El comí blanc -cuminum cyminum- ha despertat l'interès de la ciència pels beneficis que aporta a la salut digestiva i en la qualitat del son. Les primeres llavors es van trobar a l'Índia i daten del segon mil·lenni abans de crist; en un document, l'espècia apareix explícitament citada com a "planta medicinal".
De totes maneres, el comí s'ha d'utilitzar com a complement per alleujar aquestes alteracions i no com a únic tractament. A casa nostra és força coneguda, sobretot en condiments, com és el cas de la salsa 'mojo', típica de les illes Canàries. El seu sabor amarg també la fa popular en les cuines orientals i llatinoamericanes.
Una de les principals propietats medicinals que se li coneixen són les digestives, ja que pels seus compostos actius estimula la secreció d'enzims pancreàtics. Això facilita la descomposició de greix i carbohidrats.
A això se li suma la reducció de la inflor i dels gasos. Les seves propietats antiinflamatòries ajuden a disminuir en un 34% els marcadors d'inflamació en pacients amb artritis reumatoide que havien ingerit uns 500 mil·ligrams diaris d'extracte de comí. A més, millora la qualitat del son. Això s'explica pel seu alt contingut en minerals, en concret de magnesi, que ajuda a relaxar els músculs.
Com podem incorporar aquesta planta en la nostra dieta? Es pot fer de manera ben senzilla i en qualsevol moment de l'any; amb infusions digestives, en guarnicions per guisats, sopes o hummus, o bé combinada amb olis essencials per condimentar amanides i altres plats.
