Ser el germà gran, el del mig o el petit de la família pot tenir més impacte del que sembla. Diverses investigacions científiques han analitzat fins a quin punt l'ordre de naixement influeix en la intel·ligència i la personalitat, i els resultats apunten que els primogènits solen obtenir puntuacions més elevades en coeficient intel·lectual i assumeixen més responsabilitats dins la família.
Un dels estudis més destacats és el de la Universitat d'Oslo, publicat a la revista Science, que va analitzar els expedients acadèmics i les dades de la instrucció militar de 240.000 homes noruecs. La recerca conclou que els fills grans obtenen una mitjana de 103,2 punts de coeficient intel·lectual, mentre que els segons fills arriben als 101,2 i els més petits als 100.
Els autors de l'estudi, Petter Kristensen i Tor Bjerkedal, assenyalen que aquestes diferències no tenen una explicació biològica i, segons expliquen, estan relacionades amb la manera com els pares eduquen els fills en cada etapa de la vida, condicionada per factors com la maduresa, l'experiència o la situació familiar i econòmica.
Els primogènits, més responsables
Una altra investigació, elaborada per la Universitat d'Illinois i publicada a ScienceDirect, va analitzar la personalitat de 377.000 estudiants de secundària dels Estats Units. Els investigadors Rodica Ioana Damian i Brent W. Roberts van concloure que els primogènits solen ser més extravertits, simpàtics i voluntariosos que els seus germans.
L'estudi també apunta que acostumen a tenir una predisposició més gran a assumir responsabilitats dins la unitat familiar, en canvi, els germans del mig, tendeixen a adoptar un paper de mediadors i negociadors, mentre que els petits acostumen a mostrar-se més despreocupats, divertits i rebels.
I què passa amb els fills únics?
Els fills únics també han estat objecte de diverses investigacions. La psicòloga Linda Blair explica que acostumen a destacar pel seu desenvolupament acadèmic i lingüístic gràcies a una interacció més intensa amb els adults durant els primers anys de vida. Segons Blair, el fet de rebre més estímuls verbals dels pares durant la primera infància pot afavorir el desenvolupament del llenguatge i d'algunes habilitats cognitives.
Tanmateix, altres experts assenyalen que créixer sense germans també pot comportar alguns inconvenients, ja que poden sentir-se menys còmodes en entorns caòtics o tenir menys desenvolupada l'anomenada "intel·ligència de carrer", vinculada a la convivència amb persones de la mateixa edat.
