El barat remei casolà per blanquejar les dents

Aquest producte de cuina pot eliminar taques i refrescar la boca, però el seu ús habitual presenta riscos per a l’esmalt i les genives

  • Bicarbonat, en una imatge d'arxiu -
Publicat el 06 d’abril de 2025 a les 12:48

El bicarbonat de sodi s'ha utilitzat tradicionalment per netejar, cuinar o desodoritzar, però també ha anat guanyant popularitat com a remei casolà per blanquejar les dents. Ara bé, fins a quin punt és segur raspallar-se amb bicarbonat?

Moltes persones que busquen alternatives naturals als productes comercials han optat per aquest pols blanc per eliminar taques superficials causades pel cafè o el vi. I en part, tenen raó. El bicarbonat té propietats abrasives suaus que poden fer que les dents semblin més blanques després de pocs usos. A més, la seva capacitat per neutralitzar els àcids bucals pot ajudar a protegir l’esmalt dental.

Però no tot són beneficis. Com passa sovint amb els remeis naturals, l’ús continuat i sense control pot provocar efectes adversos. En el cas del bicarbonat, aquests inclouen el desgast de l’esmalt, irritació de les genives i absència de fluor, un component essencial per a la prevenció de càries.

Els beneficis del bicarbonat per a la salut bucodental

Utilitzat amb moderació, el bicarbonat pot oferir alguns avantatges:

  • Eliminació de taques superficials: gràcies a la seva textura lleugerament rugosa, ajuda a netejar taques superficials de les dents sense l’ús de productes químics agressius.
  • Neutralització dels àcids: en equilibrar el pH de la boca, el bicarbonat pot protegir contra la desmineralització de l’esmalt causada per àcids alimentaris.
  • Acció antibacteriana: pot contribuir a reduir els bacteris a la boca, millorant l’alè i afavorint una sensació de netedat.
  • Cost reduït i accessibilitat: és molt més econòmic que la majoria de pastes dentals blanquejadores comercials.

Els riscos d’utilitzar bicarbonat per rentar-se les dents

Tanmateix, els experts en salut bucodental adverteixen que cal anar amb compte. L’ús excessiu o inadequat del bicarbonat pot danyar a llarg termini la salut dental:

  • Desgast de l’esmalt: tot i que l’abrasió és suau, l’ús freqüent pot anar erosionant progressivament l’esmalt, deixant les dents més vulnerables a les càries i la sensibilitat.
  • Irritació de les genives: raspallar-se amb massa força o massa sovint amb bicarbonat pot causar inflamació o fins i tot petites ferides a les genives.
  • Absència de fluor: el bicarbonat no conté fluor, un element essencial per enfortir l’esmalt dental. Substituir completament la pasta dental per bicarbonat pot deixar les dents menys protegits.
  • Sabor i textura: per a moltes persones, el gust salat i la textura sorrosa del bicarbonat és desagradable i pot fer que abandonin ràpidament el seu ús.

És per això que els dentistes recomanen limitar-ne l’ús i, sobretot, no substituir els productes d’higiene dental habituals per aquest remei casolà.

Com utilitzar-lo de forma segura 

Si es vol incorporar el bicarbonat com a part de la rutina de cura dental, cal fer-ho seguint alguns consells. Només una o dues vegades per setmana, o sigui, evitant l’ús diari per protegir l’esmalt. Combinant-lo amb pasta dental amb fluor, mantenint la protecció contra càries mentre s'aprofita els beneficis del bicarbonat. 

A més és important raspallar amb suavitat: utilitzar un raspall de cerres suaus i evitar fer massa pressió; i, per últim, consultar el dentista abans d’introduir canvis en la rutina d’higiene bucal.

Una ajuda puntual, però amb precaució

El bicarbonat de sodi pot ser un complement útil per a la higiene dental si s’utilitza de manera ocasional i amb precaució. Els seus efectes blanquejadors i neutralitzadors d’àcids són reals, però els riscos associats a un ús excessiu també ho són.

Per això, no s’ha de veure com una alternativa definitiva a la pasta dental convencional, sinó com un reforç esporàdic dins una rutina completa que inclogui raspallat amb pasta amb fluor, fil dental, i visites periòdiques al dentista.

En definitiva, el bicarbonat no és dolent per si sol, però cal saber-lo utilitzar amb criteri. I com en tants altres aspectes de la salut, el millor remei és l’equilibri i la moderació.