Els factors que determinen el pes d'una persona, són a priori coneguts per tothom: els quatre pilars són la genètica, l'alimentació, l'activitat física i el descans. Ara bé, segons un estudi de la Universitat de Curtin (Austràlia) el lloc on es viu té influència directa amb el pes corporal. D'altra banda, una nova investigació de l'UCLA Health (Estats Units), revela una desconeguda vinculació entre el cervell i el pes.

L'estudi, publicat a la revista Gut Microbes, és el primer a demostrar com els vincles socials influeixen en el pes i els comportaments alimentaris. Ho fan a través d'una via integrada que involucra la funció cerebral, el metabolisme i l'hormona de l'oxitocina. 

A la pràctica, la principal conclusió és que les persones casades i amb més percepció de suport emocional tenen un índex de massa corporal més baix i presenten menys conductes d'addicció al menjar en comparació amb els participants casats, però amb baix suport emocional. Les imatges cerebrals mostren que aquestes persones presenten una activitat més gran en l'escorça prefrontal dorsolateral, la part del cos que gestiona els desitjos i la gana.

Importància del suport social

La investigació també ha establert que el suport social és positiu pel metabolisme intestinal, independentment de tenir parella o estar solter. Les persones de l'estudi que més suport social tenien, mostraven canvis beneficiosos en el triptòfan, un aminoàcid essencial que el cos necessita però no produeix. Això són els bacteris intestinals que regulen la inflamació, la funció immunitària, l'equilibri energètic i la salut cerebral. Aquests metabòlits també participen en la producció de serotonina i altres compostos que poden influir en l'estat d'ànim, el comportament social i el metabolisme.

100 participants i limitacions

Per fer l'estudi, prop de 100 participants van proporcionar dades com l'estat civil, l'índex de massa corporal (IMC) actual, l'edat, el sexe, l'estil i qualitat de la dieta, o el nivell socioeconòmic. Els investigadors també els van fer diverses proves, incloent-hi imatges cerebrals mentre es mostraven imatges d'aliments; anàlisi de femta per detectar metabòlits; anàlisi de plasma sanguini per mesurar els nivells d'oxitocina; i avaluacions clíniques i conductuals, incloent-hi l'avaluació de la percepció del sistema de suport emocional.

Ara bé, els autors deixen clar que l'estudi té diverses limitacions. El fet de recopilar dades estàtiques -d'un moment determinat i no d'una evolució- fa que no es puguin establir relacions causals. A més, la majoria dels participants presentaven excés de pes o obesitat. Per tant, són necessàries futures investigacions amb mostres més àmplies i diverses, i dissenys longitudinals, per confirmar les troballes i comprendre millor els mecanismes implicats.