humans, l'etologia clínica -la ciència que estudia el comportament animal- adverteix que molts d'aquests gestos tenen significats oposats als que es creu popularment.
Comprendre aquestes senyals conceptuades per expertes com la noruega Turid Rugaas és fonamental per garantir el benestar de l'animal i la seguretat de l'humà. Cal saber quan la mascota posa els seus límits. L'error més estès és associar el moviment de la cua exclusivament amb l'alegria, ja que aquest funciona com un indicador d'activació emocional, ja sigui positiva o negativa.
